Nibble

Nibble

En arquitectura de computadores, es coneix com nibble, semiocteto, quartet o mig-byte a un conjunt de quatre dígits binarios (bits) o mig octet.

El seu interés es deu a que cada sifra en hexadecimal (0, 1, 2,..., 9, A, B, C, D, I, F) es pot representar en un quartet, ya que 2 elevat a la 4 és 16 (2⁴ = 16). També el quartet és la base del sistema de codificació BCD.

Les arquitectura que ampren quatre bits com la seua unitat fonamental varen ser usades per a la creació dels primers microprocessadorés i les calculadores de bojaca.

Eixemple

A continuació es mostra la correspondència entre les 16 sifres hexadecimals i les seues corresponents representacions binarias en forma de quartet (_hex = hexadecimal, _oct = octal, _dec = decimal):

	0hex	=	0dec	=	0oct		0	0	0	0
	1hex	=	1dec	=	1oct		0	0	0	1
	2hex	=	2dec	=	2oct		0	0	1	0
	3hex	=	3dec	=	3oct		0	0	1	1
	4hex	=	4dec	=	4oct		0	1	0	0
	5hex	=	5dec	=	5oct		0	1	0	1
	6hex	=	6dec	=	6oct		0	1	1	0
	7hex	=	7dec	=	7oct		0	1	1	1
	8hex	=	8dec	=	10oct		1	0	0	0
	9hex	=	9dec	=	11oct		1	0	0	1
	Ahex	=	10dec	=	12oct		1	0	1	0
	Bhex	=	11dec	=	13oct		1	0	1	1
	Chex	=	12dec	=	14oct		1	1	0	0
	Dhex	=	13dec	=	15oct		1	1	0	1
	Ihex	=	14dec	=	16oct		1	1	1	0
	Fhex	=	15dec	=	17oct		1	1	1	1

D'acort en l'anterior correspondència, és possible codificar número decimal o hexadecimals en decimal codificat en binario segons es mostra en els següents eixemples:

• 0110 1101 = 6D (decimal = 109);

• 0001 0001 0010 = 112 (decimal = 274);

• 0101 1001 0001 0000 0111 = 5 9107 (decimal = 364807);

Un byte complet està representat per dos dígits hexadecimals, per tant, és comú visualisar un byte d'informació com dos nibbles. El nibble a sovint es diu semi-octet o quartet en un context de rets o telecomunicacions. En anglés hi ha un joc de paraules gastronòmic en nibble (que significa dentellege), en comparació a bite/byte (mòs) i bit (tros menut).

El nibble s'utilisa per a descriure la cantitat de memòria utilisada per a almagasenar un dígit d'un número almagasenat en BCD en una mainframe de IBM. Esta tècnica s'utilisa per a reduir els requisits d'espai, fent la computació més ràpida i la depuració més senzilla. Un byte de 8 bits és dividit en mitats i cada nibble s'utilisa per a almagasenar un dígit. L'últim nibble de la variable es reserva per al signe. Aixina una variable que pot almagasenar més de nou dígits es "empaquetaria" en 5 bytes. Fàcil de depurar resultaven els números que són llegibles en un hex dump, a on dos números hexadecimalés s'utilisen per a representar el valor d'un byte, ya que 16 × 16 = 2⁸ = 256.

Històricament, hi ha hagut casos a on el terme "nybble" s'ha utilisat per a un conjunt de bits inferior a 8, pero no necessàriament 4. En la llínea Apple II, molts dels drivers de control de disc es varen implementar en software. L'escritura de senyes en disc es va fer convertint pàgines de 256 bytes en conjunts de 5 bits, o despuix en nibbles de 6 bits . Les senyes carregades del disc necessitaven lo contrari. Cal notar que el terme byte també té esta ambigüitat, al mateix temps, byte significa un conjunt de bits pero no necessàriament 8.

Hui, els térmens byte i nibble generalment es referixen a coleccions de 8 i 4 bits respectivament i no s'utilisen a sovint per a atres tamanys. El nibble s'usa també quan apareixen els primers microprocessadors a principis dels anys 1970, ya que dits dispositius treballaven en microinstrucciones les quals estaven constituïdes per grups de 4 bits. No obstant, quan aplega la comercialisació dels microprocessadors, estos ya poden treballar en grups de 8 bits i és aixina com inicia la popularitat del byte en l'àmbit dels sistemes digitals i de l'informàtica. En alguns llenguages, un nibble és cridat un tetrade —del grec tetra ("quatre")—. Esta utilisació reflectix el número de bits —quatre— en mig byte (considerant 1 byte = 8 bits).