Normo metro cúbic

El normo metro cúbic, anteriorment conegut com a metro cúbic normal, símbol: Nm³ o, a voltes, m³(n), és una unitat de mida de cantitat de gas que correspon al contingut d'un volum d'un metro cúbic, per a un gas en condicions normalisades de pressió i temperatura (0 o 15 o més rarament 20 °C segons les referències i 1 atm, o 101 325 Pa ).

Es tracta d'una unitat no reconeguda per l'Oficina Internacional de Peses i Mides, que considera que «solament hi ha un metro cúbic»: lo que canvia és la cantitat medida, no l'unitat utilisada per a la mida. Ademés, la seua definició (en particular, la temperatura de referència adoptada) varia segons el país o segons el sector professional en que s'utilise.

Per a un gas pur, un normo metro cúbic correspon aproximadament a 44,6 moles de gas.

Punts de referència de temperatura

• DIN 1343: una temperatura de 273,15 K (0 °C): generalment adoptada en França
• ISO 2533: una temperatura de 288,15 K (15 °C): condicions a voltes denominades "estàndart" o normo metro cúbic estàndart per a diferenciar-les de les condicions "normals"

Física

El normo metro cúbic s'utilisa per a parlar de volums de gas comprimit (sense tindre en conte els seus estats de compressió o calfament) (cf: paràgraf 1).

Aixina, si es produïx un volum V1(m³) de gas a una pressió P1(bar) i a una temperatura T1(°C), expressar V1 en (Nm³) equival a calcular el volum V'(Nm³) d'este gas si li'l duguera a una temperatura de 0 °C i una pressió d'1,013 bar, és dir:

$V^{\text{'}}(\mathrm{N}{\mathrm{m}}^{\mathrm{3}}\mathrm{)}\mathrm{=}{\mathrm{V}}_{\mathrm{1}}\mathrm{(}{\mathrm{m}}^{\mathrm{3}}\mathrm{)}\mathrm{\times }\frac{P_1(\mathrm{b}\mathrm{a}\mathrm{r}\mathrm{)}}{\mathrm{1,013}25}\mathrm{\times }\frac{\mathrm{273,15}}{T_1(C)+\mathrm{273,15}}$

De fet, com descriu la llei dels gasos ideals: a pressió, volum i temperatura donats, la cantitat de matèria (número de moles de gas ideal) és idèntica. La relació $P\cdot V=n\cdot R\cdot T$ implica que entre 2 estats gaseosos, la cantitat $\frac{P\cdot V}{T}$ es conserva si es conserva la cantitat de matèria. Per lo tant, es té que:

$\frac{P_1\cdot V_1}{T_1}=\frac{P_0\cdot V_0}{T_0}$

per lo que per a un gas ideal el volum normalisat equivalent per a un volum inicial dau és:

$V_{norm}=V_1\cdot \frac{P_1}{P_{norm}}\cdot \frac{T_{norm}}{T_1}=V_1\cdot \frac{P_1}{T_1}\cdot \frac{T_{norm}}{P_{norm}}=V_1\cdot \frac{P_1}{T_1}\cdot K_{iso/Din}$

en

$K_{Din}=\frac{\mathrm{273,15}}{\mathrm{1,013}25}\approx \mathrm{269,58}$ i $K_{Iso}=\frac{\mathrm{288,15}}{\mathrm{1,013}25}\approx \mathrm{284,38}$.

Les temperatures en estes fòrmules s'expressen en kelvins. De la mateixa manera, les pressiones absolutes s'expressen en bars ($P_{absoluta}=P_{relativa}+P_{ambiante}$ i, per a ser més exactes, la pressió ambiente és la pressió que indica el barómetro. Sent la pressió ambiente mija 1013,25 hPa = 1,013 25 bar).

La presència de vapor d'aigua en l'aire ambiente pot supondre un problema per a la medició del volum d'aire equivalent normalisat despuix de la compressió. Açò fa que el gas es calent i la diferència de temperatura entre el gas calent i la paret freda del recipient d'almagasenament pot provocar la condensació del vapor d'aigua (en funció del punt de rocío). Per lo tant, quedaria un gas en menys matèria despuix de la compressió que abans.