Operació Charly
La Operació Charly és el nom clau en el que va ser coneguda una operació militar clandestina del Eixèrcit Argentí en acort en les Forces Armades dels Estats Units, per a implementar en América Central els métodos repressius illegals del terrorisme d'Estat en Argentina, portats a terme durant el Procés de Reorganisació Nacional.
L'exportació del método argentí a Centroamérica
[editar | editar còdic]Començos
[editar | editar còdic]A partir de 1979 el règim militar argentí es va comprometre activament en desenrollar terrorisme d'Estat en Centroamérica, capacitant a forces militars i paramilitars de contrainsurgencia en Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala, i exportant l'experiència argentina.
Els militars argentins varen començar a realisar operacions encobertes que la CIA ya no podia realisar baix l'administració demòcrata del president James I. Carter i en sintonia en els grups més conservadors nortamericans, varen començar a proclamar que Estats Units havia deixat inerme a l'hemisferi front al comunisme i que ells devien complir eixe paper.[1]
L'Operatiu Centroamérica va ser eixecutat a partir del grup de militars que ya actuaven en l'Operació Còndor. La periodista nortamericana Martha Honey sosté en el seu llibre sobre la política nortamericana en Centroamérica que:
En 1979, es va produir el triumfo del Front Sandinista en Nicaragua. Eixe mateix any, en novembre, el president de la Junta Militar argentina, el general Viola, va expondre davant la XIII Conferència d'Eixèrcits Americans realisada en Bogotà, un pla de latinoamericanisació del model terroriste estatal.
Pero serà fonamentalment el general Galtieri qui, en consonancia con el triumfo de Ronald Reagan en Estats Units, duria a l'Argentina a comprometre's plenament en la violació sistemàtica de drets humans en Centroamérica, baix els lineamientos estratègics nortamericans. Galtieri presentava com un valor la seua capacitat per a dur la guerra bruta fins a les últimes conseqüències tant militar, com a política i culturalment.
Apogeu
[editar | editar còdic]La peça central del pla de Reagan per a América Central va ser el pacte en la Junta Militar argentina. Leslie Gelb, periodiste del New York Claves explica:
Paradòxicament, en un acte mai degudament aclarit, va ser Galtieri quí pocs mesos despuix, el 2 d'abril de 1982, Recupere les Illes Malvines baix domini de Gran Bretanya, principal aliat dels EE. UU., governada ademés per Margaret Thatcher qui per llavors constituïa una sòcia estratègica del president Reagan.
A partir de 1979 els militars argentins varen establir centres d'activitat militar encoberta en Panamà, Costa Rica, El Salvador, Hondures i Guatemala. En Hondures, per eixemple, els esquadrons de la mort que varen començar a actuar en 1980, eren atribuïts a l'importació del «método argentí».[3]
A principis de 1982 Estats Units i la dictadura argentina varen planejar la creació d'un gran eixèrcit llatinoamericà, que seria liderat per un militar argentí, en l'objectiu inicial de desembarcar en El Salvador i espentar als revolucionaris cap a Hondures a on serien exterminats, per a després invadir Nicaragua i aniquilar als sandinista. L'operació seria amparada per un redisseny del Tractat Interamericano d'Assistència Recíproca (TIAR).
Final de l'etapa
[editar | editar còdic]Els militars i agents argentins es varen tornar notablement visibles a partir de 1981 en tota Centroamérica. Ya durant la guerra de les Malvines -que va marcar el final de la societat entre els militars argentins i els sectors durs d'EE. UU.- es va produir l'escàndal internacional de l'agent argentí Francés García, el verdader nom del qual era Estanislao Valdez, exrepresor del Campito, establit en Costa Rica, seqüestrat aparentment pels grups sandinista i després desaparegut, en aparéixer en un extens vídeo per TV explicant en lux de detalls les operacions encobertes d'argentins i nortamericans en Centroamérica. Honey conta que Valdez era calificat pels militars centroamericanos, en certa admiració, de tindre “una mentalitat gorila completament criminal”.[4]
La Recuperació de les Malvines per part d'Anglaterra i la derrota de l'Eixèrcit Argentí va posar fi a l'intervenció argentina en Centroamérica, pero la Guerra Bruta en la regió va continuar fins a ben entrats els anys 90 en un saldo de centenars de mils de desapareguts.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ María Seoane, Els secrets de la guerra bruta continental de la dictadura, 2006
- ↑ Martha Honey, Hostile acts: US policiy in Costa Rica in the 1980s, 1994, pag. 244
- ↑ Noam Chomsky, La guerra al terrorisme, Conferenza Annuale vaig donar Amnesty International ospitata dal Trinity College, ZNet, 13 de febrer de 2006
- ↑ Honey, ob. cit., pag 246
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Operación Charly» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.