Anar al contingut

Odèon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Odeon (desambiguaació).
Archiu:The Roman Odeon in Troy IX.jpg
Odèon romà del estrat IX de Troya (Turquia).
Archiu:Ephesus Odeon.jpg
Odèon d'Éfeso (Turquia) per a 400 persones que feya també funcions de buleuterio.

Odèon prové del grec Ωδείον i del llatí odeum, que descriu lliteralment una construcció destinada a competicions de vora.

En arquitectura clàssica, es denomina d'esta forma a l'edifici teatral que s'utilisava en l'antiga Grècia i posteriorment en la Roma clàssica per als acontenyiments musicals, que podien consistir tant en les pròpies representacions musicals com para vora i poesia, pero també per al teatre. En alguns casos, també servien com a llocs de reunió política i judicial (buleuterio).

Es diferencien dels teatres perque estaven parcial o totalment coberts i eren de chicotet tamany. Provenen d'Esparta i es tenen notícies d'estos edificis des dels sigles VII a. C. i VI a. C.

Estrabón flama a l'odèon cantorum receptaculum. No hi havia odèon en tots els teatres i podia al mateix temps haver-ho sense haver teatre. Domiciano va edificar un odèon en Roma, Adriano un atre i més alvance es varen construir atres dos o tres. Es va cridar també odèon el lloc que el papa sant Gregorio, autor de la vora que du el seu nom, va senyalar en l'Iglésia per als cantores.[1]

Principals odèons del món antic

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914).
Bibliografia


Referències

[editar | editar còdic]