Olympus Mons
Olympus Mons, nom latino para Monte Olimp, és un volcà en escut situat en el planeta Mart. En una altura superior a 21,9 km segons medicions del altímetro làser de la Mars Orbiter (MOLA),[1]és la montanya més elevada de Mart i de tot el sistema solar.
Olympus Mons es troba en el hemisferi occidental del planeta, en les coordenades aproximades de 18° N, 133° W. És el més jove dels grans volcans de Mart, puix es va formar durant el cridat periodo amazónico. La seua naturalea de montanya era coneguda ans que les sondes espacials visitaren el planeta gràcies al seu albedo, sent conegut pels astrònoms com Nix Olympica.
Descobriment
[editar | editar còdic]
A pesar del seu descomunal tamany, Olympus Mons no era suficientment gran com per a ser vist i interpretat correctament pels observadors telescòpics anteriors a l'era d'exploració en naus espacials.[2] A vista d'un telescopi de el XIX, Olympus Mons semblava poc més que una gran taca obscura en la superfície del planeta. No obstant, sí es va detectar alguna cosa estrany en eixe lloc del planeta roig.[2]
A voltes, els observadors veen ahí una taca blanca, que destacava en gran manera en mig del terreny anaranjado-rojós de Mart. Per esta raó, l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli li va posar el nom de Nix Olympica (Nieves de l'Olimp), nom que va resultar ser una gran premonició,[2] puix es va prendre el nom del monte Olimp en Grècia, la morada dels deus olímpics el cim dels quals estava habitualment coberta de neu. No obstant, açò no significa que Schiaparelli necessàriament interpretara Nix Olympica com una montanya.
Durant décades, Nix Olympica va seguir veent-se com una taca lluenta i variable. En 1951, l'observador aficionat japonés Tsuneo Saheki va divisar un centelleig lluent en el lloc, que en qüestió de mija hora es va allumenar fins a rivalizar en la conya de gèl polar i que despuix es va desvanir a la veta d'una atra mija hora.[2] Els astrònoms discutien sobre el significat d'aquelles observacions, creent-se que podrien ser reflexos del gèl, erupció volcàniques i inclús senyals enviades per una presunta civilisació marcianana.
La taca lluenta anomenada Nix Olympica va resultar deure's a les núvols que solen formar-se sobre el Olympus Mons. És un fenomen atmosfèric que també existix en la Terra, i que és cridat «núvols orogràfics», és dir, núvols massius de curta duració.[2]
Ya en époques de l'exploració espacial, en 1971, la nau Mariner 9 orbitó al voltant de Mart durant una tormenta de pols global. Els primers objectes en ser visibles despuix d'anar retirant-se la pols en suspensió varen ser precisament els cims superiors dels volcans de Tharsis, demostrant que l'altitut d'estos era, en gran mida, superior a la de qualsevol montanya terrestre. Les observacions que la Mariner 9 va realisar sobre la superfície de Mart varen confirmar que Nix Olympica no era solament una montanya, sino un volcà. Va ser a partir d'ací quan els científics varen escomençar a conéixer al volcà com Olympus Mons.
Descripció general
[editar | editar còdic]El massiç central s'eleva aproximadament entre 22 i 23 quilómetros sobre la planura circumdant, lo que equival a tres voltes l'altura del mont Everest, i a 21 287 m sobre el nivell mig de la superfície marcianana, degut a que es troba en una depressió de 2 km de profunditat. Està flanquejat per grans penya-segats de fins a 6 km d'altura, i la seua caldera té 85 km de llarc, 60 km d'ample i entre 2,4 i 2,8 km de profunditat, podent-se apreciar fins a sis fumerals superposts de cronologia successiva.
La base del volcà medix 600 km de diàmetro incloent la vora exterior dels penya-segats, la qual cosa li otorga una superfície en la seua base de 283 000 km² aproximadament, comparable en la superfície d'Equador. Les seues dimensions són tals que una persona que estiguera en la superfície marcianana no seria capaç de vore la silueta del volcà, ni tan sols des d'una distància a la qual la curvatura del planeta escomençara a ocultar-la. L'efecte per tant seria el d'estar contemplant una «paret», o be confondre la mateixa en la llínea de l'horisó. L'única forma de vore la montanya adequadament és des de l'espai. Igualment, si algú es trobara en el cim del volcà i mirara cap a avall no podria vore el final, ya que la pendent aplegaria fins al horisó.
És un error pensar que el cim de Olympus Mons està per damunt de l'atmòsfera marcianana. La pressió atmosfèrica en el seu cim és un 2 % de la que hi ha en la superfície; comparant-ho en l'Everest, la seua pressió atmosfèrica és un 25 % de la que hi ha a nivell de la mar. És més, la pols marcianana es pot trobar inclús a eixa altitut, aixina com la capa de núvols de diòxit de carbono. Encara que la pressió atmosfèrica mija de Mart és un 1 % de la que hi ha en la Terra, el fet de que la gravetat siga molt més dèbil permet que la seua atmòsfera s'estenga a una altitut molt major.
Olympus Mons seria un lloc poc provable per a l'aterrisage de les sondes espacials automàtiques en un futur pròxim, degut a que el volcà es troba en una de les regions de Mart a on més abunda la pols en suspensió; de fet, una capa de pols fina cobrix sempre gran part del terreny, ocultant el sol rocós (les mostres de roca podrien ser molt difícils de conseguir). També és provable que la capa de pols poguera causar greus problemes de maniobrabilidad en els vehículs d'exploració.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Morphometric Properties of Martian Volcanoes” (2004). J. Geophys. Res. 109 (E3). doi:. Bibcode: 2004JGRE..109.3003P.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Guia turística de Mart». Edicions AKAL.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Olympus Mons» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.