Narnia

Archiu:Narnian.world.map.jpg

Narnia

Narnia és un món de fantasia creat per C. S. Lewis per a la seua série de noveles de fantasia infantil Les Cròniques de Narnia.

En Narnia, alguns animals poden parlar, les bésties mítiques abunden i la màgia és comuna. La heptalogia conta el història de Narnia quan humans, per lo general chiquets, entren en el món narniano des del nostre: la Terra.

D'acort en el història narrada en El nebot del mac, Narnia va ser creada per la vora d'Aslan. Testics d'açò varen ser Digory Kirke, Polly Plummer, Andrew Ketterley, Frank el cochero, i el cavall Fresón.

Països

Archiu:Simplified-Narnia-map.svg

Esquema del mapa del món de Narnia

Narnia

Artícul principal → Narnia (país).

Archenland

Artícul principal → Archenland.

Calormen

Artícul principal → Calormen.

Telmar

Artícul principal → Telmar.

Bism

Artícul principal → Bism.

Regne Profunt

Artícul principal → Regne Profunt.

Habitants

Humans de la Terra

Un total d'onze persones nomenades per C. S. Lewis varen entrar a Narnia: quatre chiquets, quatre chiquetes, dos hòmens i una dòna. Els narnianos solen cridar-los fills d'Adán i filles d'Eva, referenciando als primers sers humans en el relat bíblic de la creació.

Els Pevensie són els més coneguts: Peter Pevensie (Gran rei Peter, el magnífic), Susan Pevensie (Reina Susan, la benévola), Edmund Pevensie (Rei Edmund, el just), i Lucy Pevensie (Reina Lucy, la valenta). Tots ells apareixen en El lleó, la bruixa i l'armari, i en El príncip Caspian. Edmund i Lucy apareixen en La travessia del Viager del alba, i tots, llevat Peter (qui va a la guerra contra els jagants en la frontera nort), apareixen com a adults en El cavall i el chicon.

Atres personages del nostre món són el rei Frank, anteriorment un cochero en Londres, i la seua esposa, la reina Helen, els qui varen anar els primers reis de Narnia i que els seus descendents varen viure en Narnia per moltes generacions. Ells, junt en Andrew Ketterley, Digory Kirke i Polly Plummer, apareixen en El Nebot del Mac.

Eustace Scrubb, primer dels Pevensie, apareix en La travessia del Viager del alba, i La cadira d'argent. I Jill Pole, una companyera de classe de Scrubb, apareix en La cadira d'argent. Tots ells, llevat Susan Pevensie i Andrew Ketterley, apareixen en L'última batalla.

Sis pirates i sis dònes varen vindre del nostre món a la terra deshabitada de Telmar, i varen fundar el regne dels telmarinos. Com diu Aslan en El príncip Caspian, varen trobar accidentalment, en una cova, «un dels clavills o abismes entre móns que existien en époques passades», i afig: «Aquell era un dels últims: no dic l'últim». Aixina que, possiblement, uns atres varen aplegar a Narnia del nostre món també, pero Lewis no ho va incloure en les seues històries.

Nanos

Els Nanos són natius de Narnia. Són cridats fills de la Terra per Aslan, a diferència dels humans, que són cridats fills d'Adán o filles d'Eva. Existixen nanos en a lo manco dos varietats: nanos negres i nanos rojos, que es distinguixen pel color del seu cabell. Mentres que molts nanos rojos són amables i lleals a Aslan, els nanos negres semblen ser més egoistes i hostils. Els nanos que apareixen en els llibres són sempre varons, i viuen junts en comunitats, a pesar de que se sap que emparenten en els humans. Per eixemple, en El príncip Caspian, el Dr. Cornelius és un mig-nano.

Els nanos, de la mateixa manera que els faunes, sàtirs, el deu del riu i les seues filles les náyades, i el poble dels arbres (deidades dels boscs), varen sorgir quan Aslan (en El nebot del mac) va crear Narnia cantant: «Desperta, ama, pensa, parla. Que hi haja arbres que vagen. Hi haja bésties parlantes. Hi haja aigües divines». Els nanos varen ser, presumiblement, creats de la terra, aixina com les dríadas dels arbres, i les náyades, de les aigües. Els nanos apareixen també en la coronació del rei Frank. En consonancia con el seu caràcter de fills de la Terra, els nanos són ferrers qualificats i prolífics; uns atres són miners i carpinteros. En batalla són reconeguts com arqueros mortals. Un nano pot caminar tot un dia i tota una nit sense parar.

Animals parlantes

Fresón, el cavall del cochero Frank, també va entrar a Narnia des del nostre món, i no solament va ser elegit per a ser un animal parlante, sino que es va transformar en Alado, el primer cavall alado de Narnia.

Molts dels animals del nostre món també poden ser trobats en Narnia, ademés de haver versions parlantes de molts dels mateixos. Quan Aslan va bufar sobre les primeres parelles d'animals, alguns no només varen guanyar el pensament i el parla, sino que adicionalment varen canviar de tamany. Els animals més chicotets (rosegadors, aus i chicotets mamífers) són més grans que els seus parents no parlantes, i els animals més grans en el nostre món, són llaugerament més chicotets en Narnia. Les bésties parlantes es poden dividir en tres categories principals: aus, mamífers i reptils. No hi ha peixos, amfibis o insectes que parlen.

En El príncip Caspian es menciona que en un inici no hi havia rates parlantes, pero Aslan els va concedir el parla com recompensa per la seua bondat en rosegar les cordes que ho nugaven en la taula de pedra, poc en acabant de que fora sacrificat per la Bruixa Blanca.

En el dret de Narnia i la costum, els animals parlantes són sers totalment iguals als sers humans: matar-los i menjar-los és cometre assessinat i canibalisme. Per un atre costat, matar i menjar-se a un animal no parlante és un acte acceptable. Aixina, per eixemple, en El príncip Caspian, tres orsos parlantes es troben entre els seguidors lleals del príncip, pero més alvance, en el mateix llibre, un orso no parlante és matat i menjat, C. S. Lewis inclús dona una descripció detallada de cóm es va cuinar la seua carn.

Bruixes

Dos bruixes apareixen com a personages en els llibres de Narnia: la Bruixa Blanca (Jadis, emperatriu de Charn, coneguda també com la Dama Blanca), i la Dama de la Saya Verda (o la Dama Verda). Molt temps despuix de la mort de C. S. Lewis varen aparéixer esbossos dels personages que semblaven indicar que estes dos bruixes eren en realitat la mateixa persona, pero aquelles notes no s'atribuïen a Lewis (Vore Dama de la Saya Verda para més detalls).

Jadis és l'última descendent de la casa real de Charn, encara que en la tradició narniana es diu que descendix de la primera esposa d'Adán, cridada Lilith, d'acort a la tradició judeua, que la considera un dimoni mitològic. D'acort en els Castors, Jadis no té sanc humana en absolut, a pesar de que posseïx l'apariència d'una dòna molt alta. Quan Jadis va entrar per primera volta en Narnia, quan esta estava sent creada per Aslan, es va menjar una fruta que li va donar l'immortalitat. Després va fugir cap al nort, a on va passar noucents anys reunint forces per a invadir i conquistar Narnia; una volta conseguint-ho, va sometre al país a cent anys de hivern. Va ser assessinada per Aslan en la Primera Batalla de Beruna.

La Dama Verda es transforma en una enorme serp del mateix color en dos ocasions, segons es narra en La cadira d'argent. Una volta que va matar a la mare de Rilian, també va tractar d'assessinar al propi Rilian i als seus companyers. La majoria dels seus atres poders semblen estar relacionats en la seducció i l'esclavitut; ella embruja i esclaviza a Rilian i a un eixèrcit de nanos subterràneus, i casi conseguix embrujar a Jill Pole, Eustace Scrubb i Charcosombrío, utilisant pols de màgia i un instrument musical.

Criatures mitològiques

Atres habitants del món de Narnia són sers mitològics o folklòrics coneguts, incloent centauros, dragons, dríadas, terrícolas (una versió narniana dels gnoms), faunes, jagantas, necrófagos, aixetas, bruixas, hamadríades, íncubos, ménades, sers marins, minotaures, monópodos, náyades, ogres, cavalls alados, aus fénix, sàtirs, serps marítimes, silvanos, gent de les estreles, donyets, unicorns, hòmens llop, etc. Estos són una mescla lliure de les criatures de fonts grecorromanas i britàniques.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Narnia|20px|Vore el portal sobre Narnia]] Portal:Narnia. Contingut relacionat en Narnia.
• Les Cròniques de Narnia (Saga Lliterària)
• Anex:Personages de les Cròniques de Narnia
• Anex:Llocs i monuments de les cròniques de Narnia