Nagravisión

Logotip de Nagra Kudelski

Nagravisión, també conegut com Nagra Kudelski o Nagra, MPEG, basat en l'aritmètica modular, utilisat per plataformes de televisió per satèlit i cable. Algunes de les plataformes que usen este sistema són en Espanya: Movistar+, Vodafone TV i R; i en el restant del món: Sky (Alemània), Telewizja Polsat (Polònia), NOS (Portugal) Dish (Mèxic) o SAT HD Regional (Brasil), entre moltes atres.

Història

Nagravisión és un proyecte de l'empresa de seguritat informàtica suïssa Kudelski Group, dirigida per André Kudelski, especialisada en sifrat i dessifrat de senyal MPEG en accés condicional a ella, base principal de tots els proveïdors de televisió per satèlit i cable. El proyecte Nagravisión ha tingut vàries versions i numerosos pegats de seguritat; conegudes com Nagra 1, Nagra 2 i Nagra 3 han permés a l'empresa superar els inconvenients de la pirateria, que ha deixat en evidència a la companyia en numeroses ocasions del passat.

En Espanya es va utilisar per primera volta en la seua variant analògica Nagra+, la qual era utilisada per Canal+ terrestre, canal que va ser reemplaçat per Quatre des del més de novembre de 2005. En els primers anys d'emissió de la plataforma de satèlit Via Digital es va utilisar el sistema Nagravisión 1, que va ser substituït posteriorment per Nagravisión 2. Tant els sistemes Nagravisión 1 i Nagravisión 2 tenien numerosos fallos de seguritat greus que varen permetre que els sistemes anaren visionados sense utilisar els descodificador del distribuïdor. Per açò TV Veta (Portugal) va decidir adaptar els seus sistemes a Nagra 3 a finals de 2007, solucionant fins a la data el problema, aixina com Digital+ (empresa fusió de Via Digital i Canal Satèlit Digital), que des del 4 de decembre de 2007 utilisa el nou sistema Nagravisión 3. Actualment la major part dels proveïdors Europeus han migrado ya els seus sistemes a Nagra 3, incloent Premiere (Alemània), que el 12 d'octubre de 2008 va modificar el seu sistema de codificació, sent l'últim gran proveïdor en Europa que conservava Nagra 2. Digitv, la televisió rumana de pagament, una atra de les últimes en usar Nagra 2, des del 5 d'agost de 2010 ha migrado també els seus sistemes a Nagra 3.

L'operador espanyol de servicis per cable ONO va realisar en l'any 2011 la migració parcial de les seues senyals de televisió digital, conjuntament i com a conseqüència de l'introducció del seu nou descodificador en funcions de PVR, que incorpora el sistema TiVo i també ampra Nagra 3.

Per últim, i coincidint en el llançament de l'Descodificador "Pura HD" en 2013, la cablera R va completar l'implantació de Nagra 3, que va començar en 2010 en la distribució de les noves targetes d'abonats.

A octubre de 2009, en els sistemes de pagament per visió, no existix cap software capaç de penetrar el sifrat de Nagra 3 (a excepció del cardsharing, que lo que fa és usar un deco servidor, que envia les claus de la targeta original al deco servidor i només es pot visualisar-ho en un abonament llegal). Kudelski Corporation per ara ha conseguit garantisar que els seus sistemes de seguritat són fiables. També s'ha vist reduït el palmito de servidors que conserven Nagra 2 als menuts proveïdors de televisió per satèlit, com per eixemple proveïdors rumans.

A giner de 2012, el tema no ha progressat massa respecte a l'emulació completa del sistema, és dir, cap aparat és capaç de dessifrar l'informació suministrada pel proveïdor, tan sol els sistemes CardSharing permeten accés condicional compartit, que no és comparable al nivell d'accés que s'havia conseguit en l'antic Nagra 2.

Funcionament

Bases principals

• La aritmètica modular és la base de tot el sistema nagra.

Per a sifrar un mensage: $\mathrm{M}\mathrm{C}\equiv {\mathrm{M}}^e(\mathrm{mod}N)$ Per a dessifrar: $\mathrm{M}\equiv {\mathrm{M}\mathrm{C}}^d(\mathrm{mod}N)$

M: mensage (en clar), i que en RSA deu ser un número, tot lo llarc que es desige.

MC: és el mateix mensage (pero sifrat), que també va resultar ser un número.

p, q: dos número primo, elegits pel propietari de la clau.

N: número que s'obté de multiplicar els dos números (p * q).

i: número elegit pel propietari de la clau (que s'utilisa només per a sifrar).

d: número, que s'obté sobre la base de (i, p, q) i que s'explicarà al final.

• L'atre pilar és l'us de targetes per a l'accés condicional a la senyal, punt clau del sistema i a on la pirateria centra tots els seus esforços, per ser el centre neuràlgic de tot el sistema.

Targetes

Les targetes tenen una memòria EEPROM i un chip microcontrolador que permet el control de les senyes. En Nagra l'EEPROM es dividix en dos zones: una de senyes i una atra de còdic i en esta última el proveïdor pot gravar còdic eixecutable per la targeta per a corregir errors. El microprocessador de la targeta solament busca bugcatcher (explicat a continuació) quan troba en ROM una interrupció de software.

• Versions i tipos de targetes

Existixen cinc versions de targetes d'us principal en Espanya (Via Digital i més vesprada Digital+): Rom003, Rom010 i Rom011 per a Nagra 1. Rom101 i Rom110 per a Nagra 2. Es rumorea que va aplegar a haver algunes Rom002 en proves en els començos de Via Digital.

En atres proveïdors s'han usat un atre tipo de targetes, com Rom007 en Euskaltel (proveïdor de TV per cable en el País Vasc), o unes atres com Rom005, Rom006, Rom009 (en proveïdors nortamericans). En la plataforma Via Digital va aplegar a utilisar-se la versió Rom004 abans del pas a l'utilisació de la Rom010, pero en una distribució molt llimitada.

La versió Rom002 es va utilisar en els inicis de la plataforma nortamericana Dish Network, i es creu que la Rom001 igualment va poder ser utilisada en proves o en les primeres tirades (en els documents tècnics del sistema realisats per hackers, hi ha comentaris sobre esta versió).

Encara no es coneixen be les ROM per a Nagra 3, pero tot sembla indicar que la política de Kudelski de treballar en la mateixa ROM per a tots les plataformes de televisió per satèlit ha canviat, per les diferències percebudes en el Nagra 3 de TV Veta i el de Canal +.

Cada tipo de targeta té una revisió (versió de la EEPROM) diferent: En el proveïdor Via Digital la Rom003 va alcançar la revisió rev340, la Rom10 revA3I i la Rom11 revB09. Es desconeix la revisió que va alcançar la Rom004, encara que se sospita que va deixar de ser actualisada davant l'ínfima cantitat de targetes en servici de la citada versió.

• Conceptes principals

Totes les targetes tenen un número de série únic (CAM), el número de série del decodificador (IRD), una clau comuna entre la targeta i que també està en el decodificador (Box Key), Còdic postal al que pertany l'abonat (ZIP), BugCatchers, NumBugs (número de bugcatchers), Backdoors (instruccions per a eixecutar a on no hi ha seguritat) i molts atres atributs a on es realisa un control sobre la seguritat del sistema.

Els bugcatchers són fragments de còdic que s'eixecuten en el decodificador per a corregir errors de seguritat i atres configuracions que el proveïdor desige fer en els seus sistemes, este és un dels punts clau del sistema i més estudiat pels colectius de pirateria.

Encara que la senya més interessant de les targetes són els cridats Tiers, que són registres interns que almagasenen informació de la subscripció, sembla que esta serà una atra de les bases per a intentar penetrar el nou Nagra 3.

• Eixemples de comandos Back Door

Comando $0I: borra la EEPROM

Comando $20: Login (usat per a dir-li a la CAM cuales són les passwords)

Comando $B0: bolcar memòria

Comando $D6: eixecuta còdic/escriu en la EEPROM

Decodificador (IRD - Integrated Receiver Decoder)

El sistema clàssic de subscripció i abonament a les plataformes de televisió per satèlit inclou una antena parabòlica, un receptor-decodificador i una pantalla. La seua funció principal és descomprimir les senyals de vídeo i àudio digitals rebudes en MPEG-2 una volta han segut demoduladas i corregides de possibles errors introduïts pel canal de transmissió i transformar-les en dos senyals d'àudio i video analògiques que ya podran ser visualisades en un televisor.

El IRD és el dispositiu que conté el hardware, el software i interfaços necessaris per a seleccionar, rebre, decodificar i visualisar els programes i servicis oferits per la televisió digital.

Vore també

• Pagament per visió