Oophaga pumilio
.jpg)
La granota flecha roja i blava, granota flecha venenosa, granota venenosa de la fraula, granota dart venenosa de la fraula o granota flecha venenosa roja i blava (Oophaga pumilio, designada anteriorment com Dendrobates pumilio) és una espècie de granota verí de dart, distribuïda per l'alvertent caribeny des de l'est de Nicaragua, Costa Rica i fins a l'oest de Panamà (incloent algunes illes del archipèlec de Boques del Bou).[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una espècie altament polimòrfica, o siga que posseïx una gran varietat de #coloració. En la regió de Província de Boques del Bou, en Panamà que trobem una gran varietat de #coloració, mentres que en Costa Rica preval la coloració roja en taques negres, pero en l'extrem sur de Costa Rica presenten un únic color que pot ser roig, taronja o beige. Encara que tinguen un color cridaner són molt venenoses; i quan apleguen a una situació de perill, elles solten el seu líquit que contrau verí, que podria dur a una mort instantànea.
La seua coloració aposemática és molt cridanera, lo que advertix als possibles depredadors que dita granota conté un potent verí neurotóxico (especialment pumiliotoxinas) en la pell. En 30 anys d'investigació s'han registrat en esta espècie més de 230 #alcaloide de 21 diferents classes estructurals.[2] El verí d'estes granotes és pres dels insectes que consumix, principalment de formigues dels gèneros Brachymyrmex i Paratrechina[3] i garrapatas de sol de la família Oribatidae.[2] Si se li alimenta en captiveri només en mosques de la fruta (Drosophila melanogaster) deixen de portar verí en la pell (John Daly comunicació personal).
Reproducció
[editar | editar còdic]Com tot anur, la granota flecha roja i blava presenta metamorfosis. Dins del gènero Oophaga no es dona el amplexo en cap de les espècies del grup O. histrionicus.[4] El mascle transporta els taperots fins a un cúmul d'aigua ubicat en l'aixella d'un full o en bromelias i retorna diàriament per a alimentar-los, el mascle atrau a la femella per a que deposite ous infertiles per a que els taperots s'alimenten.[5] Els taperots són oófagos obligatoris, i demanen menjar a la mare vibrant el seu cos i pressionant en els seus caps l'àrea de la cloaca d'esta, en la finalitat d'estimular-la a que oviposite.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Frost, Darrel R. 2013. Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.6 (9 January 2013). Electronic Database accessible at http://research.amnh.org/vz/herpetology/amphibia/?action=references&aneu=9772. American Museum of Natural History, New York, USA.
- ↑ 2,0 2,1 Saporito, R.A., M.A. Donnelly, R.A. Norton, H.M. Garraffo, T.F. Spande & J.W. Daly (2007) Oribatid mites as a major dietary source for alkaloids in poison frogs. Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 21, 8885-8890. Text complet en format PDF.
- ↑ Saporito, R.A., H.M. Garraffo, M.A. Donnelly, A.L. Edwards, J.T. Longino & J.W. Daly (2004) Formicine ants: An arthropod source for the pumiliotoxin alkaloids of dendrobatid poison frogs. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 101, 21, 8045-8050. Text complet en format PDF.
- ↑ Grant, Taran; Frost, Darrel R.; Caldwell, Janalee P.; Gagliardo, Ron; Haddad, Celio F.B.; Kok, Philippe J.R.; Means, D. Bruce; Noonan, Brice P.; Schargel, Walter I. & Wheeler, Ward (2006): Phylogenetic systematics of dart-poison frogs and their relatives (Amphibia, Athesphatanura, Dendrobatidae). Bulletin of the American Museum of Natural History 299: 1-262. Text compelto en format PDF.
- ↑ Weygoldt, P. (1980) Complex brood care and reproductive behavior in captive poison-arrow frogs, Dendrobates pumilio O. Schmidt. Behavior, Ecology and Sociobiology, 1980, 7, 329-332
- ↑ «One life» (vídeo (minut 09:48)). BBC earth. Consultat el 15 d'agost de 2024.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oophaga pumilio.
Wikispecies té un artícul sobre Oophaga pumilio.- Este artícul conté una traducció derivada de «Oophaga pumilio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.