Ononis spinosa

asnillo, balomaga, deté bous, espinella, gatilla, gatuna, gatuña, herba bou, pentine d'asno, fallida llaurats (Ononis spinosa)

La asnillo, balomaga, deté bous, espinella, gatilla, gatuna, gatuña, herba bou, pentine d'asno, fallida llaurats són noms comuns de Ononis spinosa.

Hàbitat

És natural d'Europa, Àsia occidental i Nort d'Àfrica a on creix en camps cultivats i praderies seques.

Descripció

És una planta herbàcea perenne, leñosa, velluda i freqüentment espinosa. Els talles són rígits i alcancen 25-80 cm d'altura. Les fulls són trifoliadas per la base o sanceres de color vert obscur. Les florés són de color rosa viu. El frut és una baïna.

Propietats

• Utilisat per a eliminar arenilla i en afeccions renalés.
• Diurético similar a la coa de cavall.
• La Gatuña és oficinal des de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

• Depurativo general indicat en artrosis, artritis, eczemas i pruritos.

Taxonomia

Ononis spinosa va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 2: 716. 1753.

Etimologia

Ononis: nom genèric que deriva del nom grec clàssic utilisat per Plinio el Vell para Ononis repens, una de les vàries plantes del Vell Món que té tallos leñosos, flors axilars de color rosa o púrpura i fulls trifoliadas en foliolos dentados.

spinosa: epítet llatío que significa "en espinos"

Varietats acceptades

• Ononis spinosa subsp. antiquorum (L.) Briq.
• Ononis spinosa subsp. australis (Širj.) Greuter & Burdet
• Ononis spinosa subsp. austríaca (Beck) Gams
• Ononis spinosa subsp. hircina (Jacq.) Gams
• Ononis spinosa subsp. leiosperma (Boiss.) Sirj.
• Ononis spinosa subsp. masquillierii (Bertol.) Greuter & Burdet
• Ononis spinosa subsp. procurrens (Wallr.) Briq.

Sinonímia

• Bonaga antiquorum (L.) Medik.
• Bonaga hircina (Jacq.) Medik.
• Ononis antiquorum L.
• Ononis arvensis subsp. maritima (Godr.) Nyman
• Ononis brachystachya Vis.
• Ononis campestris W.D.J.Koch & Ziz
• Ononis decipiens Azn.
• Ononis hircina Jacq.
• Ononis inermis Huds.
• Ononis llegitima Delarbre
• Ononis leucosepala Pau
• Ononis maritima Dumort.
• Ononis miniana Planellas
• Ononis mitis Mill.
• Ononis occidentalis Lange ex Willk. in Willk. & Lange
• Ononis procurrens Wallr.
• Ononis pungens Pomel
• Ononis repens L.
• Ononis vulgaris Rouy in Rouy & Foucaud

Nom comú

Castellà: abreojo, abreojos, abrojo, abrojos, anonis, asnillo, balomaca, balomada, balomaga, brumaga, camerio, carretón de la vega, cornicrabas, deté buei, detienebuey, deté bou, esbolomaga, garduña, gartuña, gata, gateña, gatiña, gatilla, gatillas, gatells, gatina, gateta, gatuña, gatuñas, gatuna, goldarrán, goldarrón, grumagas, grumuaca, gurumaca, herba de la estranguria, herba bou, hijasdeputa, miarcas, mielca de gitano, molomaga, mormaga, parabuey, per a-bou, pentina d'asno, pentine d'asno, peu d'asno, quiebraarado, quiebraarados, fallida-llaurats, quiebraardos, quiebrarados, rémora, rumaga, tentabuey, ungla de gat, ungla de gats, uñaengato, uñagata, ungla gata, ungla gat, uñalgata, ungles de gat, ungles gates, yerba de la estranguria, yerba que impedix el llaurat, yerba bou.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Ononis spinosa.