Ophiomorpha

Ophiomorpha del Turoliense d'Hřensko, República Checa.

Ophiomorpha Lundgren, 1891 és un paragénero d'icnofósilés present en roques sedimentarias de facies marina profunda fins a sublitoral des del Pérmico, encara que més clarament des del Jurásico (Titoniense) fins a l'actualitat. Es reconeixen tres icnoespecies dins del gènero, Ophiomorpha rudis (Książkiewicz, 1977), Ophiomorpha nodosa Lundgren, 1891 i Ophiomorpha annulata (Książkiewicz, 1977) encara que cal considerar que en el cas dels icnotaxones la validea de les categories inferiors i superiors a gènero està discutida.

Els rastres de Ophiomorpha estan formats per túnels de secció elíptica a circular d'entre 4 i 36 milímetros de diàmetro en les seues parets ocupades per protuberàncies allargades, menys comunament grànuls corresponents a pelet fecals i en ocasions rastres d'arrapades, d'entre 2 i 4 milímetros de gruixa. Estos túnels formen característicamente una ret de desenroll horisontal o llaugerament oblicua sempre en un mateix pla de túnels rectes i profusamente ramificats en forma de Y. Cada ret de túnels presenta un túnel de transició oblicuo al seu pla que ho inteconecta en una atra ret situada en un pla superior o inferior.

Estos rastres provablement varen ser formats per decápodos similars o corresponents a l'actual família Callianassidae encara que és possible que siguen responsabilitat d'atres artròpodes. Apareixen en sediment d'una gran amplitut barimétrica encara que l'espècie O. rudis és característica de la superfície de sediment de turbiditas, sobretot en aquells rics en matèria vegetal. La penetració en el substrat de les galeries devia ser d'entre 0,5 i 1,6 metros i s'interpreta que la densa ret formada creava un ambient d'anoxia que tindria com a objectiu facilitar el desenroll de bactèries descomponedoras de celulosa que servirien d'aliment a l'artròpode.