Anar al contingut

Orige de l'home

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Archiu:Huxley - Mans Place in Nature.jpg
Ilustració comparativa dels esquelets de varis primats entre els que es troben: gibón, orangutà, chimpansé, gorila i Homo sapiens. Esta famosa ilustració va ser publicada per primera volta en el llibre de Thomas Henry Huxley Evidence as to Man's Plau in Nature de 1863. Huxley és conegut com el bulldog de Darwin pel seu defensa de la teoria de l'evolució de Charles Darwin.

El orige de l'home o antropogénesis referix a l'orige de l'espècie humana actual. Durant la major part de la història de la humanitat, la visió mítica i religiosa, l'antropogonía, va ser la més acceptada —a pesar de no contar en proves físiques—, i concep l'orige com un acte de voluntat d'un o varis deus. Gràcies al desenroll de la ciència es va produir un canvi de visió i el punt de vista majoritari és el de la visió científica que situa a l'espècie com una més en l'evolució biològica dels organismes de la Terra, encara que els detalls d'este orige i evolució són subjecte d'estudi i investigació constant de les múltiples disciplines científiques partícips.

Orige de l'home des del punt de vista científic

[editar | editar còdic]

L'orige de l'home, des del punt de vista científic, interessa a diverses disciplines: biologia, biologia evolutiva, genètica, antropologia física, paleontologia, estratigrafia, geocronología, arqueologia, antropologia, Història i llingüística.

Lamarckisme o herència dels caràcters adquirits

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Lamarckisme.

Encara que la ciència l'ha superat, la teoria del naturaliste francés Jean-Baptiste Lamarck coneguda com lamarckisme, va ser la primera teoria de l'evolució biològica. Va ser exposta en el seu llibre Philosophie zoologique (1809) i li la crida també teoria de l'herència dels caràcters adquirits.

Quedarà refutada quan a principis del sigle XX la formulació de la barrera Weismann va mostrar l'impossibilitat de transferència d'informació entre la llínea somàtica i la germinal: els caràcters desenrollats per l'individu durant la seua vida no es transmeten via genètica.

Teoria de l'evolució per selecció natural de Darwin

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Teoria de l'evolució.

La visió científica de l'orige de l'home té la seua major fita en l'obra del naturaliste anglés Charles Darwin que situa a l'espècie humana actual (Homo sapiens sapiens) dins de l'evolució biològica de la selecció natural i la selecció sexual.

L'orige de l'home

[editar | editar còdic]
Artícul principal → L'orige de l'home.


L'orige de l'home de 1871 (en anglés The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex) és el segon llibre sobre la teoria de l'evolució de Darwin.[1] Despuix del seu llibre de 1859, L'orige de les espècies va escriure L'orige de l'home, a on aplica la teoria de l'evolució de la selecció natural a l'evolució humana fa especial recalcament en l'importància de la selecció sexual. Aborda atres aspectes sobre psicologia evolutiva, ètica evolutiva, diferències entre les distintes races de sers humans aixina com el paper dominant de la dòna en l'elecció de companyers d'apareamiento.[2] Al final del llibre indica com és la principal conclusió en relació a l'orige de l'home:

«La principal conclusió a la que ací s'ha aplegat, i que actualment recolzen molts naturalistes que són ben competents per a formar un juí sensat, és que l'home descendix d'alguna forma altament menys organisada. Els fonaments sobre els que reposa esta conclusió mai s'estremiran, perque l'estreta semblança entre l'home i els animals inferiors en el desenroll embrionari, aixina com en innumerables punts d'estructura i constitució, tant d'importància gran com nimia (els rudimentos que conserva i les reversiones anómales a les que ocasionalment és propens) són fets incontestables».[3]

Síntesis evolutiva moderna

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Síntesis evolutiva moderna.

La síntesis evolutiva moderna, teoria sintètica o neodarwinismo pretén l'integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica. Les figures importants en el desenroll de la síntesis moderna inclouen a Thomas Hunt Morgan, R. A. Fisher, Theodosius Dobzhansky, J. B. S. Haldane, Sewall Wright, William Donald Hamilton, Cyril Darlington, Julian Huxley, Ernst Mayr, George Gaylord Simpson i G. Ledyard Stebbins.

Orige de l'home des del mit i la religió

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Antropogonía.

Les distintes culturas i civilisacions han oferit diversos relats de caràcter mític i religiós sobre la creació i l'orige de l'home. Es denomina antropogonía al relat de caràcter mític i religiós sobre el seu orige, la seua creació o sorgiment i per extensió de la humanitat i la seua cultura[4]


Referències

[editar | editar còdic]