Operació Còlera de Deu

Plantilla:Operació Còlera de Deu La Operació Còlera de Deu (en hebreu: מבצע זעם האל, Mivtsá Zaam Hael), també coneguda com a operació Bayoneta o operació Ira de Deu, va ser una operació encoberta dels servicis secrets israelíes, el Mosad, encaminada a assessinar als individus que segons Israel varen participar, de forma directa o indirecta, en la massacre de Munich de 1972, en la que varen ser assessinats onze membres de l'equip olímpic israelita.

Els seus objectius incloïen a militants del grup terroriste palestí Setembre Negre, responsable de l'atac de Munich, i a aquells membres de l'Organisació per a la Lliberació de Palestina (OLP) acusats per Israel d'estar involucrats. L'operació va ser autorisada per Golda Meir, primera ministra d'Israel, en l'autumne de 1972 i va poder haver continuat durant 20 anys.

Durant l'operació, unitats d'agents israelites varen matar a dotzenes de palestins i àraps en vàries regions d'Europa, incloent l'assessinat per error d'un cambrer en Lillehammer (Noruega), de nom Ahmed Bouchiki. Ademés, es varen llançar atacs militars adicionals, baixe el nom d'Operació Primavera de Joventut, en el sur de Líban, oest de Síria i nort de Jordània, destinats a matar a importants objectius palestins. Esta série de morts va espolejar actes de represàlia per part de Setembre Negre contra membres i interessos del govern israelita en tot lo món. També es varen desencadenar crítiques a Israel relatives als objectius seleccionats, a les tàctiques d'assessinat amprades i a l'efectivitat de l'operació. Pel caràcter secret de les accions, alguns detalls no es poden verificar més que a partir d'una única font, entre les que s'inclou el relat d'un israelita que afirma haver dirigit un dels comandos.

Context i planificació

Despuix del seqüestre, Meir supostament els va dir a Yariv i a Zamir "Envieu als chicons".

Pintura que representa una de les imàgens més famoses del seqüestre i assessinat d'11 atletes israelites en les Olimpiades de Munich de 1972.

La massacre d'onze atletes en els Jocs Olímpics de 1972 per part del grup terroriste Setembre Negre va dur a Israel a plantejar-se medides per a evitar que es produïren accions similars en el futur. Poc despuix de l'atentat, la primera ministra Golda Meir va crear el "Comité X", un chicotet grup de funcionaris del govern que tenia la tasca d'estudiar quin seria la resposta israelita. La pròpia Meir i el seu ministre de Defensa, Moshé Dayán, estaven al front del mateix. També va nomenar al general Aharon Yariv com el seu conseller en la lluita contra el terrorisme; est, junt en el director del Mossad Zvi Zamir, eixercitaria un paper principal en la direcció de l'operació. El comité va aplegar a la conclusió de que, per a evitar futurs atacs contra Israel, era necessari crear un grup terroriste israelita, per a eliminar a aquells que havien recolzat o portat a terme la matança de Munich, i fer-ho de manera que causara el suficient impacte com per a dissuadir a Setembre Negre de realisar atres accions paregudes. Pressionada per l'opinió pública israelita i pels alts càrrecs dels servicis d'inteligència, Meir va autorisar en certa reticència l'inici de la campanya d'assessinats. No obstant, tots els seus dubtes desapareixerien pocs mesos despuix, quan els tres autors de la matança que encara seguien en vida varen ser lliberats per Alemània Occidental, en compliment en les exigències dels seqüestradors d'un avió de la companyia Lufthansa. L'inesperada capitulació d'este país a les demandes terroristes ha alçat des de llavors la sospita de que eixe seqüestre anara simplement un montage organisat a fi de lliberar al país del risc de més represàlies en el futur.

El primer encàrrec que el comité va encomanar a l'inteligència israelita va consistir en la preparació d'una llista d'objectius en la que figuraren tots aquells individus involucrats en els successos de Munich. Açò es va portar a terme en l'ajuda d'espies infiltrats en la OLP que treballaven per al Mossad i en informació proporcionada per agències europees aliades. Encara que es desconeix el contingut de la llista completa, alguns informes senyalen que el número final d'objectius era d'entre 20 i 35, incloent tant membres de Setembre Negre com de la OLP. Una volta que es va completar la tasca, se li va encarregar al Mossad que localisara als individus i se'ls exterminara.

L'idea de la "negativa plausible" va ser un dels conceptes clau que es varen acordar. Consistia que deuria ser impossible provar alguna conexió entre les morts i l'Estat d'Israel. Ademés, es pretenia que les operacions despertaren un sentiment de pànic general entre els terroristes palestins. D'acort en David Kimche, antic número dos del Mossad, "el mòvil no era la venjança, sino l'atemorisar als terroristes palestins. Volíem fer-los mirar per damunt del muscle i que sentiren que estàvem damunt d'ells".

Organisació

S'han donat diferents versions sobre la formació dels comandos del Mosad que varen portar a terme la campanya d'extermini. És possible que es constituïren varis grups, cada u d'ells en objectius diferents, i que estos convixqueren en el mateix periodo o en etapes diferents, lo que podria explicar la diversitat d'informes existents. En realitat, solament existix una certea completa sobre els assessinats que es varen cometre, ya que tota informació adicional ha segut proporcionada per fonts llimitades.

També se sap que l'agent del Mosad Michael Harari va crear i va dirigir els equips, encara que pot ser que alguns no estigueren sempre a les órdens del govern. L'autor Simon Reeve explica que les unitats del Mosad consistien en:

[...] quinze persones dividides en cinc esquadrons: "Aleph", dos assessins ben entrenats; "Bet", dos guardaespales que deurien protegir als Alephs; "Jet", dos agents que deurien donar cobertura al restant de l'equip llogant habitacions de hotel, apartaments, coches i demés; "Ayin", compost por entre sis i huit membres, que recolzaven l'operació seguint de prop als objectius i establint una ruta d'escape per als esquadrons Aleph i Bet; i "Qoph", dos agents especialisats en comunicacions" (els noms dels esquadrons són lletres de l'alfabet hebreu).

Reeve, pàgina 162.

Esta descripció és similar a la que proporciona l'antic oficial del Mosad Víctor Ostrovsky sobre les unitats d'assessinat de l'agència, els Kidon. De fet, Ostrovsky diu en el seu llibre que varen anar estos grups els que varen eixecutar els assessinats. Un atre informe de l'autor Aaron Klein afirma que estos equips eren en realitat partix d'una unitat anomenada Cesarea, que seria rebatejada i reorganisada en l'interior dels Kidon a mitan dels setanta. Harari terminaria dirigint tres d'estos grups, de dotze membres cada u. Segons esta mateixa font, els equips varen ser subdivididos en esquadrons de llogística, vigilància i assessinat.

Un dels equips de cobertura va ser descobert despuix de l'atentat de Lillehamer, quan sis membres de l'unitat varen ser arrestats per les autoritats noruegues. Harari va escapar a Israel i és possible que atres agents feren lo propi. Un artícul publicat en la revista Clave despuix de l'assessinat afirmava que els membres de l'unitat eren 15, sifra que coincidix en les demés fonts mencionades en esta secció.

Una versió molt diferent la dona Yuval Aviv en el seu llibre Vengeance ("Venjança"), a on afirma que el Mosad va articular una unitat de cinc hòmens dels servicis d'inteligència que va ser introduïda en Europa. Aviv també diu que l'equip va treballar sense el control governamental i que va mantindre les seues úniques comunicacions en Harari.

Vore també

• Conflicte àrap-israelita

Bibliografia

• Este artícul és una traducció de l'existent en la Wikipedia anglesa, consultat el 4 de maig de 2007.
• Black, Ian. Morris, Benny. Israel's Secret Wars: A History of Israel's Intelligence Services. New York: Grove Press, 1991. ISBN 0-8021-1159-9
• Klein, Aaron J. Striking Back: The 1972 Munich Olympics Massacre and Israel's Deadly Response. New York: Random House, Inc., 2005. ISBN 1-4000-6427-9
• Morris, Benny. Righteous Victims: A History of the Zionist-Arab Conflict 1881-1999. New York: Alfred A. Knopf, Inc., 1999. ISBN 0-679-42120-3
• Ostrovsky, Victor. By Way of Deception-The making and unmaking of a Mossad Officer. New York: St. Martin's Press, 1990. ISBN 0-9717595-0-2
• Reeve, Simon. One Day in September. New York: Arcade Publishing, 2000. ISBN 1-55970-547-7