Anar al contingut

Nitrat de cobalt (II)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cobalt(II)-nitrate-hexahydrate-sample.jpg
Nitrat de cobalt (II)

El nitrat de cobalt és el compost inorgànic en la fòrmula Co(NO3)2.xH2O. És la sal de cobalt (II). La forma més comuna és el hexahidrato Co(NO3)2·6H2O, una sal delicuescente de color marró rojós, soluble en aigua i uns atres dissolvents polars. [1]

Composició i estructures

[editar | editar còdic]

Ademés del compost anhidro Co(NO3)2, existixen varis hidrats de nitrat de cobalt (II). Estos hidrats tenen la fòrmula química Co(NO3)2·nH2O, a on n = 0, 2, 4, 6.

El nitrat de cobalt (II) anhidro adopta una estructura de ret polimèrica tridimensional, en la que cada àtom de cobalt (II) està aproximadament coordinat octaédricamente per sis àtoms d'oxigen, cada u dels quals procedix d'un ion nitrat diferent. Cada ion nitrat es coordina en tres cationes de cobalt.[2] El dihidrato és un polímero bidimensional, en ponts de nitrat entre els centres de Co(II) i enllaços d'hidrogen que mantenen unides les capes.[3] El tetrahidrato està format per molècules octaèdriques discretes de la forma [(H2O)4Co(NO3)2]. El hexahidrato es descriu millor com a nitrat de hexaaquacobalto(II), [Co(OH2)6][NO3]2, ya que consistix en ions discrets [Co(OH2)6]2+ i [NO3].[4] Per damunt de 55 °C, el hexahidrato es convertix en trihidrato i, a temperatures més altes, en monohidrato.[1]

Usos i reaccions

[editar | editar còdic]

Sol reduir-se a cobalt metàlic de gran purea[1] Es pot absorbir en diversos soports catalítics per al seu us en catálisis Fischer-Tropsch.[5] S'utilisa en la preparació de tenyides i tintes.[6]

El nitrat de cobalt (II) és un material de partida habitual per a la preparació de complexos de coordinació com les cobaloximas,[7] el carbonat de tetraamminecobalto (III)[8] i uns atres.[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 John Dallas Donaldson, Detmar Beyersmann, "Cobalt and Cobalt Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005. doi:10.1002/14356007.a07_281.pub2
  2. “Anhydrous Nitrates and Nitrosonium Nitratometallates of Manganese and Cobalt, M(NO3)2, NO[Mn(NO3)3], and (NO)2[Co(NO3)4]: Synthesis and Crystal Structure” (2002). Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie|Z. anorg. allg. Chem. 628 (1): 269–273. doi:10.1002/1521-3749(200201)628:1<269::AID-ZAAC269>3.0.CO;2-P.
  3. “The Crystal Structure of Cobalt Nitrate Dihydrate, Co(NO3)2·2H2O” (1976). Zeitschrift für Kristallographie 144 (1–6): 133–138. doi:10.1524/zkri.1976.144.1-6.133. Bibcode1976ZK....144..133R.
  4. “Hexaaquacobalt(II) nitrate” (1973). Cryst. Struct. Commun. 2 (4): 581–583.
  5. Ernst B, Libs S, Chaumette P, Kiennemann A. Appl. Catal. A 186 (1-2): 145-168 1999
  6. Lewis, Richard J., Sr. (2002). Hawley's Condensed Chemical Dictionary (14th Edition). John Wiley & Sons. http://www.knovel.com/knovel2/toc.jsp?BookID=704&VerticalID=0
  7. Hargens, Robert D.; Min, {{{nom2}}}; Henney, {{{nom3}}} (1973). «Bis(ethylenediamine)sulfito Complexes of Cobalt(III)», Inorganic Syntheses, pp. 77–81. doi:10.1002/9780470132456.ch15. ISBN 9780470132456.
  8. “Carbonatotetramminecobalt(III) Nitrate” (1960). Inorganic Syntheses 6: 173–175. doi:10.1002/9780470132371.ch55.
  9. (1973) «Bis(ethylenediamine)sulfito Complexes of Cobalt(III)», Inorganic Syntheses, pp. 77–81. doi:10.1002/9780470132456.ch15. ISBN 9780470132456.