Nou Museu Arqueològic de Ugento
El Nou Museu Arqueològic és un museu cívic italià instalat en l'antic convent de Santa Maria della Pietà dels Flares Menors Observantes, en Ugento, en la província de Lecce.
Història
[editar | editar còdic]El convent provablement va ser construït en el XV per l'arquitecte Francesco Colaci dona Surbo. L'edifici va seguir sent un lloc d'oració i cult fins a 1866 quan, despuix de l'unificació d'Itàlia i en virtut de la llei sobre la supressió de les congregació religioses (real decret 3036), el monasteri va passar a ser propietat de l'Estat i es va utilisar com a quarter per a verdaders carabineros. Posteriorment, les instalacions de l'antic monasteri es varen transformar en aules i dependències municipals. L'us previst del convent va tornar a canviar quan, en 1961, l'estàtua de bronze de Zeus va ser trobada per pura casualitat. Aixina, en 1968 es va fundar el Museu Cívic d'Arqueologia i Paleontologia que, despuix d'un llarc treball de restauració, finalisat en 2009, va prendre el nom de "Nou Museu Arqueològic".
Descripció arquitectònica
[editar | editar còdic]L'estructura arquitectònica és austera, d'acort en el model de vida franciscana. Un convent essencial, en el claustre central rodejat pel refectorio i les sales de servici, chicotetes celes i una biblioteca en el primer pis, que va ser decorat en el XVIII i denominat Sala del Priore. Anexa al convent es troba l'iglésia de Santa Maria della Pietà, que una volta donada a la Congregació de La nostra Senyora dels Dolors estava dedicada a Sant Antonio de Pàdua. En la primera mitat de el XVII, este va sofrir algunes reformes. Per a redimensionar l'edifici de cult es va construir un mur lateral que creava un buit entre el claustre i la pròpia iglésia. Esta remodelació va borrar per complet el cicle pictòric de les capelles laterals de l'iglésia, que varen eixir a la llum despuix de les últimes obres de restauració. Les capelles muradas s'òbrin hui a la dreta de l'antiga entrada principal, prop de l'iglésia, i poden visitar-se.
Les capelles de el XVI
[editar | editar còdic]La primera capella representa a la Verge de Constantinopla assentada en el tro entre San Bonaventura i Sant Francesco dona Paola, datada en 1598. En la part inferior hi ha una balaustrada falsa en columnillas de les que recorre tot l'arc un dibuix en espiral. En el centre es representen els sants mèdics Cosma i Damián, separats per una hornacina quadrangular en la que es representen dos ampolles sagrades.
En la segona Capella es troba la Madonna del Latte: baix de la mateixa iconografia mariana hi ha una part de la fresca que du una flota de galeras, una clara referència a la Batalla Naval de Lepanto en 1571. Baixe el tondo que representa la Coronació de la Verge hi ha una inscripció en el nom de la clienta donya Aurelia Perreca. El cicle de fresca es completa en una iconografia de el XVI de la Verge del Rosario i en una part de la fresca que representa als Sants Medici Cosma i Damián.
El tercer està dedicat a l'Anunciación, en fresca que representen a la Verge María, Sant Nicolás i Sant Antonio de Pàdua.
La quarta capella està dedicada a la Crucifixión, en fresca que representen a la Verge Desolada, Sant Joan Evangelista, el Cireneo que du la Creu de Crist sobre els seus muscles i atres representacions relacionades en la passió i mort de Jesucristo.
Fresca de el XVIII
[editar | editar còdic]Durant les últimes intervencions de restauració, en el pòrtic pertanyent al Claustre de l'antic Convent de Santa Maria della Pietà, també varen eixir a la llum tres fresca que contenen sopars d'alguns prodigis realisats per Sant Antonio dona Padova, en particular: el Milacre de la Mula i la Trobada entre el Sant i Ezzelino III dona Romà i la “conversió” d'este últim. Per últim, esta iconografia pertany a l'última fase decorativa del Convent de Santa Maria della Pietà, que hui alberga les coleccions del museu, i està datada en 1775. Es desconeix l'autor, mentres que la referència al client i al devot Saverio Pisanello.
El refectorio
[editar | editar còdic]El gran saló del refectorio té una majestuosa fresca de el XVIII que representa l'Últim Sopar sobre el que, dins d'un óval, apareix l'Inmaculada Concepció. la decoració d'esta sala inclou també un cicle monocromàtic de el XVI que recorre les parets en escenes del Génesis: la separació de les tenebres, la creació d'Adán i Eva, el pecat original, l'expulsió del paraís, Adán treballant, la construcció de l'Arca, el Gran Diluvi i el Sacrifici de Noé. Avall, decoració contínua en enredaderas, volutes i figures alegóricas realisades entre finals de el XVI i principis de el XVII.
Saló del Prior
[editar | editar còdic]Originalment el convent contava en una biblioteca, que a principis de el XVIII va ser pintada a la fresca i denominada "quarto del prior". Presidix el sostre l'escut del bisbe franciscano Lázaro i Terrez, sostingut per putti que retornen entre els lunetos de la volta en la que s'alternen l'Inmaculada Concepció i els sants de l'orde franciscana: Sant Buenaventura, Sant Francisco d'Assís, Sant Antonio de Pàdua, Sant Bernardino de Siena, Sant Pedro d'Alcántara, Sant Joan de Capestrano, Sant Luis de Toulouse, Santa Clara, Santa Isabel de Hongria i Santa Isabel de Portugal.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Topografia antica i popolamento dalla Preistoria alla Tarda antichità : Carta archeologica vaig donar Ugento / Giuseppe Scardozzi ; appendici vaig donar Lara De Giorgi ... [et al.]. - Viterbo : Quatrini, 2021. - 299 p
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nuevo Museo Arqueológico de Ugento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.