El nebot del mac

Archiu:Narnian.world.map.jpg

El nebot del mac

El nebot del mac (títul original en anglés: The Magician's Nephew) és una novela de fantasia de la série Les Cròniques de Narnia, És lliteratura jovenil creada per part de C. S. Lewis. Esta obra va ser escrita en 1951 i publicada en 1955. És la sexta en l'orde de publicació, pero és la primera en l'orde cronològic. Per tant és un eixemple d'una precuela, i inclou algunes referències als llibres publicats prèviament, en especial a The Lion, the Witch and the Wardrobe.

Trama

El història comença a finals de el XIX, en Londres, en un chiquet i una chiqueta: Digory Kirke i Polly Plummer, els quals eren veïns. Digory s'havia mudat des del camp fins a la casa dels seus tios per una malaltia que estava matant a la seua mare, i els dos es van fent amics en el transcurs del estiu. Un dia, mentres recorrien l'àtic de les cases (el qual era comuna per a totes aquelles que eren contigües), varen prendre una porta equivocada i es varen trobar al tio Andrew (tio de Digory) en el seu estudi. El tio Andrew, un cínic malévolo, que es considerava a sí mateixa com mac, enganya a Polly per a que es pose un anell groc, lo que ocasiona que esta desaparega. El tio Andrew procedix a explicar-li a Digory (sense estar molt segur de la seua pròpia teoria) que l'anell groc ho du a un atre món, mentres que el vert ho du de tornada. Estos anells funcionaven només si algú els tocava en les mans nuetes, fent-se possible l'us de guants. Digory es veu obligat a posar-se l'anell per a rescatar la seua amiga, duent en si els anells verts necessaris.

Els anells transporten als chiquets a un bosc ple de fosses d'aigua, cridat el Bosc entre els Móns. Inicialment, les fosses apareixen només com a tolls de poca profunditat. Pero els chiquets descobrixen que quan l'anell correcte és usat, la fossa d'aigua els transporta a un món diferent. Este bosc entre els móns era, per lo tant, com un lloc en portals entre varis móns. Després Digory convenç a Polly per a explorar algunes de les atres fosses, puix sabia que el seu tio confiscaria els anells a la seua tornada.

Despuix de haver marcat la fossa que els duria de tornada al seu propi món, la Terra, els chiquets s'introduïxen a una atra fossa. Digory i Polly apareixen en les ruïnes d'un enorme palau de l'antiga capital d'aquell món, cridat Charn, que el seu sol era més gran i fret en comparació al terrestre. El palau sembla desprovisto de qualsevol forma de vida, fins que descobrixen un saló replet d'imàgens de tots els governants de Charn, en orde cronològic. Les primeres cares són justes i sapients, pero mentres ells alvancen es van posant vils i cruels. Encara hi ha prou buits, lo que implicava un final prematur. En el mateix saló, es troben una campana, en una senyal que mentres instava a tocar-la, prevenia de no fer-ho. Digory va caure en la tentació i va tocar la campana. Açò va despertar a una de les estàtues, la de la malvada i bella Reina Jadis.

Mentres la ciutat sancera comença a derrocar-se, la dòna els explica als chiquets cóm l'última guerra d'aquell món va ser iniciada entre ella mateixa i la seua germana. Despuix de molts sanguinosos anys, la seua pròpia derrota semblava indubitable, i en la finalitat d'impondre's, va conjurar la fetilla coneguda com "la paraula deplorable". Els efectes de la fetilla varen ser la pèrdua de tota vida en Charn, ella mateixa dormiria en la Sala de les imàgens per l'eternitat, a lo manco que algú la despertara (aixina com va succeir). Els chiquets, despuix de conéixer l'immensa maldat de Jadis, varen intentar escapar al bosc. Desafortunadament, gràcies a el "efecte magnètic" que els anells tenen sobre tots els seus portadors, Jadis és capaç de viajar en ells en penjar-se del cabell de Polly. La bruixa els seguix després al nostre propi món, a on ella guia al tio Andrew a una salvage persecució a través de Londres. Polly retorna a la seua casa i és enviada a la seua habitació com a castic per ser "una chiqueta molt trabucant", pero conseguix escapar-se i colaborar en els esforços de Digory de manar a la reina fòra de Londres, de tornada al seu propi món. Al final varen poder dur de tornada al bosc no només a la Reina, sino també al tio Andrew, a un chofer de nom Frank, i al seu cavall cridat Fresón (a través de la mencionada propietat magnètica).

Digory hala a tot el grup cap a la propenca fossa del este, pensant que duya a Charn. Pero quan ells varen aplegar, es varen donar conte de que no era Charn, sino un atre món que estava obscur en la seua totalitat i semblava estar completament buit. Jadis immediatament ho va reconéixer com un món que encara no era fet. Pronte ells varen escoltar una vora que semblava causar que les estrelas començaren a lluir, i que el sol començara a créixer. Els visitants podien vore quí era el que realment cantava: Aslan, el gran lleó. Ells ho varen continuar veent mentres ell transmetia vida el món, als seus animals i plantes, sent tot creat del no res. Jadis ataca sobtadament a Aslan en una barra de ferro (extreta d'un farol de Londres), pero com davant el colp el León ni es inmutó, ella va fugir, mentres la barra de ferro creixia com un farol en el jove sol narniano. Aslan va seleccionar a alguns animals per a que es tornaren bésties parlantes, donant-los autoritat sobre les bésties sense capacitat de parlar o pensar.

Aslan proseguix a manar a chiquets una jornada, en la que devia conseguir una poma especial que impedira la tornada de la bruixa malvada a la recent ciutat de Narnia. Polly, Digory, i el cavall del cochero (que va ser convertit per Aslan en un pegaso parlante i renombrado com a Volant) varen volar a una lluntana montanya per a obtindre la poma d'un jardí amurallado. En el moment que Digory pren la poma i es prepara per a partir, Jadis aplega i ho tenta a menjar la poma i obtindre joventut eterna, o be, ser secretament transportat de tornada a Londres i usar-la per a curar a la seua moribunda mare. Jadis mateixa havia menjat una, per lo que s'havia tornat immortal i havia provat el poder del frut. Encara que tentat de salvar a la seua mare, Digory manté la seua promesa a Aslan i viaja de tornada a Narnia per a donar-li personalment la poma.

Aslan li diu a Digory que havia complit satisfactòriament el seu encàrrec, i ho va instruir per a plantar la poma en la terra (prop del riu). Després realisa una cerimònia per a coronar al rei i la reina de Narnia (Frank el cochero i la seua esposa, Helen, la qual va ser transportada màgicament a Narnia pel gran León). En tant, un nou arbre va créixer en el lloc a on Digory havia plantat la poma. Aslan explica que l'arbre protegirà a Narnia de la Bruixa: des de que ella va furtar una poma de l'arbre original d'una manera egoista, el seu frut ara és abominable per a ella, i Narnia gojarà un periodo semblant al Edén. Aslan li diu a Digory que una poma furtada hauria curat a la seua mare, pero despuix vindria el dia, en que ella haguera preferit morir en la seua malaltia. Aslan després li dona a Digory una poma de l'arbre de la protecció per a que li la duga a la seua mare, i envia als chiquets i al tio Andrew de tornada al Bosc entre els Móns, d'a on ells retornen a Londres. Digory li dona la poma a la seua mare, qui es cura i enterra l'os de la poma en el seu pati atrasser. D'igual forma enterra els anells màgics, puix Aslan li havia aconsellat guardar-los per a evitar problemes

L'os de poma creix en un arbre, i anys despuix cau en una tormenta. Digory no pot soportar l'us de l'arbre com a llenya, aixina que construïx un armari, vinculant el final de la narrativa en la següent història, segons el seu orde cronològic en la série: The Lion, the Witch and the Wardrobe. Digory en eixa història és "el vell professor" que vivia en una antiga casa de campiña, la qual havia heretat del seu pare, qui per la seua banda també el havia heretat del seu pare (el yayo de Digory), poc despuix del retir dels seus servicis en l'Índia, tal com està descrit en el final de El nebot del mac.

Capítuls

1. La porta equivocada
2. Digory i el seu tio
3. El Bosc entre els Móns
4. La campana i el martell
5. La paraula deplorable
6. El principi dels problemes del tio Andrew
7. Lo que va succeir davant la porta principal
8. La baralla junt al farol
9. La creació de Narnia
10. El primer succeït i atres assunts
11. Digory i el seu tio tenen problemes
12. L'aventura de Fresón
13. Una trobada inesperada
14. Plantant l'arbre
15. El fi d'esta història i l'inici de totes les demés

Personages

• Digory Kirke: El chic que es convertix en el Professor Kirke, que apareix en atres llibres i séries.
• Polly Plummer: És una dels personages principals del nebot del mac. S'entén que la seua família té una bona posició social, per la descripció de la casa a on viu i els vestits que utilisa. Quan coneix a Digory i la causa per la qual s'ha mudat, pretén distraure-ho d'això, i és aixina com establixen amistat. Polly és inteligent, fidel, carinyosa, amable i educada; també és molt més precavida que Digory.
• Mabel Kirke: Mare de Digory. Viu en ell en el camp, pero per la seua malaltia torna a Londres, fet que dona inici a la trama. No es definix el seu caràcter fins al final de l'història, ya que es troba pràcticament a la vora de la mort. No obstant, encara que és mostrada com a dèbil a l'inici, en quant recupera la salut és qui li dona de nou vida a la casa, fent que esta es veja en més llum i alegria (puix és ella qui fa obrir les cortines, posar flors fresques, afinar el vell piano, i tornar a cantar). És una mare que es preocupa pel seu fill, ya que en quant es recompon, juga en el seu fill i Polly.
• Andrew Ketterley: Tio de Digory, un mac aprenent.
• Letty Ketterley: Tia de Digory; no s'especifica la seua edat, pero li la mostra com una dòna ya major, que es veu sobrepassada en la situació que té en casa: cuida de la seua germana malalta i del seu germà (el tio Andrew). Ademés, la tia Letty és qui s'encarrega de la casa i de manejar els diners.

• Jadis (o la Bruixa Blanca): Antagonista principal de El nebot del mac i El lleó, la bruixa i l'armari. És descendent del linaje dels Jinn, i mitat jaganta. Se sap que va viure en Charn, a causa de la guerra civil que va haver entre ella i la seua germana, i al vore's ella acorralada, pronuncia la fetilla de la «paraula deplorable», deixant el món de Charn en ruïnes. En ser revixcuda per Digory, tracta de conquistar Londres, i quan és duta a Narnia al no poder lluitar contra Aslan, fuig trobant el jardí de les pomes que convertixen terriblement poderós a qui les ingerix. A pesar de ser descrita com una dòna bella i magnífica, lo únic que busca és el poder. En El lleó, la bruixa i l'armari, es mostra el seu gran poder i les seues habilitats per a enganyar.
• Aslan: El León-Rei de Narnia, que mata a Jadis en The Lion, the Witch and the Wardrobe.
• Rei Frank: Marit de Helen, i primer rei de Narnia, antepassat dels reis d'Archenland.
• Reina Helen: Esposa de Frank, primera reina de Narnia, antepassada dels Archenlandeses. Dòna senzilla de camp, jove de rostre amable, li la descriu com una persona que és més elegant quant més humil sembla. Pràcticament és el seu marit qui parla per ella, pero Aslan els fa reis de Narnia, sabent que abdós seran justs, compassius i valerosos, fent de Narnia un lloc a on es puga viure durant molts anys en pau.
• Fresón: Era un cavall normal pero en el final Aslan ho convertix en un pegaso. Ajuda a Digory i Polly a trobar la poma màgica.

Comentaris

Els llectors familiarizados en el Génesis reconeixeran els paralels entre este i el treball de Lewis. Sobre la creació, també té algunes similituts en el núcleu del Ainulindalë, la cançó dels Ainur, el història de la creació en El Silmarillion de J. R. R. Tolkien, degut (presumiblement) a que abdós utilisaven acontenyiments bíblics en les seues obres, i a la propenca relació professional entre Tolkien i Lewis, els qui varen poder haver discutit junts alguns temes, tals com una cançó de la creació vista en Ainulindalë i El nebot del mac

El història inclou l'establiment diví d'un sistema social realiste i aristocràtic en el que una parella anglesa (el cochero i la seua esposa) i els seus descendents són posats en l'autoritat sobre un imperi que consistix en Narnia i les seues afores. Se li deixa al llector sense dubte sobre la classe social precisa de cada u dels personages anglesos, sense que açò implique que li importe a Deu; el cochero i la seua esposa s'identifiquen com "gent del camp, de veres". Al final del llibre, el pare de Digory, que treballava en l'Índia (llavors baix el règim anglés), hereta diners i una casa gran, i esta riquea repentina i la posició de propietari de país indiquen ser alguna cosa bo. Podem assumir que estos aspectes deuen a la pròpia actitut de Lewis, compartida per la majoria dels anglesos contemporàneus a la seua escritura; les esperances dels llectors varen desaparéixer quan Digory sobtadament hereta, sense mencionar el fet de que el rei Frank i la reina Helen eren de tan baixa classe en el seu propi món. Les referències de Lewis a la Paraula deplorable i a l'implícita comparació d'Aslan i la bomba atòmica són un fil que reflectix els temors populars en el temps de l'escritura del llibre.

Unes atres de les actituts pròpies de Lewis és que Deu té sentit del humor, evident per "El Primer Succeït". En acabant de que Aslan donara veu als Animals Parlantes (en parells de la seua espècie, reminiscència bíblica de les criatures de Noé en la seua Arca), una grajilla parlante cau en l'extrem de contar un succeït per casualitat. Quàn veu que tots els atres animals parlantes riuen del seu succeït, la grajilla diu a Aslan: "¿He fet el primer succeït"?. Aslan respon: "No; vosté només ha segut el primer succeït". I tots riuen, des del més rudo fins a la pròpia grajilla.

Els personages són ben dibuixats, compromesos i desenrollats per una série d'eleccions morals (especialment Digory). Polly és més que una mera acompanyant, pero té assignat un paper secundari en el drama. El tio Andrew, inicialment molt sinistre i manipulador, decau a una figura patètica i chistosa; mentres Jadis, la bruixa blanca, proporciona el retrat verdader del mal i la tentació res distant de la creència cristiana de Satanás.

El nebot del mac, més que les atres històries de Narnia, és un homenage als llibres infantils d'Edith Nesbit, en colocació i dinamisme del personage. És, no obstant, considerablement més obscur i més vívido. Per lo manco una escena —la visita de Jadis a Londres— pren prestat molt de la visita de la Reina de Babilonia a Londres en El Història de l'Amulet de Nesbit. La versió de Lewis és més colorida encara que menys violenta.

El llibre explica cóm la Bruixa Blanca havia aplegat al poder, cóm Narnia va ser fundada, per qué hi havia un armari màgic en la mansió del Professor (Digory) —aplegant este a posseir una mansió—, i per qué hi ha un farol en mig del bosc a les afores de Narnia (sent tot açò la prefacio o introducció de la segona novela de la série cronològica).

El història bàsica de El nebot del mac va ser inclosa en la película The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe. Els espectadors que observen en esment podran vore el història representada en els tallats de la cara de l'armari.

Adaptació cinematogràfica

Artícul principal → Narnia: El Nebot del Mac.

En març de 2011, Walden Mija va confirmar, a través del seu president Michael Flaherty, una adaptació cinematogràfica de El Nebot del Mac despuix de l'estrena de Les Cròniques de Narnia: La Travessia del Viager de l'Alba. No obstant, en octubre de 2011, Douglas Gresham va confirmar que el contracte en Walden Mija i els hereus de C. S. Lewis havia expirat, per la qual cosa, qualsevol intent per continuar la saga quedava pospost.

En setembre de 2013 es va confirmar que The Mark Gordon Company produiria la quarta película, pero no seria El Nebot del Mac, sino La Cadira d'Argent, que és el quart llibre en l'orde de publicació, i el sext en l'orde cronològic. Joe Johnston va ser anunciat com a director de La Cadira d'Argent en abril de 2017, pero per canvis eixecutius en Sony Pictures, aixina com a l'eixida de Douglas Gresham d'aquell proyecte, la película va quedar suspesa indefinidament.

En octubre de 2018, Netflix va comprar els drets de tota la saga, anunciant futures películes i séries de televisió que serien estrenades en la seua plataforma. A principis de 2023, Greta Gerwig va ser anunciada per a escriure i dirigir dos películes basades en Les Cròniques de Narnia, sent la primera d'elles una adaptació cinematogràfica de El Nebot del Mac. El rodage va tindre lloc en Londres i en els Estudis Shepperton entre agost de 2025 i giner de 2026. La seua estrena està prevista en cines per al 12 de febrer de 2027, aixina com en la plataforma Netflix el 2 d'abril de 2027.