Anar al contingut

National Ignition Facility

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pati exterior de la National Ignition Facility.

L'instalació NIF (National Ignition Facility), és un proyecte d'investigació sobre fusió per confinament inercial que es desenrolla en els Estats Units en les instalacions del Laboratori Nacional Lawrence Livermore, ubicat en Livermore, Califòrnia.

El 5 de decembre de 2022, va obtindre per primera volta un factor de guany positiu, és dir, les reaccions de fusió desencadenades durant l'experiment varen generar més energia de la suministrada al combustible. Este resultat va ser rebut en gran expectació en ser un gran alvanç en la demostració de la viabilitat de la fusió nuclear i, en particular, de la fusió per confinament inercial. Ademés, es va convertir en el primer laboratori en conseguir un factor de guany positiu,[1][2] encara que és important destacar que la definició del factor de guany usat en la presentació de resultats dels experiments de el NIF diferix de l'usada habitualment en els experiments de fusió per confinament magnètic com el JET.

Energia de fusió

[editar | editar còdic]

De les dos opcions existents per a conseguir alcançar la fusió per a la producció d'energia s'han desenrollat (o s'estan desenrollant) grans instalacions que pretenen la demostració de la possibilitat de dita producció.

Per al confinament magnètic es va a construir en França ITER i posteriorment està previst construir l'instalació DEMO que serà la que realment demostre la viabilitat d'una instalació industrial.

Per al confinament inercial s'han construït o s'estan construint diverses instalacions, sent NIF i Laser Mégajoule (LMJ) les més importants d'elles.

Funcionament

[editar | editar còdic]

La maquinària i els components electrònics que activen el làser NIF requerixen un espai major que un estadi de fútbol. Posseïx 192 rajos de neodimi vidre d'1.8 MJ que emeten a 1053 nm contra una cambra de 453.592 quilos de pes en 10 metros de diàmetro i parets de 50,8 centímetros de gruixa. Despuix de processar el fes en 48 llínees que contenen 16 amplificadors cada una, culmina en una ona de 351 nm a una temperatura concentrada de 3,3 millons de Cº. Cada racha làser de 20 nanosegundos de duració té una potència 500 billons de vats, mil voltes el consum d'energia elèctrica de tot EE. UU. en eixe mateix lapsus de temps. Per a evitar fugues de radiació la cambra està coberta per parets d'1,8 metros de gruixa.

Utilisa l'atac indirecte. Açò significa que focaliza els 192 fas làser en un bolic d'alt número atómico (cridat hohlraum) que transforma, en una eficiència alta, la llum làser en rajos X que interaccionen fortament en el blanc de deuteri-triti, i conseguixen una gran homogeneïtat en la pressió eixercida sobre el mateix.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]