Oceania Propenca
Oceania Propenca (en anglés Near Oceania) és un nou concepte biogeográfico utilisat per a designar la part d'Oceania que cobrix l'illa de Nova Guinea i els archipèlecs que la rodegen com l'archipèlec Bismarck i l'archipèlec de les illes Salomón.[1] Segons esta terminologia, el restant d'Oceania es denomina Oceania Lluntana. Esta nova divisió substituïx a la divisió tradicional d'Oceania —Melanèsia, Micronesia i Polinèsia— establida per l'explorador francés Jules Dumont d'Urville al voltant de 1830.
Història del terme
[editar | editar còdic]Els térmens Oceania Propenca i Oceania Lluntana varen ser falcats en 1973 pel llingüiste Andrew Pawley de la Australian National University, a raïl de les seues investigacions sobre les llengües i les cultures papúas i austronesias. Els seus treballs varen ser corroborats i ampliats per l'arqueòlec Roger Curtis Green, de l'Universitat d'Auckland (Nova Zelanda), que va realisar numeroses excavacions en Oceania Propenca des dels anys 1960, i va adoptar esta subdivisió en 1991.[2] Esta concepció d'Oceania s'ha vist recolzada per atres investigacions en els camps de la botànica, la zoologia, l'antropologia i la biogeografía.
La comunitat científica internacional tendix en l'actualitat a adoptar els conceptes d'Oceania Propenca i Lluntana, que definixen regions l'identitat de les quals es basa en l'estudi de les migracions humanes, de la fauna i de la flora des de l'época prehistòrica. Els térmens Melanèsia, Micronesia i Polinèsia, d'us molt estés tant entre els pobles locals com internacionalment, es quedarien com una mera indicació geogràfica.
Orige geogràfic
[editar | editar còdic]
Oceania Propenca correspon a la partix nort de la placa Sahul (en anglés Sahul Shelf), també cridada meganesia. En el pleistoceno, baix els efectes de la glaciació el nivell de les aigües del Pacífic se situava entre 120 i 150 metros per baix del seu nivell actual, per lo que Nova Guinea, Tasmania, i part de les illes Molucas (Aru) estaven unides en Austràlia i conformaven un continent que els biogeógrafos criden placa Sahul des de 1975.[3] No obstant, l'archipèlec Bismark i les illes Salomón mai varen ser units per terra al conjunt de Sahul. La placa Sahul està separada d'Àsia per la regió de transició denominada Wallacea, un conjunt d'archipèlecs banyats per mars de gran profunditat. Sahul es diferencia de l'Australasia tradicional en que no inclou Nova Zelanda, que pertany a una placa distinta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kirch, Patrick Vinton (1997). The Lapita peoples: ancestors of the oceanic world, Blackwell Publishers, p. 29-30. ISBN 978-1-55786-112-2.
- ↑ Roger C. Green, Near and Remote Oceania disestablishing "Melanèsia" in Culture History, in Man and a Half, Essays on Pacific Anthroplogy and Ethnobiology, Ed. Andrew Pawley, Auckland (Austràlia), Polynesian Society, 1991, p. 491-502.
- ↑ Allen, J., Sunda and Sahul: Prehistoric studies in Southeast Àsia, Melanèsia and Austràlia., J. Golson and R. Jones (editors) (1977), Londres: Academic Press, ISBN 0-12-051250-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oceanía Cercana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.