Anar al contingut

Natalici de Buda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Natalici de Buda
Erro al crear miniatura:
Farolillos penjats en el Festival de Farols de Loto en Corea del Sur.

El natalici de Buda és una festa tradicional celebrada en el budisme Mahayana per a commemorar el naiximent del príncip Siddhartha Gautama, més tarde el Buda Gautama i fundador del budisme. Segons les Escritures del Theravada Tripitaka, Gautama va nàixer en Lumbini en el modern Nepal, al voltant de l'any 563 AC, i va ser criat en Kapilavastu.[1]

Segons esta llegenda, després del naiximent del jove príncip Gautama, un astrólogo cridat Asita va visitar al pare del jove príncip, el rei Śuddhodana, i profetizó que Siddharta es convertiria en un gran rei o renunciaria al món material per a convertir-se en un home sant, depenent de si vea cóm era la vida fòra de les parets del palau.

Śuddhodana estava decidit a vore el seu fill convertir-se en un rei, per lo que li va impedir eixir dels terrenys del palau. Pero als 29 anys, a pesar dels esforços del seu pare, Gautama es va aventurar més allà del palau en vàries voltes. En una série de trobades -conegudes en la lliteratura budista com les quatre visions- va deprendre del sofriment de la gent comuna, trobant-se en un vell, un malalt, un cadàver i, finalment, un sant ascético, aparentment content i en pau en el món. Estes experiències varen dur a Gautama a abandonar la vida real i a mamprendre una busca espiritual.

El seu aniversari és celebrat en varis països en població budista.

La data exacta del natalici de Buda es basa en els calendaris lunisolares asiàtics i se celebra principalment en el més Baisakh del calendari budiste i el calendari hindú Vikram Samvat, i per lo tant també es diu Vesak. En Nepal, el país natal de Buda, se celebra en el dia de lluna plena del més Vaisakha del calendari budiste. En els països Theravada seguint el calendari budiste, cau en una lluna plena Uposatha dia, per lo general en el 5º o 6º més llunar. En China i Corea, se celebra l'octau dia del quart més en el calendari llunar chinenc. La data varia d'any en any en el calendari gregoriano occidental, pero generalment cau en abril o maig. En anys bisiestos es pot celebrar en juny.

Celebracions en cada país

[editar | editar còdic]

En Corea del Sur

[editar | editar còdic]
Vore també: Yeondeunghoe

En Corea el cridat Bucheonim osin nal («el dia en el que Buda va aplegar») o Seokka Tanshin-il («el dia del natalici de Buda») és celebrat segons el calendari lunisolar.[2] La festivitat cau en l'octau dia del quart més llunar.[3] És tradició penjar farols de loto per a celebrar el dia. En els temples, als fidels se'ls oferix el Sanchae bibimbap que es prepara solament en ingredients vegetals.[4]

En Índia

[editar | editar còdic]

El natalici de Buda se celebra en molts llocs, especialment en Bengala a on la població de budistes és del 6%. Els indis visiten temples i monasteris (viharas) para en participar en l'adoració . En este cas, es vares vore un trage blanc.

En Japó

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Kanbutsu-i.


En Sri Lanka

[editar | editar còdic]

És una de les festes més importants en este país. Se celebra el primer dia de maig del calendari llunar. La gent normalment acodix a cerimònies budistes mostrant molta decoració en carrers i cases.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. UNESCO, Lumbini en Nepal és el lloc de naiximent del Senyor Buda, Gethin Foundations (p. 19), afirma que a mitan del sigle III abans de nostra era, l'emperador Ashoka va determinar que Lumbini era el lloc de naiximent de Gautama i, per lo tant, va instalar un pilar en l'inscripció: "... és ací a on el Buddha, sabio de Śākyas (Śākyamuni) va nàixer."
  2. (2007) MobileReference (ed.). Encyclopedia of Observances, Holidays and Celebrations (en anglés), MobileReference, pp. 1175. ISBN 1605011770.
  3. (2006) China, Japan, Korea: Culture and Customs (en anglés), p. 78. ISBN 1419648934.
  4. «Korean Food Foundation». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2013. Consultat el 5 de març de 2014.

Vore també

[editar | editar còdic]