Anar al contingut

Ona quadrada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Animació de la síntesis aditiva d'una ona quadrada per mig de l'increment del número d'harmònics.

Ona quadrada en Wikimedia Commons.

Es coneix per ona quadrada a la forma d'ona periòdica que alterna el seu valor entre dos valors extrems sense passar pels valors intermijos (al contrari de lo que succeïx en l'ona senoidal i l'ona triangular, etc.)

Una ona quadrada és un cas especial d'una ona rectangular que té un cicle de treball de 50% (està en estat «alt» durant la mitat del seu periodo).[1][2]

S'usa principalment per a la generació de polsos elèctrics que són usats com a senyals (1 i 0) que permeten ser manipulades fàcilment. Un circuit electrònic que genera ones quadrades es coneix com generador de polsos, este tipo de circuits és la base de l'electrònica digital.

El contingut espectral d'una ona quadrada es compon exclusivament d'harmònics impars (f, 3f, 5f, etc), estenent-se a freqüències més elevades quant més abruptes siguen els seus flancs. Açò té dos conseqüències:

La tensió composta conté una component fonamental RMS de:cita requerida

Definicions

[editar | editar còdic]

L'ona quadrada en matemàtiques té moltes definicions, que són equivalents llevat en les discontinuïtats.

Es pot definir simplement com la funció signe d'una sinusoide:[3][4] ___MATH_0___ Que serà 1 quan la senoide siga positiva, −1 quan siga negativa i 0 en les discontinuïtats. Ací, T és el periodo de l'ona quadrada i f és la seua freqüència, que es relacionen per mig de l'equació f = 1/T.

Una ona quadrada també es pot definir sobre la funció rectangular Π(t) o la funció escaló de Heaviside o(t): ___MATH_1___

També es pot generar una ona quadrada utilisant directament la funció chafe: ___MATH_2___ i indirectament:[3] ___MATH_3___

Utilisant la série de Fourier es pot demostrar que la funció de pis pot escriure's en forma trigonométrica ___MATH_4___

Anàlisis de Fourier

[editar | editar còdic]

Ona quadrada en Wikimedia Commons.

Usant l'expansió de la série de Fourier en freqüència de cicle f, freqüència angular ω i en el temps t, una ona quadrada ideal en una amplitut d'1 es pot representar com una suma infinita d'ones sinusoidals: ___MATH_5___ Fonts:[3][5]

L'ona quadrada ideal conté només harmònics impars.[6]

Una curiositat de la convergència de la série de Fourier per a una ona quadrada és el fenomen de Gibbs.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2016) «The pulse wave», DSP First, Segona edició [global] (en en), Harlow: Pearson, pp. 534–535. ISBN 9781292113869.
  2. «Fourier Séries Examples» (en en). Linear Physical Systems Analysis. Swarthmore College. Consultat el 16 d'abril de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Square Wave» (en en). MathWorld. A Wolfram Web Resource. Consultat el 12 d'abril de 2025.
  4. «Fourier Séries--Square Wave» (en en). MathWorld. A Wolfram Web Resource. Consultat el 12 d'abril de 2025.
  5. doi:10.48550/arXiv.0806.0150.Consultat el 12 d'abril de 2025.
  6. «Anàlisis i Síntesis de Fourier». Hyperphysics. Geòrgia State University. Consultat el 15 d'abril de 2025.