Nanotubo inorgànic
Un nanotubo inorgànic és una molècula cilíndrica composta a sovint per òxits metàlics, i similar morfològicament a un nanotubo de carbono. S'ha observat que els nanotubos inorgànics ocorren naturalment en alguns depòsits de minerals.[1]
Encara que des de 1930 Linus Pauling va mencionar la possibilitat de capes curvades en mineralés,[2] els nanotubos inorgànics sintètics no varen aparéixer fins que Reshef Tenne i uns atres varen reportar en 1992 la síntesis de nanotubos composts de disulfuro de tungsteno.[3]
En els anys següents, els nanotubos s'han sintetisat de molts atres materials inorgànics, tals com òxit de vanadi i òxit de manganeso, i s'han fet investigacions per a aplicacions com catalisadorés de reducció-oxidació i material de càtodos per a les bateries.
Els nanotubos inorgànics són més pesats que els nanotubos de carbono i no tan forts baix estrés de tensió, pero són particularment fortes baix compressió, conduint a potencials aplicacions en resistència d'impacte com jupetins a proves de bales.
Més recentment, s'han propost nanotubos inorgànics construïts d'elements de grups principals, nitrur de bor (borazina) sent un rival principal. Com la borazina és isoelectrónica en el benceno, la substància llògicament pot formar fulls, els anàlecs del fulereno i els anàlecs de nanotubos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Harris, P.F.J. (2002). Carbon nanotubes and related structures, 1st edition edició, Cambridge University Press, pp. 213–32. ISBN 05-210-053-37.
- ↑ Pauling L(1930).16(9)
- 578–82.doi:10.1073/pnas.16.9.578.
- ↑ Tenne R, Margulis L, Genut M, Hodes G(1992).360(6403)
- 444-446.doi:10.1038/360444a0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanotubo inorgánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.