Anar al contingut

No perturbativa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Expinvsq.svg
La funció i−1/x². La série de Taylor és idénticamente zero, pero la funció no està.

En matemàtica i en física, una funció matemàtica o procés no perturbativo és un que no es pot descriure en precisió per la teoria del destorbament.[1][2]) Un eixemple és la funció de

f(x)=e1/x2.

La série de Taylor en x = 0 per a esta funció és exactament zero a totes les órdens en la teoria de destorbament, pero la funció és distint de zero si x ≠ 0.

La implicancia d'açò per a la física és que hi ha alguns fenomens que són impossibles d'entendre per la teoria de destorbament, independentment del número d'órdens de la teoria de destorbament que utilisem. l'instantón és un eixemple.[3]

Aixina, en física teòrica, una solució o teoria no perturbativa és un que no requerix la teoria de destorbament d'explicar, o no es llimita a descriure la dinàmica dels destorbament entorn a alguns de fondo fix. Per esta raó, les solucions i teories no perturbativas, donen pistes sobre les àrees i matèries no explorables per mig de métodos perturbativos.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Interactions Between Charged Particles in a Magnetic Field; × Hrachya Nersisyan, Christian Toepffer, Günter Zwicknagel. Springer, 19 d'abril 2007 p. 23
  2. Large-Order Behaviour of Perturbation Theory. Va editar J.C. Li Guillou, J. Zinn-Justin. Elsevier, 2 de dic 2012 p. 170.
  3. *Rajaraman, R. (1989). Solitons and instantons (en en), North-Holland. ISBN 0-444-87047-4.
  4. (1964, 2011) Modern quàntum mechanics, 2 edició, Chap. 5: Addison Wesley, pp. 172. ISBN 978-0-8053-8291-4.


Referències

[editar | editar còdic]