Anar al contingut

Nagyagita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nagyagita

La nagyagita és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descoberta en 1845 en la localitat de Sacaramb (l'antiga Nagyág), en el comtat d'Hunedoara (Romania), sent nomenada aixina pel nom d'esta localitat. Sinònims poc usats són: telur negre o telur foliado.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És una sal sulfure de varis metals en cantitat variable: plom, antimoni, or i telur.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: argent, ferro i bismut.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma en vetes hidrotermales epitérmicas que contenen minerals de l'or i del telur.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: altaíta, petzita, sylvanita, telurantimonio, coloradoíta, krennerita, arsènic natiu, or natiu, proustita, rodocrosita, arsenopirita, esfalerita, tetraedrita, calaverita, telurobismutita, galena o pirita.


Referències

[editar | editar còdic]