Nanotubo
Els nanotubos són nanoestructuras en forma de cilindres buits, la paret dels quals està formada per una o més capes de molècules enllaçades entre sí. Les dimensions del tubo, de l'orde de nanómetros de diàmetro, els impartixen unes propietats físiques i químiques especials i diferents de les de la mateixa molècula en estructures de major tamany.[1]
Els nanotubos de carbono són d'especial interés en numerosos camps, en aplicacions en la química, biotecnología, medicina, etc i com a component en diversos tipos de dispositius electrònics.[2] Els nanotubos de materials inorgànics, encara que morfològicament similars als nanotubos de carbono, presenten propietats distintes i poden ser preferibles als nanotubos de carbono per a certs usos.[3] Els nanotubos de macromolécula biològiques, com el ADN o la tubulina, presenten ventages front a atres tipos de nanotubos per al transport de molècules.
Nanotubos de carbono
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nanotubo de carbono.
Els nanotubos de carbono són un alótropo del carbono, el descobriment del qual sol atribuir-se a Sumio Iijima.[4] Poden descriure's com a làmines bidimensionales de grafeno enrolladas sobre sí mateixes en forma de cilindre. Si el nanotubo consta d'una sola capa de grafeno, es denomina nanotubo de paret simple o monocapa. Si el nanotubo està format per dos o més capes concèntriques, es parla de nanotubos de paret múltiple o multicapa.
Els nanotubos de carbono exhibixen una resistència a la tracció i una conductivitat tèrmica excepcionals,[5][6] degudes a l'alta energia d'enllaç entre els àtoms de carbono. Les propietats dels nanotubos depenen en gran mida de la seua estructura: mentres que alguns tipos de nanotubos exhibixen una alta conductivitat elèctrica, uns atres són semiconductorés. Els nanotubos poden ademés modificar-se químicament (funcionalización) per a adaptar-los a diferents aplicacions.[7] Les seues propietats són d'interés en moltes àrees de la tecnologia, com l'electrònica, l'òptica, els materials composts (que reemplacen o complementen les fibres de carbono), la nanotecnología i atres aplicacions en la ciència de materials.
Nanotubos de nitrur de bor i nitrur de carbono i bor
[editar | editar còdic]Les nanoestructuras de nitrur de bor (BN) i nitrur de carbono i bor són interessants per presentar propietats similars al grafeno. Els nanotubos de BN i BCN presenten una estructura similar a les dels nanotubos de carbono i tenen usos com a components electrònics, conductors, lubrificants a alta temperatura i nous materials composts. Els nanotubos de BCN exhibixen diferents propietats segons la seua composició de carbono; mentres que en els nanotubos de carbono la versatilitat depén de l'estructura i la seua quiralidad.[8][9]
La desventaja d'estos materials front als nanotubos de carbono estreba en un procés de fabricació més difícil, en menor rendiment i un número major de nanotubos defectuosos. Per este motiu, l'estudi de nous métodos de producció és una àrea d'investigació important.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Definition of Nanotube - Gartner Information Technology Glossary» (en en). Gartner. Consultat el 2024-02-04.
- ↑ Informe de vigilància tecnològica.Fundació madri+d per al Coneiximent.
- ↑ Academic Press.
- 315–333.doi:10.1016/b978-0-12-374396-1.00032-5.Consultat el 2024-02-04.
- ↑ (2012) Carbon Nanotubes as Platforms for Biosensors with Electrochemical and Electronic Transduction (en en), Springer Heidelberg, pp. xx, 208. doi:10.1007/978-3-642-31421-6. ISBN 978-3-642-31421-6.
- ↑ Science.287(5453)
- 637–640.doi:10.1126/science.287.5453.637.
- ↑ Nanoscale Research Letters.9(1)
- 151.doi:10.1186/1556-276X-9-151.
- ↑ Chemical Reviews.110(9)
- 5366–5397.doi:10.1021/cr100018g.
- ↑ ACS Nano.6(6)
- 5259–5265.ISSN 1936-0851.doi:10.1021/nn301044v.Consultat el 2024-02-09.
- ↑ 9,0 9,1 Nano Convergence.5(1)
- 17.ISSN 2196-5404.doi:10.1186/s40580-018-0149-i.Consultat el 2024-02-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanotubo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.