Orogènia famatiniana
La orogènia famatiniana (o orogènia de Famatina) és una orogènia anterior al alçament dels Vages i que va tindre lloc en lo que ara és Sudamérica occidental[Nota 1] durant el Paleozoico. L'orogènia famatiniana va durar des del Cámbrico tardà fins a a lo manco el Devónico Superior i possiblement el Carbonífero Primerenc, en una activitat orogénica que va alcançar un màxim entre 490 i 460 millons d'anys arrere.[1] L'orogènia va implicar metamorfisme i deformació en la corfa i la erupció i intrusió de magma a lo llarc d'un arc magmático famatiniano que formava una cadena de volcans.[2] Les roques ígneas de l'arc magmático famatiniano són de caràcter calcoalcalino, i inclouen gabros, tonalitas i granodiorita. Les roques ígneas més jóvens de l'arc són granit.[1]
Afloraments i sediment
[editar | editar còdic]Els afloraments principals del orógeno famatiniano es troben en les Serres Pampeanas en el noroest d'Argentina.[1][3] Solament la part occidental de les Serres Pampeanas té evidència de l'orogènia famatiniana; les parts orientals semblen haver segut àmpliament afectades.[1] En el nort de Chile, es creu que el Complex Metamòrfic de Belén és part del orógeno ya que estava subjecte al metamorfisme en el Paleozoico primerenc.[3] Al sur, en la província de la Pampa, els afloraments associats en l'orogènia són escassos, ya que la major part d'eixa regió ha quedat coberta per sediment cuaternarios molt més recents.[4]
En la Cordillera Oriental del Perú existix un classe d'orogènia famatiniana que és coetánea en l'orogènia famatiniana clàssica que es troba més al sur. En el lapsus de temps de 480 Ma a 435 Ma (entre el Cámbrico tardà i el Silúrico) les roques de la Cordillera Oriental es varen deformar i es va desenrollar un arc magmático.[5]
Cap a lo que ara és l'est de l'arc magmático famatiniano, una conca sedimentaria precámbrica es va convertir en una conca de retroarco durant el Ordovícico. Esta conca va des de Perú, a través de Bolívia fins al noroest d'Argentina. La conca colecta sediment del orógeno i de l'arc famatiniano i, encara que no contenia corfa oceànica, era una conca marina.[6]
Configuració tectónica de la placa
[editar | editar còdic]El magmatismo de l'arc famatiniano va ser causat per la subducción de la litosfera del oceà de Jápeto baix de Gondwana.[4] A mida que alvançava la subducción, el pico de l'orogènia va ser el resultat de la colisió del terrano de Cuyania en Pampia en el Ordovícico.[7]
S'ha sugerit que la contemporànea orogènia tacónica dels Apalaches és la continuació cap al nort de l'orogènia famatiniana.[Nota 2] Açò s'ha explicat en agregar que el continent Laurentia podria haver colisionat en Gondwana (en lo que hui és Sudamérica occidental) en els temps del Paleozoico primerenc pel tancament de l'oceà de Jápeto.[8] Recolzant esta hipòtesis està la sugerència de que els orógenos tenen extrems truncats que poden combinar-se i que abdós compartixen la similitut de tindre sediment de plataforma de carbonat en lo que hui és el seu costat occidental.[8][9] Ademés, en els sediment mencionats, abdós orógenos alberguen fauna de trilobites Olenellidae similars, alguna cosa que no s'espera que ocórrega a menos que abdós orógenos tingueren algun tipo de contacte.[8] Açò es deu a que els trilobites no poden creuar conques oceàniques profundes.[10] Segons esta visió, el terrano de Cuyania seria un bloc alóctono d'orige laurentiano que va quedar en Gondwana en acabant de que els continents es varen separar. Pero tals punts de vista no estan separats perque se sugerix alternativament que Cuyania s'ha desplaçat a través de l'oceà de Jápeto com un microcontinente que comença en Laurentia i es acreciona després a Gondwana. Ademés, un tercer model afirma que Cuyania és paraautóctona i va aplegar al seu lloc actual per mig de moviments d'esgarre i esmonyida que comencen no des de Laurentia, sino des d'una atra regió de Gondwana.[7] El fet de que el terrano de Precordillera tinga molts gèneros de trilobites en comú en Laurentia, pero moltes espècies són endèmiques, ha dut a algunes interpretacions diferents sobre les condicions paleogeográficas i d'història tectónica que són explicacions plausibles per a esta biogeografía.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Revista de l'Associació Geològica Argentina.60(4)
- 787-796.Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ Actes XV Congrés Geològic Argentí.Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Hervé, Francisco, et. al. (2007). «2. Metamorphic and plutonic basement complexes», Moreno, Teresa; Gibbons, Wes (ed.). The Geology of Chile, Geological Society of London, pp. 5-19. OCLC 154659931. ISBN 9781862392199.
- ↑ 4,0 4,1 Gondwana Research.17(4)
- 662–675.doi:10.1016/j.gr.2009.10.008.Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ Gondwana Research.35
- 59–78.doi:10.1016/j.gr.2016.03.016.Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ Journal of South American Earth Sciences.32(3)
- 196–209.doi:10.1016/j.jsames.2011.07.002.Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ 7,0 7,1 Gondwana Research.7(4)
- 1041–1056.doi:10.1016/s1342-937x(05)71083-2.Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Geology.20(12)ISSN 0091-7613.doi:10.1130/0091-7613(1992)020%3C1059:dttaci%3E2.3.co;2.Consultat el 28 de març de 2018.
- ↑ Dalla Salda, Luis H., et al. (1998). «Laurentia-Gondwana collision: the origin of the Famatinian-Appalachian Orogenic Belt (a review)», Pankhurst, R.J.; Rapela, C.W. (ed.). The Proto-Andean Margin of Gondwana, Geological Society of London, pp. 219-234.
- ↑ 10,0 10,1 Revista de l'Associació Geològica Argentina.73(4)
- 457–467.ISSN 0004-4822.Consultat el 28 de març de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orogenia famatiniana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>