Anar al contingut

Odèon de Herodes Àtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Odèon de Herodes Àtic
Vista de l'odèon des de l'Acrópolis d'Atenes.

El odèon de Herodes Àtic és un edifici per a oïments musicals, erigit en l'any 161 gràcies a la gran fortuna del cònsul romà Herodes Àtic, que ho va fer construir en memòria de la seua dòna, Apia Ania Regila, morta l'any anterior.

Descripció

[editar | editar còdic]
L'odèon cap a 1868-1875. Fotografia de Félix Bonfils.

Es va emplaçar junt al teatre de Dioniso, en l'extrem oest de la pendent sur de l'Acrópolis d'Atenes. La seua construcció va durar aproximadament dèu anys, perque ya estava terminat en 174, quan Pausanias ho veu i ho descriu. [1]

La seua planta és similar a la d'un teatre romà, en la diferència de que l'odèon estava cobert. Era més be menut, tenia un aforament en les seues grades per a cinc mil espectadors; la població de la ciutat ascendia a uns 290.000 habitants.[2] L'escenari era de marbre blanc i cipolín (un tipo de marbre) i tenia una llongitut de 35 metros.

La construcció va ser extremadament cara, fet confirmat per testimonis antics, que mencionen la fusta de cedre usada en el sostre. Sembla que el sostre de la cávea, en 38 m de radi, no tenia soports interns, ya que no hi ha rastre de tals soports, lo que constituïx una vanaglòria constructiva, inclús hui en dia.

Estat actual

[editar | editar còdic]
Grades de l'odèon despuix de la seua reconstrucció.
Herbert von Karajan i la Wiener Philharmoniker en l'odèon (juny de 1939).

L'Odèon va ser destruït en l'any 267, com a conseqüència de l'invasió dels Hérulos. A diferència d'atres edificis que varen sofrir danys, mai va ser reconstruït.

L'excavació del monument es va iniciar a mitan de el XIX, per la Societat Arqueològica i l'arqueòlec K. Pittakis, eliminant tonellades de terra. L'edifici va ser restaurat en 1952-1953. Des de 1957 alberga diversos espectàculs artístics, com a concerts, teatre, òperes i espectàculs de dansa.

El Festival d'Atenes[3] se celebra allí cada any de maig a setembre. Este certamen li ha forjat una reputació internacional. Entre els events celebrats allí destaquen: el certamen Miss Univers 1973, el Yanni Live at the Acropolis de Yanni en 1993 i l'actuació de Nana Mouskouri en 1984 despuix de 20 anys d'absència del seu país.


Pla de l'Acrópolis d'Atenes: el Odèon de Herodes Àtic és el número 15.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pausanias: Descripció de Grècia, 7.20.6.
  2. Enciclopèdia Salvat, volum 12. Barcelona: Salvat Editors, 1997. ISBN 84-345-9719-5.
  3. «Athens and Epidaurus Festival.». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2012. Consultat el 22 de maig de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]