Anar al contingut

Numeració fenicia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La numeració fenicia és un sistema de numeració utilisat pels fenicios i cartagineses que feyen us del alfabet fenicio. El tipo més comú utilisava símbols per a representar els números, encara que també, per influència helenística, es varen utilisar les lletres de l'alfabet. Cap dels dos sistemes era posicional.


Valor Núm. fenicio Desenroll Valor Núm. fenicio Desenroll
1 𐤖 1 ← 20 𐤘 20 ←
2 𐤚 2 ← 30 𐤘𐤗 10+20 ←
3 𐤛 3 ← 40 𐤘𐤘 20+20 ←
4 𐤛𐤖 1+3 ← 50 𐤘𐤘𐤗 10+20+20 ←
5 𐤛𐤚 2+3 ← 60 𐤘𐤘𐤘 20+20+20 ←
6 𐤛𐤛 3+3 ← 70 𐤘𐤘𐤘𐤗 10+20+20+20 ←
7 𐤛𐤛𐤖 1+3+3 ← 80 𐤘𐤘𐤘𐤘 20+20+20+20 ←
8 𐤛𐤛𐤚 2+3+3 ← 90 𐤘𐤘𐤘𐤘𐤗 10+20+20+20+20 ←
9 𐤛𐤛𐤛 3+3+3 ← 100 𐤖𐤙 100+1 ←
10 𐤗 10 ← 143 𐤙𐤘𐤘𐤛 3+20+20+100 ←
11 𐤗𐤖 1+10 ← 200 𐤚𐤙 100+2 ←
12 𐤗𐤚 2+10 ← 300 𐤛𐤙 100+3 ←
13 𐤗𐤛 3+10 ← 340 𐤛𐤙𐤘𐤘 20+20+100+3 ←
14 𐤗𐤛𐤖 1+3+10 ← 400 𐤛𐤖𐤙 100+4 ←
15 𐤗𐤛𐤚 2+3+10 ← 500 𐤛𐤚𐤙 100+5 ←
16 𐤗𐤛𐤛 3+3+10 ← 600 𐤛𐤛𐤙 100+6 ←
17 𐤗𐤛𐤛𐤖 1+3+3+10 ← 700 𐤛𐤛𐤖𐤙 100+7 ←
18 𐤗𐤛𐤛𐤚 2+3+3+10 ← 800 𐤛𐤛𐤚𐤙 100+8 ←
19 𐤗𐤛𐤛𐤛 3+3+3+10 ← 900 𐤛𐤛𐤛𐤙 100+9 ←

Sistema de símbols

[editar | editar còdic]

Consistia en símbols diferenciats per als valors de «1», «2», «3», «10», «20» i «100». El signe de «1» era un simple traç vertical; el restant de números fins al 9 es formaven per mig de combinacions de sumes dels tres primers valors. El símbol de «10» era una llínea horisontal, mentres que el símbol de «20» podia aparéixer en diferents variants, entre les que es trobava la combinació dels símbols de «10», aproximadament en forma de Z. Cantitats majors es formaven agrupant la cantitat corresponent de símbols de «10» i de «20». Hi havia diverses variants del símbol de «100», i este podia combinar-se en el número precedent en valor multiplicatorio, p. eix., la combinació de «4» i «100» produïa 400.[1][2]

Sistema de lletres

[editar | editar còdic]

Les lletres de l'alfabet fenicio poden haver-se usat com a numerals, encara que només hi ha constància d'este us per a les lletres de 𐤀 a 𐤏 a fi d'indicar les sifres de l'1 al 10 en les monedes alejandrinas de Sidón.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Michael Everson. «Proposal to add two numbers for the Phoenician script to the UCS». ISO. Consultat el 29 de juny de 2011.
  2. Samuel Verdan. «Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique». CultureMATH. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2010. Consultat el 29 de juny de 2011.
  3. Harris (1990). «Phonology», A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. 19. ISBN 0-940490-08-0.


Referències

[editar | editar còdic]