Organisació Internacional de Radi i Televisió
La Organisació Internacional de Radi i Televisió (OIRT, del francés Organisation Internationale de Radiodiffusion et de Télévision) era una ret de ràdio i televisió d'Europa de l'Est creada en el fi principal d'intercanviar produccions entre els seus membres. Fins a 1960 va ser coneguda com a Organisació Internacional de Radiodifusió (Nom oficial en francés: Organisation Internationale de Radiodiffusion (OIR)).
Història
[editar | editar còdic]Sense la participació britànica, 26 membres varen fundar la OIR el 28 de juny de 1946. Al sendemà, en l'Assamblea General de l'Unió Internacional de Radiodifusió (IBU), es va intentar dissoldre este orgue, pero la moció no va conseguir la majoria requerida. No obstant, 18 dels 28 membres existents varen deixar la IBU i es varen convertir en cofundadores de la nova OIR.[1]
En 1946, la recent creada OIR es va instalar en l'edifici de la IBU en Brusseles. L'activitat tècnica va ser represa baix l'autoritat de dos directors, un delegat per l'Unió Soviètica i l'atre per França. No obstant, la situació política es va degradar gradualment fins a convertir-se en la Guerra Freda, lo que va generar una inquietant situació de desconfiança en el personal del Centre Tècnic.[1]
En 1950 alguns membres (en la seua majoria europeus occidentals) varen abandonar l'organisació per a formar la nova Unió Europea de Radiodifusió (EBU/UER), entre ells Bèlgica, Egipte, França, Itàlia, Líban, Luxemburc, Mónaco, Marroc, Països Baixos, Tunis i Yugoslàvia.[1]
Les organisacions de radiodifusió dels següents països varen seguir sent membres: Albània, Bulgària, Checoslovàquia, Finlàndia (també membre de la EBU/UER), Alemània Oriental, Hongria, Polònia, Romania, Síria i l'Unió Soviètica.
Com a conseqüència, la sèu del OIR i el seu Centre Tècnic varen ser traslladats de Brusseles a Praga en 1950.[2][3] Els funcionaris de Bèlgica i atres països occidentals, alguns dels quals ya havien estat actius abans de la guerra, varen permanéixer en Brusseles i el centre es va convertir en el centre tècnic de la nova EBU/UER.
A diferència de la EBU/UER, la OIRT no es llimitava als països europeus i mediterràneus i ha estat operant des de la seua creació com una organisació global. Membres de l'organisació varen incloure països alineats en el bloc de l'Est, com Cuba, Vietnam, China i Corea del Nort (encara que la membresía d'este últim va ser temporalment inactiva despuix de la seua ruptura en l'URSS), aixina com els aliats de l'URSS temporalment liderats per partits comunistes, com Nicaragua i Afganistan.
El 1° de giner de 1993, dos anys despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, la OIRT es va fusionar en l'Unió Europea de Radiodifusió.[3][4]
Intervisión
[editar | editar còdic]La ret de televisió d'OIRT es va establir en 1960 i es va cridar Intervision[5] (Интервидение en rus, Интервизия en búlgar, Interwizja en polac, Intervize en chec, Intervízió en hongarés, Intervisio en finlandés).
Entre 1977 i 1980 la OIRT va organisar quatre edicions del Festival Intervisión de la Cançó en la ciutat polaca de Sopot, en un intent d'imitar el Festival Eurovisió de la Cançó.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «EBU 50th Anniversary» (en anglés). Difussion EBU. Unió Europea de Radiodifusió. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2016. Consultat el 24 de juliol de 2017.
- ↑ «The Situation of Public Broadcasting in Europe» (en anglés). Unió Europea de Radiodifusió. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2012. Consultat el 24 de juliol de 2017. «The EBU was founded in 1950 and initially drew its membership largely from western Europe, while a rival sister organization based in Prague, the OIRT, served the state broadcasters under Soviet domination the other side of the Iron Curtain.»
- ↑ 3,0 3,1 (1994) Central and Eastern Europe: Audiovisual landscape and copyright legislation (en anglés), Audiovisual Eureka i Observatori Audiovisual Europeu. ISBN 978-9-0621-5459-3.
- ↑ «50 years of Eurovision» (en anglés). EBU Dossiers. Unió Europea de Radiodifusió. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2017. Consultat el 24 de juliol de 2017.
- ↑ Paulu, Burton (1967). «Programs: information», Radi and Television Broadcasting on the European Continent (en anglés), Minneapolis: University of Minnesota Press, pp. 141. OCLC 321366.
Vore també
[editar | editar còdic]- Unió Europea de Radiodifusió (EBU/UER)
- Organisació de Telecomunicacions d'Iberoamèrica (OTI)
- Unió Àsia-Pacífica de Radiodifusió (ABU)
- Associació nortamericana de radiodifusoras (NABA)
- National Association of Broadcasters (NAB)
- Unió Africana de Radiodifusió (AUB/UAR)
- Unió Caribenya de Radiodifusió (CBU)
- Unió de Radiodifusió dels Estats Àraps (ASBU)
- World Broadcasting Unions (WBU)
- Unió Internacional de Radiodifusió
- Radiodifusió internacional
- Mijos de comunicació del Bloc de l'Est
- Este artícul conté una traducció derivada de «Organización Internacional de Radio y Televisión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.