Neorruralismo
El neorruralismo és un fenomen de migració des de les àrees urbanes a zones rurals iniciat en la década de 1960 en Europa occidental i Norteamérica a l'abric, en un principi, dels moviments contraculturaels i de Maig del 68. Esta emigració no té causes econòmiques, sino la busca d'entorns lliures, tranquils, menys contaminats i en una certa calitat paisagística. Despuix de dos décades molts d'estos nous habitants varen retornar a la ciutat. [1] Ya en la década dels 80 s'inicia una atra tornada rural. Esta volta en una convicció de que la vida en el camp és millor que en les ciutatés. La millora de les comunicacions i l'alvanç de les noves tecnologies en les últimes décades ha millorat la calitat de vida en el món rural i ha ajudat a incrementar este fenomen del regrés a les zones rurals.
Encara que les persones que eixercixen esta emigració són de molt variat tipo, destaquen gent jove, en fills i que provenen d'àrees urbanes i desigen viure en el camp. Es poden classificar en cinc grups [2] al que se li pot afegir un sext en una major convicció ambientalista:
- Persones en poc interés en les activitats agràries que s'aïllen de la població rural local i a sovint es desplacen a una zona urbana propenca per a treballar.
- Gent també en escàs interés en les activitats agràries, pero que realisa en els pobles pròxims les mateixes tasques que faria en les zones urbanes d'orige. El seu principal interés a l'hora de viure en el camp és estar prop de la naturalea.
- Persones en actituts similars al grup 2, pero en la diferència de que estes té interés per integrar-se en la vida social de la localitat rural.
- Individus atrets per la vida rural que eixercixen activitats de caràcter rural sense pretensió de rendabilitat.
- Persones en fortes intencions de desenrollar una vida rural i que practiquen una activitat agrària, artesanal o de servicis en el desig de trobar una rendabilitat comercial.
- Buscadors de la cridada vida senzilla o simpatisants ecologistes que van al camp partint d'una crítica a la societat en la ciutat, i en ocasions en l'objectiu de regenerar la societat revertint la dinàmica de l'urbanisació i recuperant pràctiques rurals considerades sostenibles ambiental i socialment. Són referents per a estes neorruralistas persones com Henry David Thoreau i Aldo Leopold.
Molts governs han promogut en polítiques el desenroll de noves activitats orientades al sector rural, millora de vivendes i infraestructures, que favorixquen l'assentament de gent jove, el rellançament de l'economia rural i impedixca el despoblació que sofrixen algunes àrees rurals. En algunes zones este moviment neorrural ha originat un cert fre al despoblació i una recuperació econòmica.
La relació entre els grups locals i els nous veïns neorrurales no sempre és senzilla, puix la població local pot sentir-se "invadida" davant l'arribada de persones alienes a la seua comunitat que no compartixen les seues costums i valors normalment més tradicionals; per una atra part, els nous veïns neorrurales poden sentir-se aïllats per una comunitat que els veu com a aliens i que no els integra, de la mateixa manera que no se senten identificats en una forma de vida molt lluntana a la seua. No obstant, en molts casos l'integració és possible pese a la reticència inicial, i, de fet, és habitual que finalment els nous habitants siguen el grup més actiu per la seua joventut i entusiasme i que termine impulsant les accions econòmiques i socials del seu entorn, en lo que finalment acaba sent no solament acceptat sino també reconegut per la comunitat rural.
Les noves activitats rurals sorgides del turisme rural, artesania, agricultura ecològica, agroturismo, turisme deportiu o cultural, aixina com el respal que donen les noves tecnologies (principalment Internet) a la deslocalisació de certes activitats terciarias, favorixen este nou neorruralismo i un desenroll sostenible en espais rurals en decadència. [3]
L'arribada d'habitants neorrurales a les chicotetes poblacions conduïx, en molts casos, a una interdependencia afectiva entre els veïns recents i els històrics. Una volta assentades les noves famílies, naix el sentiment generalisat de pertinença al lloc compartint el civitio com a identitat indistinguible de la procedència original. Aixina, junt al proyecte dinamizador d'incipients proyectes comunitaris, s'òbrin noves capacitats veïnals que resulten de la tecnologia de l'informació i les telecomunicacions. Estes pràctiques i processos desestabilisen parcialment la jerarquia d'escales que era l'expressió de les relacions de poder del periodo anterior.[4]
La població de chicotetes localitats vares agarrar a l'arribada de nous veïns que busquen una major calitat de vida, fugint de la deterioració migambiental i estresante de les ciutats. Una volta assentats, els grups neorrurales s'integren en els locals, creant una nova comunitat a on es compartixen percepcions, actituts i valors. Les percepcions de sentiment civítico com a llaç afectiu d'identitat en l'entorn, les actituts de participació veïnal com una dimensió de la cultura, i els valors com a visió del món a on la paraula sistema supon que les actituts i les creències estan estructurades, per més que les seues conexions puguen semblar arbitràries des d'un punt de vista impersonal o objectiu.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Garcia i Ramon, Maria Dolors; Tulla i Pujol, {{{nom2}}}; Valdovinos Perdices, {{{nom3}}} (1995). Geografia rural, Editorial Síntesis, p. 83. ISBN 978-84-7738-318-5.
- ↑ Garcia i Ramon, Maria Dolors; Tulla i Pujol, {{{nom2}}}; Valdovinos Perdices, {{{nom3}}} (1995). Geografia rural, Editorial Síntesis, p. 85. ISBN 978-84-7738-318-5.
- ↑ Garcia i Ramon, Maria Dolors; Tulla i Pujol, {{{nom2}}}; Valdovinos Perdices, {{{nom3}}} (1995). Geografia rural, Editorial Síntesis, p. 86. ISBN 978-84-7738-318-5.
- ↑ Sassen, Saskia (2007). Una sociologia de la globalisació, Madrit: Katz. ISBN 9788493543266.
- ↑ Tuan, Yi-Fu (2007). Topofilia. Un estudi de les percepcions, actituts i valors sobre l'entorn, Barcelona: Melusina. ISBN 9788496614178.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neorruralismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.