Orange petunia

Les petunias taronges o petunias A1-DFR són organismes modificats genèticament que contenen un transgén de la dacsa que teñir de taronja les flors de les petunias. Creades per primera volta en un experiment realisat en 1987 en l'Institut Max Planck d'Investigació de Millora Vegetal de Colónia, les petunias es varen lliberar posteriorment en la naturalea, pero no es varen comercialisar. En 2015, el botànic Teemu Teeri va descobrir petunias de color taronja en Helsinki, lo que va donar lloc a una resposta reguladora malnomenada la carniceria de les petunias de 2017, en la que es va ordenar als venedors de plantes que destruïren les petunias modificades en lloc de vendre-les. El Departament d'Agricultura d'Estats Units va aprovar la venda de petunias taronges en Estats Units en giner de 2021.

Història

Les petunias taronges varen ser creades en 1987 per un equip d'investigadors de l'Institut Max Planck d'Investigació de Millora de Plantes de Colónia, dirigit pel genetista Peter Meyer. En un artícul publicat en Nature eixe mateix any, els investigadors varen demostrar que l'inserció d'un gen de la dacsa en una petunia faria que la planta produïra pelargonidina, convertint les seues flors en salmón. Esta va ser la primera modificació del color de les flors utilisant un transgén. L'ensaig de la tecnologia va consistir en la plantació de 30.000 d'estes petunias modificades genèticament, que varen ser les primeres plantes transgèniques autorisades en el camp en Alemània. Segons Meyer, l'opinió pública es va opondre fortament a la plantació en eixe moment.

A pesar de la controvèrsia sobre la producció de petunias, una corporació afiliada a l'empresa de llavors Zaadunie va adquirir una llicència per a la tecnologia i va informar en 1995 que havien creat petunias anaranjadas comercialment viables. En comparació a les petunias originals, el gen del pigment taronja es va expressar de manera més consistent en estes plantes i les flors tenien un color taronja viu. Rogers NK va colaborar en Zaadunie per a obtindre l'aprovació d'una prova de camp de les petunias en Florida, pero segons el seu creador Peter Meyer, cap d'estes empreses mai va comercialisar les petunias. També es varen crear petunias taronges per mig d'una modificació genètica similar a partir d'atres fonts vegetals, com Gerbera, Calibrachoa i rosers que tampoc es varen comercialisar.

Petunia carnage

Concrete planter with various colors of flowering petunia, including orange

Jardinera en petunias taronges en Helsinki en 2016

En 2015, el biòlec Teemu Teeri es va fixar en unes petunias taronges a l'eixida d'una estació de tren en Helsinki. Teeri coneixia l'història de les flors modificades, i inicialment va creure que el color taronja d'estes flors era fals. Despuix d'analisar una mostra, va descobrir que el ADN de les flors coincidia en la modificació descrita en l'artícul original de 1987 Plantilla:Caixa de cita Teeri va notificar la presència de les petunias a un regulador de la Junta Finlandesa de Tecnologia Genètica, una decisió que posteriorment va declarar a ScienceInsider que llamentava. El 27 d'abril de 2017, l'Autoritat Finlandesa de Seguritat Alimentària va demanar la retirada del mercat de huit varietats de petunias en resposta a la presència de petunias modificades genèticament no autorisades. Les plantes havien segut importades d'Alemània i els Països Baixos. Al no estar autorisades com a organismes modificats genèticament per l'Unió Europea, es va exigir la seua identificació i destrucció; atres països europeus varen iniciar investigacions al respecte. El Departament de Mig ambient, Alimentació i Assunts Rurals del Regne Unit va iniciar una investigació sobre la seua venda, i el grup de campanya GM Freeze va advertir als consumidors que evitaren les plantes.

El 2 de maig de 2017, el Servici d'Inspecció de Sanitat Animal i Vegetal (APHIS) del Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) estava portant a terme revisions en els fitomejoradores per a buscar el virus del mosaic de la coliflor en les petunias, ya que el virus s'utilisa habitualment per a controlar l'expressió dels transgenes. Fins al 24 de maig de 2017, els erejats de el APHIS en resposta al redescubrimiento de les petunias taronges havien identificat 10 varietats de petunias transgèniques, junt en 21 més que estaven "implicades com potencialment GE". L'agència va publicar una guia en la que s'indicava als criadors i venedors d'Estats Units que devien autoclavar, enterrar, compostar, incinerar o utilisar un abocador per a desfer-se de les varietats de petunia identificades. Michael Firko, director de la divisió de Servicis de Regulació Biotecnológica de el APHIS, va declarar que algunes empreses podrien haver estat venent petunias genèticament modificades sense saber-ho durant casi una década; un dels membres del seu equip havia notat les flors en un centre de taula en una festa de graduació en maig de 2017, pero no va prendre una mostra perque "no volia destruir el bonico desplegament floral"

La repentina pren de consciència per part dels organismes reguladors de la presència d'organismes modificats genèticament no autorisats en el mercat va conduir a una campanya de retirada i a la destrucció de les plantes de petunia modificades, lo que va provocar pèrdues econòmiques en tot lo món. Les petunias taronges varen ser essencialment retirades del mercat econòmic mundial, en algunes excepcions com Canadà. El fotógraf Klaus Pichler va batejar el succés com la "carniceria de les petunias de 2017" .

Els acontenyiments que varen conduir a la presència generalisada de les petunias taronges no estan clars. El seguiment del desenroll de les plantes és difícil, en part per la complexitat del camp de la biotecnología; Zaadunie era propietat del conglomerat Sandoz quan es varen desenrollar per primera volta les petunias taronges, pero Sandoz es va fusionar en Novartis en 1996, i Novartis va fusionar el seu braç agrícola en el de AstraZeneca en 2000 per a formar Syngenta. Un eixecutiu del grup comercial AmericanHort va sugerir que "en algun moment [...] algú va perdre de vista el fet de que l'alvanç original del color en qüestió s'havia conseguit per mig de la modificació genètica".

Regulació posterior

El USDA va declarar en 2017 que no mamprendria accions contra les empreses que havien distribuït petunias taronges, ya que semblava que no havien segut conscients de que les plantes eren organismes modificats genèticament no autorisats. En 2021, una petició de l'empresa alemana de suministrament de plantes Westhoff va dur a el USDA i a el APHIS a desregular les petunias taronges en Estats Units, permetent la seua venda.

Traces

Genètica

La coloració de les flors a partir de antocianinas en la petunia ornamental, Petunia × hybrida, és un eixemple de la especificidad de substrat d'una enzima que llimita l'espectre de possibles productes de la via. Les antocianinas són pigments hidrosolubles que donen a les flors, els fruts i, a voltes, a les parts vegetatives de les plantes colores que van del taronja i el roig al blau i el púrpura. Les antocianinas estan molt glicosiladas i aciladas, lo que afecta a les seues propietats visuals. A nivell de aglicona, les tres variants més comunes de la molècula són les antocianidinas pelargonidina, cianidina i delfinidina, que es diferencien pel número de grups hidroxilos (un, dos o tres, respectivament) en l'anell B de la molècula. La hidroxilación té lloc a nivell dels dihidroflavonoles en la via (possiblement abans en alguns casos, o despuix en uns atres) per dos enzimes, la flavonoide 3'hidroxilasa (F3'H) i la flavonoide 3'5'hidroxilasa (F3'5'H). L'enzima dihidroflavonol reductasa (DFR) convertix els dihidroflavonoles en les corresponents leucoantocianidinas, que després són oxidadas a antocianidinas per la antocianidina sintasa (sense. leucoantocianidina dioxigenasa). En la petunia, l'enzima DFR no reacciona en el precursor més simple (dihidrokaempferol); per lo tant, la gama natural de colors de les flors de petunia carix dels tons anaranjados típics dels derivats de la pelargonidina.

Archiu:Southern blot of orange petunias.webp

Anàlisis de Southern blot dels cultivares de petunia taronja GM 'Vixca Orange', 'Electric Orange' i 'Salmon Ray' en sondes per a la seqüència de codificació A1-DFR (esquerra) i el gen nptII (dreta)

Les petunias taronges contenen un gen que codifica la dihidroquercetina 4-reductasa de la dacsa, denominat A1 o A1-DFR. Este ADN complementari transgènic permet la producció del pigment pelargonidina taronja. Un estudi de tres varietats de petunias taronges distribuïdes comercialment va trobar l'alel A1 tipo 2, que coincidix en la modificació realisada en la década de 1980 i, per tant, sugerix una relació directa entre les petunias taronges modernes i l'experiment de 1987. Un atre estudi va observar la presència del gen nptII, un marcador comú de la transferència selectiva de gens. Encara que en alguns dels experiments inicials en petunias taronges es va utilisar un gen DFR procedent de plantes distintes de la dacsa, les proves genètiques sugerixen que la dacsa és la font original del gen DFR en les petunias taronges actuals.

Encara que les petunias taronges originals tenien escasses propietats hortícoles, els fitomejoradores varen poder introduir la modificació genètica en varietats de petunias més resistents per mig de creus.

Visual

Mentres que les petunias i atres plantes similars no solen produir flors de color taronja o roig intens perque són genèticament incapaços de sintetisar eixos pigments, les petunias taronges modificades genèticament tenen flors de color taronja. El tamany i la tonalitat de les flors varien segons les distintes varietats. Algunes varietats de petunias que produïxen flors roges o púrpures també són portadores de la modificació genètica que originalment va crear les petunias taronges.

Interacció en atres organismes.

Les petunias taronges no són plagues ni es consideren males herbes nocives en Estats Units, a on no són sexualment compatibles en cap planta selvada. L'Autoritat Finlandesa de Seguritat Alimentària va senyalar despuix de la seua investigació que, encara que les petunias no estaven autorisades per al seu cultiu en l'Unió Europea, "no causen cap risc per a les persones o el mig ambient".

Les varietats de petunia taronja tenen noms comercials que inclouen 'African Sunset', 'Cascadias Indian Summer' i 'Bonnie Orange' , aixina com 'Salmon Ray', 'Vixca Orange' i 'Electric Orange'.