Orogènia andina
La orogènia andina és un procés d'orogénesis responsable de l'alçament de la Cordillera dels Vages i que ve actuant des del Jurásico fins al present. L'orogènia és la conseqüència de la reactivació d'un sistema de subducción longeu en el marge occidental de Sudamérica. A escala continental el Cretácico (90 Ma) i l'Oligoceno (30 Ma) són considerats com a importants periodos de reorganisació de l'orogènia Andina. A nivell local els detalls del desenroll de l'orogènia varien depenent del segment a considerar.
Generalitats
[editar | editar còdic]
Des de que es desmembró l'antic supercontinente de Rodinia en el Neoproterozoico la part occidental de Sudamérica ha estat subjecta a una série de orogènia.[1] Durant el Paleozoico l'orogènia pampeana, orogènia famatiniana i l'orogènia gondwanide varen ser precursors immediats de l'orogènia andina.[2] Les primeres fases de l'orogènia andina en el Jurásico i Cretácico es varen caracterisar per una tectónica extensional que va incloure el desenroll de rifts i conques de retroarco ademés de l'emplaçament de grans batolitos.[1][3] Els events mencionats estarien en directa relació en la subducción de litósfera oceànica freda.[3] Durant el Cretácico mig a tardà (ca. 90 Ma) l'orogènia andina canvi abruptament de caràcter.[1][3] Es pensa que litósfera més jove i calent va escomençar a ser subducida baix Sudamérica durant este periodo. Este tipo de subducción no solament hauria resultat en una deformació contraccional intensa de les diferents litologias sino també en un alçament dels Vages i la subsequente erosió que va ocórrer des del Cretácico tardà en avant.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Orogenia andina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.