Nothofagus glauca
El hualo (Nothofagus glauca), també cridat roure maulino, és una espècie botànica de la família de les Nothofagaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre de full caduc que pot alcançar fins a 30 m d'altura i 2 m de diàmetro; en tronc recte i cilíndric; corfa grossa grisa rojosa i rugosa, descascarable. Fulls alternes, pecíols de 2-7 mm de llarc, aovados, base subcordada, abdós cares en glándulas donant-li textura asprosa, envés glauco, màrgens ondulats, irregularment serrats; làmina retortillada de 5-9 cm, venación pinada notòria. Florés unisexuales, menudes; masculines solitàries, pedicels de fins a 1 cm, 50 estams; flors femenines de 3 en #inflorescència. Frut cúpula en 4 valvas angostes, en 3 anous groguenques de 12-20 mm de llarc, pilosas, les dos inferiors triangulars, trialadas, l'interna plana i bialada.
Distribució
[editar | editar còdic]És nativa de Chile i d'un menut sector limítrof d'Argentina (Parc Provincial Epu Lauquen, noroest de Neuquén). En Chile, es distribuïx en forma intermitent des de la Regió Metropolitana de Santiago, fins a la Regió del Biobío. La formació més septentrional apareix en la comuna de Alhué, província de Melipilla (33°58' S - 71° 05' W, 614 m s.n.m.), mentres que la més meridional, d'acort a Li-Quesne i Sandoval (2001), correspon a un rodal en la comuna de Quilleco en la província de Biobío (37° 27’ S - 71°58’ W, 340 m s.n.m.), a uns 100 km al sur de la distribució original en la província de Punilla. En la Regió del Maule es concentra la major superfície de boscs de N. glauca (146.770 ha), principalment en la Cordillera dels Vages en les comunas de Colbún, Linares, i Parral. En la Cordillera dels Vages, N. glauca es distribuïx de forma discontínua en els 34° 33’ de latitut Sur, sobre els 1.000 m d'altitut, a on tendix a formar boscs purs. Entre els rius Maule i Ñuble es concentra la major abundància dels boscs andinos de N. glauca (casi un 64 %). En la Cordillera de la Costa, N. glauca ha decreixcut fortament producte de tales indiscriminades dels seus boscs, la deterioració dels seus hàbitats, males pràctiques silviculturales i sent reemplaçats principalment per espècies introduïdes de ràpit creiximent com Pi radiata i Eucaliptus. Les poblacions més septentrionals apareixen en la Regió Metropolitana de Santiago, tenint presència en forma discontínua fins a la Regió del Ñuble. La major concentració es localisa en la Regió del Maule (23 %) (Santelices et al., 2020).
Hàbitat
[editar | editar còdic]El hualo forma boscs monoespecíficos a més de 1000 m s. n. m., sobrevivint a llargues sequies. És una Espècie_nativa del Bosc caducifolio del Xara chilena, ecosistema que es caracterisa per posseir un clima templat mediterràneu, en hiverns plujosos i estius secs. La seua flora conta en afinitats en els tròpics suramericans, el bosc valdiviano, i els Vages. És una de les cinc regions climàtiques mediterrànees del món, totes les quals s'ubiquen en les #latitut miges en les costes occidentals dels continents. És la principal espècie arbòrea del bosc maulino.[1]
Usos
[editar | editar còdic]La fusta és molt utilisada en construcció d'embarcacions i per a la construcció en general. I ornamental. És molt usat per a reforestar àrees en fortes pendents, i en una estació estiuenca seca molt llarga. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Nothofagus glauca va ser descrit per (Phil.) Krasser i publicat en Annalen dones Kaiserlich-Königlichen Naturhistorischen Hofmuseums 11: 163. 1896.[2]
Nothofagus: nom genèric compost de notho = "fals" i Fagus = "hi haja", nomenant-ho com "falsa hi haja".[3]
glauca: epítet llatío para: blanquecino (pel to clar dels seus fulls). El seu nom vulgar: Hualo és el mateix en que els mapuches ho coneixien, sent una paraula de l'idioma mapudungun. És cridat també roure maulino per tindre els seus millors boscs en la VII Regió del Maule.
- Fagus glauca Phil.
- Nothofagus megalocarpa Reiche
- Nothofagus obliqua (Mirb.) Oerst. var. glauca (Phil.) Reiche[4]
Heràldica
[editar | editar còdic]Esta espècie integra el escut d'armes de la VII Regió del Maule per ser l'arbre més representatiu de la zona.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sant Martín; Donoso, {{{nom2}}} (1997). «Estructura florística i impacte antrópico en el bosc Maulino de Chile», Armesto, Juan J.; Villagrán, Carolina; Riera, Mary Kalin (ed.). [1], 2a. edició, Editorial Universitària, pp. 153-167. OCLC 37480396. ISBN 9561112841.
- ↑ «Nothofagus glauca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Nothofagus glauca». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 6 de maig de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Donoso, C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Edició 4. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia, Chile. 136 pp.
- González, M. 1998. Nothofagus glauca. 2006 IUCN Llesta Roja d'Espècies Amenaçades; baixat 22 d'agost de 2007
- Li-Quesne C, L Sandoval. 2001. Extensió del llímit sur per a Nothofagus glauca (Phil.) Krasser. Gayana Botànica 58:139-142. DOI: http://dx.doi.org/10.4067/S0717-66432001000200005.
- Santelices Moya, Rómulo, Vergara, Rodrigo, Cabrera Ariza, Antonio, Espinoza Engrunse, Sergio, & Silva Flores, Patricia. 2020. Variació intra-específica en Nothofagus glauca una espècie endèmica dels boscs mediterràneus de Chile. Bosc (Valdivia) 41(3): 221-231. https://dx.doi.org/10.4067/S0717-92002020000300221
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Nothofagus glauca.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nothofagus glauca.- Descripció i imàgens
- Sistemàtica de la sp.
- http://zipcodezoo.com/plants/n/nothofagus_glauca/
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nothofagus glauca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.