Octans
Octans o l'Octant és una constelació discreta presentada per Nicolas Louis de Lacaille. El octant és un instrument per a observar els astres. La constelació és, fonamentalment, coneguda per ser l'ubicació del pol sur celest. En ser circumpolar al pol, pot ser vista en els cels del hemisferi sur durant les nits de qualsevol més de l'any. La ascensió recta i més de major visibilitat donades són per a les tres estreles més lluentes, les quals són les més altes en el cel durant les nits de novembre.
Història
[editar | editar còdic]Ya que Octans va ser presentada en el XVII i se situa prop del pol sur, no va ser coneguda per les cultures primerenques i clàssiques, aixina que no té mitologia relacionada.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
Octans és una constelació molt tènue, sent el seu astre més prominent ν Octantis, una jaganta taronja de tipo espectral K1III[1] en un radi 5 voltes més gran que el del SolErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut que es troba a 63 anys llum de distància del sistema solar.[2] Forma una binaria espectroscópica junt a una nana blanca, sent el periodo orbital del sistema 2,9 anys.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[3]
La següent estrela més lluenta és β Octantis, una subgigante blanca de tipo A9IV/V[4] en una temperatura efectiva de 8006 K.[5]
α Octantis és una binaria espectroscópica eclipsante composta per dos estreles de tipo espectral F en un periodo orbital de 2,88 dies;Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut el seu metalicidad és notablement superior a la solar ([Fe/H] = 0,39).Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Una atra estrela d'interés és σ Octantis, oficialment cridada Polaris Australis,[6] també una subgigante blanca encara que de tipo F0IV.[7] És l'estrela més propenca al pol sur visible a simple vista, pero és tan tènue que no resulta útil com estrela polar per a la navegació. Per a això s'ampra la constelació Crux, la Creu del Sur.
μ2 Octantis és una estrela binaria composta per dos nanes grogues semblants al Sol, sent els seus tipos espectrals G0V[8] i G1V.[9] Entorn a la primera d'elles s'han detectat dos planetes, el més extern 11,4 voltes més massiu que Júpiter.[10]
Igualment HD 142022 és una atra binaria àmplia en a on també s'ha descobert un planeta al voltant de la component principal, una subgigante de tipo G9IV-V.[11] En este cas, la massa del planeta és 4,5 voltes major que la de Júpiter.[12]
Entre les variables de la constelació està BQ Octantis, una freda estrela de tipo S i 3507 K de temperaturaErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut catalogada com variable irregular llenta la lluentor de la qual fluctua 0,1 magnituts.[13] Està molt més prop del pol sur celest que Polaris Australis pero és massa tènue per a ser utilisada com a referència visual.
Gliese 877 és una nana roja de tipo M3.0V a 28 anys llum que té una lluminositat equivalent al 2,41 % de la del Sol,[14] sifra elevada per a una estrela de les seues característiques.
Per un atre costat, CD Octantis és una nana blanca massiva de tipo DA5.7[15] la massa del qual és llaugerament superior a la massa solar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Entre els objectes de cel profunt de Octans, NGC 7095 i NGC 7098 són dos galàxies espirals barradas que estan a 115 millons i 95 millons d'anys llum de distància respectivament.[16]
Estreles
[editar | editar còdic]Estreles principals
[editar | editar còdic]
α Octantis, binaria espectroscópica de magnitut 5,13 composta per dos estreles blanc-grogues. β Octantis, subgigante blanca de magnitut 4,13. μ2 Octantis, estrela binaria composta per dos nanes grogues. ν Octantis, una jaganta taronja, l'estrela més lluenta de la constelació en magnitut 3,73. σ Octantis (Polaris Australis), la estrela polar del hemisferi sur, és una subgigante blanca de magnitut 5,45. R Octantis, estrela variable Mira la lluentor de la qual varia entre magnitut 6,4 i 13,2 en un periodo de 405,39 dies. BQ Octantis, estrela de tipo S i variable irregular de magnitut 6,8. CD Octantis, nana blanca massiva distant 46 anys llum. CW Octantis, estrela blanca de la seqüència principal i variable Alfa2 Canum Venaticorum. HD 142022 i HD 212301, estreles en planetes extrasolars. Gliese 877, propenca nana roja situada a 28 anys llum.
Atres estreles en denominació de Bayer
[editar | editar còdic]γ1 Oct 5,10; γ2 Oct 5,72; γ3 Oct 5,29; δ Oct 4,31; ε Oct 5,09; ζ Oct 5,43; θ Oct 4,78; η Oct 6,19; ι Oct 5,45; κ Oct 5,56; λ Oct 5,27; μ1 Oct 5,99; ξ Oct 5,32; π1 Oct 5,65; π2 Oct 5,65; ρ Oct 5,57; τ Oct 5,50; υ Oct 5,76; χ Oct 5,29; φ Oct 5,47; ψ Oct 5,49; ω Oct 5,88
Objectes de cel profunt
[editar | editar còdic]Galàxias NGC 6438 i NGC 7098; la primera és un eixemple de galàxies interaccionant.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ nu. Oct -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ (2018).Astronomy and Astrophysics.Consultat el 20 de març de 2021.
- ↑ “A retrograde planet in a tight binary star system with a white dwarf” . Nature 641 (8064): 866–870. doi:. ISSN 1476-4687. PMID 40399630. Bibcode: 2025Natur.641..866C.
- ↑ bet Oct -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ “The Ages of Early-Type Stars: Strömgren Photometric Methods Calibrated, Validated, Tested, and Applied to Hosts and Prospective Hosts of Directly Imaged Exoplanets” (2015). The Astrophysical Journal 804 (2): 146. doi:. Bibcode: 2015ApJ...804..146D. Vizier catalog entry
- ↑ «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
- ↑ sig Oct -- Variable Star of delta Sct type (SIMBAD)
- ↑ CCDM J20417-7521A -- Double or multiple star (SIMBAD)
- ↑ LTT 8160 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ “Architecture of planetary systems with and without outer giant planets I. Inner planet detections around HD 23079, HD 196067, and HD 86226” . Astronomy and Astrophysics.
- ↑ LTT 6384 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ “The Masses of a Sample of Radial-Velocity Exoplanets with Astrometric Measurements” . Research in Astronomy and Astrophysics 23 (5): 055022. doi:. Bibcode: 2023RAA....23i5022X.
- ↑ BQ Octantis (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ “Bioverse: A Comprehensive Assessment of the Capabilities of Extremely Large Telescopes to Probe Earth-like O2 Levels in Nearby Transiting Habitable-zone Exoplanets” . The Astronomical Journal 165 (6): 267. doi:. ISSN 0004-6256. Bibcode: 2023AJ....165..267H.
- ↑ V CD Oct -- White Dwarf (SIMBAD)
- ↑ «Seeing double». European Southern Observatory. Consultat el 20 de març de 2021.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Octans.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Octans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.