Nerio
En la mitologia romana Nerio o Nerién (en llatí: Nerio, -ēnis), l'esposa o amada de Mart, era una deesa de la guerra i la personificació de la Valentia, a qui en freqüència els romans dedicaven el botí saquejat als enemics. El nom de Nerio té un orige clarament itálico i en raïls indoeuropeas. Companyera de Mart en les antigues pràctiques de cult, en ocasions s'identificava en la deesa Belona i inclús en la deesa Minerva, especialment en la seua identificació en Pala Atenea. Nerio va ser més vesprada suplantada per atres deidades més definides, com Belona o Anna Perenna.[1][2][3][4][5][6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, p. 378.
- ↑ Aulo Gelio XIII 23, 2
- ↑ Juan Lido: De Mensibus IV, 42
- ↑ Ovidio: Fastos III, 846 ss.
- ↑ Plauto: Truculentus 515
- ↑ Tito Livio, LXV 33, 2
- ↑ Porfirio: "A Horacio", Epítome II, 2, 209
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Grimal, Pierre. El Diccionari de Mitologia Clàssica. Oxford: Albahaca Blackwell, 1986. ISBN 0-631-20102-5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nerio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.