Anar al contingut

Naro-1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Naro-1 (en coreà: 나로호), anteriorment denominat KSLV (Korean Space Launch Vehicle) és la primera llançadora espacial de Corea del Sur.[1] El 30 de giner de 2013, despuix de dos intents fallancs, l'eixida va conseguir posar en òrbita el satèlit STSAT-2C.[2]

Inicialment es pretenia que la tecnologia de la llançadora fora totalment nacional, pero en 2005 es va decidir utilisar la primera etapa de l'eixida russa Angara, mentres que la segona etapa estaria a càrrec del Institut d'Investigació Aeroespacial de Corea.

Història

[editar | editar còdic]

En 1992, la República de Corea va desenrollar i va llançar distints satèlits i eixides en l'exterior, tals com les eixides sonda KSR-I i KSR-II. En l'any 2000 Corea va començar a construir el Centre Espacial NARO en ajuda russa en el comtat de Goheung-gun. El port espacial va ser inaugurat el 28 de novembre de 2002 en el llançament de l'eixida sonda KSR-III. En 2002 va ser anunciat el proyecte de crear un chicotet llançador satelital en tecnologia basada en el KSR-III. El llançador seria completament nacional i utilisaria el motor de 122.500-kilonewton LOx/Queroseno de el KSR-III.[3][4]


No obstant, en març del mateix any es varen iniciar negociacions en l'empresa russa GKNPTs Khrunichev sobre la possibilitat de desenrollar junts un llançador.[5] En 2005 va ser anunciat que s'utilisaria la primera etapa d'una eixida Angara en un motor RD-191.[6] Segons Khrunichev, va guanyar la licitació surcoreana despuix d'una feroç competència en varis atres contendents internacionals, no obstant, les empreses nortamericanes varen rebujar participar en la licitació per pressions del govern nortamericà per temor a la proliferació de la tecnologia en potencial us militar.[5][7][8] Per açò, Corea del Sur es va unir al Règim de control de tecnologia de missils i la Roscosmos va revisar tota la documentació del llançador i del centre de llançament.[9]

El vehícul va ser presentat oficialment en octubre de 2008. El cost total del desenroll del proyecte va ser de 500 billons de wones.[10][11]

Llançaments

[editar | editar còdic]

Primer llançament

[editar | editar còdic]

El primer llançament es va portar a terme el 25 d'agost de 2009. La primera etapa russa va funcionar de manera correcta,[12] i va tindre una separació de la segona etapa exitosa,[13] no obstant, una de les cofias no es va separar. El pes extra va fer que l'eixida es bolcara cap a dalt i fora expulsat de la seua trayectòria prevista, elevant-se 20 quilómetros per damunt de l'altitut planificada abans de desintegrar-se en l'atmòsfera.[14]

Segon llançament

[editar | editar còdic]

El segon llançament va tindre lloc el 10 de juny de 2010. Pero el vol va terminar 137 segons despuix (2 minuts i 17 segons) quan es va perdre contacte en l'eixida.[15] El llavors Ministre de Ciència i Tecnologia Ahn Byung-man va comentar als periodistes que l'eixida havia explotat en vol.[16]

Un total de 26 ingeniers (tretze russos i tretze surcoreans) varen formar una Junta de Revisió de Falles i es varen reunir en agost de 2010 per a discutir el llançament. No obstant, tres mesos despuix de la creació de la junta encara no s'havia determinat com va ser la causa de l'explosió.[17]

Una investigació independent russa va determinar que la falla es va donar en la segona etapa surcoreana.[18]

Tercer llançament

[editar | editar còdic]

El tercer llançament va ser pospost múltiples voltes per falles elèctriques.[5] Finalment, el 30 de giner de 2013 l'eixida va desapegar i va conseguir colocar el satèlit STSAT-2C en una òrbita terrestre baixa.[19]

Data/Hora (UTC) Carregament Resultat Notes Image
25 d'agost de 2009, 17:00[20] STSAT-2A Fracàs La cofia no es va separar correctament Archiu:나로호(KSLV-I) 발사 (3).jpg
10 de juny de 2010, 08:01[21] STSAT-2B Fracàs La senyal es va perdre 137 segons despuix del llançament, causa disputada
30 de giner de 2013, 07.00 STSAT-2C Èxit[2] Archiu:나로호(KSLV-I) 발사 장면 (1).jpg

Impacte polític

[editar | editar còdic]

El tercer llançament del Naro-1 va ocórrer un més despuix del primer llançament orbital exitós de Corea del Nort,[22] i de l'anunci de que Corea del Nort tenia plans per a una tercera prova nuclear.[23] El Contraalmirante de la Armada chinenca Yin Zhuo va dir que Corea del Sur va estar competint en Japó per a rebre ajuda dels Estats Units, i que este llançament apunta a millorar la relació en els Estats Units.[24]

Successor

[editar | editar còdic]

Des d'abans del fi del programa, es va escomençar a dissenyar un successor per al Naro-1.[25] Esta volta la llançadora seria completament nacional, denominada KSLV-2 i tindrà la capacitat de posar una càrrega d'1.5 tonellades en una òrbita d'entre 600 i 800 quilómetros d'altitut.[26] La Roscosmos ha mostrat el seu interés de tornar a formar part el proyecte.[27]

En 2016 es varen portar a terme proves alvançades dels motors de la nova llançadora.[28] Els seus llançaments estan prevists per a 2021.[29]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 24 de giner de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada spacelaunchsucces
  3. ↑ KSLV (Korean Space Launch Vehicle), Jane's Information Group. Recuperate le 9 de juny de 2010.
  4. ↑ KSR-3 on astronautix.com
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «KSLV-1 launch vehicle» (en anglés). Russian Space Web. Consultat el 24 de giner de 2018.
  6. ↑ Wade, Mark. «KSLV». Encyclopedia Astronautica. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2010. Consultat el 9 de juny de 2010.
  7. ↑ South Korea's first rocket ready – at last, Àsia Claves. Recuperate le 21 d'agost de 2010.
  8. ↑ S. Korea DAPA commissioner confirms 500 km-range ballistic missile development research, The Hankyeoreh. Recuperate le 21 d'agost de 2010.
  9. ↑ Космический ракетный комплекс KSLV (Южная Корея) [Space Rocket Complex KSLV (South Korea)] (in (rus)), Khrunichev. Recuperate le 9 de juny de 2010.
  10. ↑ Kim, Tong-hyung. Home-Made Satellite to Be Put Into Orbit Next Year, The Korea Claves. Recuperate le 9 de juny de 2010.
  11. ↑ South Korea’s Naro-1 Rocket Set for Third Launch Attempt. Recuperate le 10 de juny de 2010.
  12. ↑ Clark, Stephen. Historic South Korean satellite launch fails, Spaceflight Now. Recuperate le 25 d'agost de 2009.
  13. ↑ South Korea plans to allocate $1.3 bln on new carrier rocket, RIA Novosti. Recuperate le 30 de setembre de 2009.
  14. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada yonhap
  15. ↑ «[2]». Consultat el 25 de giner de 2018 (en anglés).
  16. ↑ «[3]». Consultat el 25 de giner de 2018 (en anglés).
  17. ↑ «[4]». Consultat el 25 de giner de 2018.
  18. ↑ «Russian equipment not at fault for South Korean rocket accident». Archivat des d'el original, el 19 de març de 2012. Consultat el 25 de giner de 2018.
  19. ↑ «[5]». Consultat el 25 de giner de 2018.
  20. ↑ «Video del llançament». Consultat el 25 de giner de 2018.
  21. ↑ «(rocket launch) S. Korea's Naro-1 rocket lifts off from space center». Yonhap News. Consultat el 10 de juny de 2010.
  22. ↑ Lipes, Joshua. North Korea Claims Rocket Success, Radi Free Àsia. Recuperate le 30 de giner 2013.
  23. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  24. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  25. ↑ «seua-eixida-naro-1-en-octubre.html ». Consultat el 27 de giner de 2018.
  26. ↑ «Korea Space Launch Vehicle KSLV-Ⅱ» (en anglés). Korean Aerospace Research Institute. Consultat el 27 de giner de 2018.
  27. ↑ «[6]». Consultat el 27 de giner de 2018 (en anglés).
  28. ↑ «[7]». Consultat el 27 de giner de 2018 (en anglés).
  29. ↑ «[8]». Consultat el 27 de giner de 2018 (en anglés). 
Wade, Mark. «KSLV» (en anglés). Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2010. Consultat el 21 d'agost de 2008.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Naro-1&oldid=910681»