Oxigen 17

El ¹⁷O és un isòtop poc abundant d'oxigen (0,0373% en aigua de mar, aproximadament el doble d'abundant que el deuteri). Sent l'únic isòtop estable d'oxigen que posseïx un espin nuclear (+5/2) i una característica favorable de la relaixació independent en aigua líquida, l'isòtop permet estudis RMN de rutes metabòliques oxidativas a través de composts que contenen ¹⁷O en camps magnètics alts (com per eixemple, aigua H₂¹⁷O per fosforilación oxidativa en les mitocondrias^[1]).

Història

L'isòtop va ser primer una hipòtesis de Patrick Blackett en el laboratori de Rutherford 1924:^[2]

'

Era un producte de la primera transmutació feta per l'home de ¹⁴N i 4He²⁺ conduïda per Frederick Soddy i Ernest Rutherford en 1917-1919.^[3] Finalment, la seua abundància natural en l'atmòsfera terrestre va ser detectada en 1929 per Giauque i Johnson en espectres d'absorció.^[4]

Característiques

Excés de massa: -809 keV
Possibles núclidos parentals: β de ¹⁷N, captura electrònica de ¹⁷F

Referències

↑ Arai, T.. “CEREBRAL OXYGEN UTILIZATION ANALYZED BY THE USE OF OXYGEN-17 AND ITS NUCLEAR MAGNETIC RESONANCE”. Biochem. Biophys. Res. Comm. 169 (1): 153–158. doi:10.1016/0006-291X(90)91447-Z. PMID 2350339.
↑ Blackett, P. M. S. (1925). “The Ejection of Protons from Nitrogen Nuclei, Photographed by the Wilson Method”. Proceedings of the Royal Society of London 107 (742): 349–360. doi:10.1098/rspa.1925.0029. Bibcode: 1925RSPSA.107..349B.
↑ Rutherford, Ernest (1919). “Collision of alpha particles with light atoms IV. An anomalous effect in nitrogen.”. Philosophical Magazine 37: 581–587. doi:10.1080/14786440608635919.
↑ Giauque, W. F. (1929). “AN ISOTOPE OF OXYGEN, MASS 17, IN THE EARTH'S ATMOSPHERE”. J. Am. Chem. Soc. 51 (12): 3528–3534. doi:10.1021/ja01387a004.

Este artícul conté una traducció derivada de «Oxígeno 17» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Arai1990-1] Arai, T.. “CEREBRAL OXYGEN UTILIZATION ANALYZED BY THE USE OF OXYGEN-17 AND ITS NUCLEAR MAGNETIC RESONANCE”. Biochem. Biophys. Res. Comm. 169 (1): 153–158. doi:10.1016/0006-291X(90)91447-Z. PMID 2350339.

[Blackett1924-2] Blackett, P. M. S. (1925). “The Ejection of Protons from Nitrogen Nuclei, Photographed by the Wilson Method”. Proceedings of the Royal Society of London 107 (742): 349–360. doi:10.1098/rspa.1925.0029. Bibcode: 1925RSPSA.107..349B.

[Soddy1919-3] Rutherford, Ernest (1919). “Collision of alpha particles with light atoms IV. An anomalous effect in nitrogen.”. Philosophical Magazine 37: 581–587. doi:10.1080/14786440608635919.

[Giauque1929-4] Giauque, W. F. (1929). “AN ISOTOPE OF OXYGEN, MASS 17, IN THE EARTH'S ATMOSPHERE”. J. Am. Chem. Soc. 51 (12): 3528–3534. doi:10.1021/ja01387a004.

[1]

[2]

[3]

[4]