Frederick Soddy

Frederick Soddy

Frederick Soddy (n. Eastbourne, Anglaterra, 2 de setembre de 1877-Brighton, 22 de setembre de 1956) va ser un químic i professor universitari anglés. Va rebre el premi Nobel de Química en 1921 pels seus treballs sobre els isòtops i la radiactivitat.

Biografia

Va ser fill de Rebuig Soddy, un comerciant londinenc. Va iniciar la seua educació primària en el colege d'Eastbourne, Sussex, Anglaterra i posteriorment va estudiar en el Colege Universitari de Gales i en el Merton College de l'Universitat d'Oxford. Va treballar com a investigador en Oxford de 1898 a 1900.

Entre 1900 i 1902 va explicar química en l'Universitat McGill de Montreal, Quebec, Canadà, a on va treballar en Ernest Rutherford en radioactividad, aplegant a la conclusió de que es tractava d'un fenomen que relacionava la desintegració atòmica en la formació de nous tipos de matèria. Durant este periodo també va començar les seues investigacions sobre les #emanació del ràdio, també en colaboració en Rutherford. En deixar Canadà, Soddy va començar una colaboració en William Ramsay en la University College de Londres, a on va continuar els seus estudis sobre les #emanació de ràdio. Soddy i Ramsay varen ser capaços de demostrar, per mijos espectroscópicos, que el heli es produïa en la decaiguda radiactiva d'una mostra de bromur de radi i que també apareixia en la decaiguda de l'emanació.

Des de 1904 a 1914, va ser professor en l'Universitat de Glasgow, a on va realisar una série d'experiments químics relacionats en materials radiactius i va desenrollar la coneguda Llei del Desplaçament, que postula que l'emissió d'una partícula omega per part d'un element provoca que este element retrocedixca dos llocs en la Taula periòdica. En 1913 va formular el concepte d'isòtop, que afirma que certs elements existixen en dos o més formes en diferents pesos atòmics, pero idèntiques químicament. De 1914 a 1919 va ser professor en l'Universitat d'Aberdeen, a on va realisar investigacions relacionades en l'I Guerra Mundial. En 1919 es va traslladar a l'Universitat d'Oxford, a on va permanéixer fins a 1936, va eixercitar la càtedra Llig de química i va organisar el laboratori.

Soddy redescubrió en 1936 el Teorema dels círculs de Descartes i ho va publicar com un poema, "The Kiss Precise", és citat com un dels Problemes de Apolonio. Els círculs que es besen en este problema són a voltes coneguts com círculs de Soddy.

Frederick Soddy redescubrió en 1936 la solució, per la qual cosa, este problema és a voltes conegut com els círculs besadores de Soddy (círculs osculadores és una traducció més correcta), perque Soddy va triar per a publicar la seua versió de la teorema en la forma d'un poema titulat The Kiss Precise, publicat en la revista Nature (20 de juny de 1936). Soddy també va estendre la teorema de les esferes; Thorold Gosset va prorrogar la teorema a dimensions arbitràries.

Despuix del decés de la seua esposa, Winifred Beilby en 1937, no va tornar a reprendre els seus treballs sobre la radiactivitat i el seu interés es va dividir entre els assunts econòmics i socials, diverses teories polítiques, i a la resolució de problemes en els camps de les matemàtiques i la mecànica quàntica.

Investigacions científiques

Rutherford i ell es varen donar conte de que el comportament anómal d'elements radioactivos era pel fet de que es transformaven en atres elements i que produïen radiacions alfa, beta i gamma. En 1903, en Sir William Ramsay, Soddy va verificar que la desintegració del ràdio produïa heli.

Des de 1904 a 1914, va ser professor en l'Universitat de Glasgow i va anar allí a on va mostrar que l'urani es transformava en ràdio. Va ser ahí també a on va demostrar que els elements radioactivos poden tindre més d'un pes atòmic, a pesar de que les seues propietats químiques siguen idèntiques; açò li va dur al concepte d'isòtop. Soddy va demostrar més tart que també els elements químics no radioactivos poden tindre múltiples isòtops. Va demostrar ademés que un àtom pot moure's cap a avall dos llocs en el seu pes atòmic emetent rajos alfa i un cap a dalt emetent rajos beta. Açò va supondre un pas fonamental en el coneiximent de la relació entre les famílies d'elements radioactivos.

Estes investigacions varen permetre el descobriment de l'element radiactiu cridat protactinio, que varen realisar independentment Soddy en Anglaterra i Otto Hahn i Lise Meitner en Àustria.

En 1921 va ser guardonat en el premi Nobel de Química per les seues notables contribucions al coneiximent de la química radiactiva i les investigacions sobre l'existència i naturalea dels isòtops.

Teoria econòmica

La preocupació de Soddy per l'utilisació que el sistema socioeconòmic feya dels descobriments científics li va dur a realisar una crítica radical de l'economia, que en el seu dia va ser ignorada, pero que en el temps ha anat guanyant interés, sent considerat un precursor de l'economia ecològica, ademés d'un notable teòric monetari, que alguns creuen va influir en el pensament d'Irving Fisher.

Soddy va substituir els clàssics factors productius d'Adam Smith, la Terra, el Treball i el Capital, per tres factors nous, Descobriment, Energia, Diligència. El paper central que va donar el premi nobel a l'energia com a factor productiu, li va convertir en un clar precedent de l'economia ecològica. La font de tota vida i de tota riquea, era per al químic anglés l'energia que la Terra rep del Sol. En temps remots, part d'eixa energia va quedar fosilizada en forma de petròleu, gas i carbó, i això ha donat lloc a el "periodo ostentoso" de la nostra civilisació, periodo que en opinió de Soddy no durarà molt.

Va criticar a la societat occidental, obcecada en el creiximent perpetu i en l'acumulació de capital fix, afirmant que era "bulbo que produïx un atre bulbo, mai un tulipán". Va dividir la riquea en dos classes, la consumible i la cuasi-permanent, destinada a produir més riquea. Esta última es degradava, segons les lleis de conservació de la matèria i energia, per eixa raó devia ser consumida tan despacio com fora possible.

El gran fallo del sistema econòmic era el seu defectuós sistema monetari, sistema que havia confòs la riquea en el deute. En efecte, tant en l'época de Soddy, baix el patró ore, com en l'actual, els bancs creen depòsits quan fan un préstam, depòsits que para Soddy eren creats del no res, pero pels que el banc cobrava un interés. A nivell nacional estos deutes seguien les lleis de les matemàtiques, de l'interés simple i compost, pero la riquea que els servia de garantia seguix les lleis de la física, i es podrix i degrada en el temps. Les possibilitats eren dos, si es creaven nous crèdits més corrents de lo que es repagaban podria haver inflació, si ocorria lo contrari hi hauria deflación; alguns productes, davant la situació de vendre'ls per baix de cost serien retirats del mercat, i els deutes s'abonarien en diners més cars, provocant estancament, crisis o depressió de l'economia. En esta última explicació alguns han vist un precedent de la teoria de Irving Fisher de la deflación per deute.

La solució a la paradoxa econòmica és, segons Soddy, una reforma del sistema monetari: els diners no deu rendir interés per la seua mera existència, solament quan el seu llegítim amo ho presta per a ser invertit, quedant inutilisat com a diners. Els diners devia, per tant, ser emés públicament, lliure d'interés, i els bancs tindrien que mantindre una reserva del 100% dels seus depòsits. Per a realisar la transició d'un sistema monetari a un atre, l'estat tindria que emetre diners per a cancelar una gran part del deute nacional, reemplaçant el crèdit creat pels bancs.

Opinions polítiques

En Riquea, riquea virtual i deute, Soddy va citar els Protocols dels sabio de Sión, que havien segut àmpliament difosos per Henry Ford en Estats Units, com a prova de que la creència en una "conspiració financera per a esclavizar al món" estava molt estesa en l'época. Va escriure ademés que "conspiració conscient o no un sistema monetari corrupte colpeja la vida mateixa de la nació". Més vesprada en la seua vida va publicar un panflet Abolir els diners privats, o ofegar-se en el deute (1939).

L'influència dels seus escrits es pot calibrar, per eixemple, en esta cita d'Ezra Pound: Plantilla:Blockquote

Encara que alguns activistes han acusat insustancialmente a Soddy d'antisemitisme, la majoria dels seus biógrafs rebaten esta narrativa i sostenen que entre els amics i alumnes de Soddy hi havia alguns judeus que tenien una opinió positiva d'ell.Entre estos amics es troba Kazimierz Fajans, un físic polac-judeu que va treballar tant en Ernest Rutherford com en Soddy.Plantilla:Fact

Teorema de Descartes

Redescubrió el teorema de Descartes en 1936 i ho va publicar com un poema, "El bes precís", citat en Problema de Apolonio. La Circumferència osculatriz d'este problema es coneixen a voltes com a círculs de Soddy'.

Societats científiques

• Soddy va ser elegit en 1910 membre de la Royal Society.

Premis i guardons

• En 1910 va ser nomenat doctor honoris causa per l'Universitat d'Oxford. Va ser també mereixedor de l'Albert Medal en 1951.

Va rebre el Premi Nobel de Química en 1921 i eixe mateix any va ser elegit

• Membre de la Comité Internacional de Pesos Atòmics.
• Un menut cràter en la cara amagada de la Lluna aixina com el mineral d'urani radiactiu soddyita duen el seu nom.

• L'escritor H. G. Wells va dedicar la seua novela El món lliberat a la Interpretació del radi (1909) de Soddy.

Publicacions

Entre les seues diverses publicacions destaquen Radiactivitat (1904), L'interpretació del radi (1909),

• La química dels elements radiactius (1912-1914),
• Matèria i energia (1912),
• Ciència i vida (1920),
• L'interpretació de l'àtom (1932),
• L'història de l'energia atòmica (1949) i
• Transmutació atòmica (1953). Els seus interessos per la tecnocracia i els moviments socials, varen quedar reflectits en els seus llibres
• Money versus Man (1933)
• The Role of Money (1934).
• The Interpretation of Radium (1909)
• Matter and Energy (1911), second edition (2015)
• The Chemistry of the Radi-elements (1915)
• Science and life: Aberdeen addresses (1920)
• Cartesian Economics: The Bearing of Physical Science upon State Stewardship (1921)
• Science and Life Wealth, Virtual Wealth, and Debt Money versus Man etc (1921)
• Nobel Lecture – The origins of the conception of isotopes (1922)
• Wealth, Virtual Wealth and Debt. The solution of the economic paradox (George Allen & Unwin, 1926)
• The wrecking of a scientific age (1927)
• The Interpretation of the Atom (1932)
• Money versus Man (1933)
• The Role of Money (London: George Routledge & Sons Ltd, 1934) at Internet Archive.org, second edition (2015)
• Money as nothing for something; The gold "standard" snare (1935)
• Abolish Private Money, or Drown in Debt (1939)
• Present outlook, a warning: debasement of the currency, deflation and unemployment (1944)
• The Story of Atomic Energy (1949)

Eponimia

• Soddyita, mineral nomenat en el seu honor.
• Cràter llunar Soddy que du este nom en la seua memòria.
• Círculs de Soddy, configuració de círculs tangentes.

• Sextet de Soddy, configuració d'esferes tangentes.

Vore també

• Economia ecològica

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Frederick Soddy.
• Diners vs Energia: El pensament econòmic de Frederick Soddy

Predecessor: Walther Hermann Nernst

Premi Nobel de Química 1921

Successor: Francis William Aston