Anar al contingut

Odontomachus bauri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Odontomachus bauri (Odontomachus bauri)

Odontomachus bauri o bachaco és una espècie de formiga de la subfamília Ponerinae. Es pot trobar des de Nicaragua, el sur de Costa Rica fins a tota la Sudamérica tropical, les Antilles (sense Cuba ni Bahames) i en les illes Galápagos.

Visió general

[editar | editar còdic]

Les espècies del gènero Odontomachus són comunament conegudes com a «mandíbules-trampa». Conten en un parell de grans mandíbules, capaces d'obrir-se 180 graus. Les formigues òbrin al màxim les mandíbules i queden travades en eixa posició gràcies a un mecanisme intern. L'energia s'almagasena en un gros grup de músculs i es llibera de forma explosiva per l'estimulació d'uns pèls sensorials en el seu interior. Les mandíbules són potents i ràpides, lo que explica el seu nom comú. Les mandíbules maten o mutilen els assuts, permetent-los dur-les al formiguer. O. bauri pot simplement tornar a travar i mossegar en les seues mandíbules si una mordedura no és suficient, o tallar trossos de les seues peces més grans. Les mandíbules també permeten moviments llents i precisos quan cal desenrollar atres tasques com el conte de les larves.[1] Les «mandíbules-trampa» també es troben en els gèneros Anochetus, Orectognathus i Strumigenys,[1] aixina com en alguns membres de la tribu Dacetini,[2] en lo que és un eixemple d'evolució convergent.

cal destacar que esta feroç formiga-bachaco té l'habilitat de segregar àcit fórmico al moment de realisar la seua picadura, causant un dolor incessant seguit de reaccions inflamatorias en el lloc de la picadura o les seues afores,

Récort de velocitat

[editar | editar còdic]

Les «mandíbules-trampa» de O. bauri es tanquen més ràpit que qualsevol atre apèndix predador del regne animal.[1] Un estudi sobre esta espècie va registrar velocitats d'entre 126 i 230 km/h, en les mandíbules tancant-se en 130 microsegons de mija. La força màxima eixercida estava entorn a 300 voltes el pes del seu cos. També es va comprovar que estes formigues usaven les seues mandíbules com una catapulta per a expulsar intrusos o per a llançar-se elles mateixes cap a arrere per a evitar una amenaça.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Patek SN, Baio JE, Fisher BL, Suárez AVProceedings of the National Academy of Sciences.103(34)
    12787-12792.doi:10.1073/pnas.0604290103.Consultat el 24 d'abril de 2009.
  2. Gronenberg W(1996).The Journal of Experimental Biology.199(9)
    2021-2033.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]