Anar al contingut

Páramo de les tinajas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:20171115 Plain of Jars Laos 2540 DxO.jpg
Páramo de les tinajas

El páramo de les tinajas (en lao: ທົ່ງໄຫຫິນ) [tʰōŋ hǎj hǐn] Thong Hai Hin) és un conjunt històric cultural del nort de Laos que concentra mils de vaixelles de pedra en forma de tinaja escampades pel replanell de Xieng Khouang,[lower-alpha 1] en les terres altes del nort de Laos, en la cordillera Annamita, la principal cadena montanyosa d'Indochina. Els arqueòlecs creuen que estes vasijas pétreas varen ser creades fa 1500 o 2000 anys pels antics moradores de la regió, la cultura de la qual i forma de vida és desconeguda. La majoria del material excavat data dels anys 500 a. C.–Plantilla:DC Els antropòlecs i arqueòlecs han teorizado sobre que varen poder ser usades com vasijas d'enterrament o urnes funeràries o inclús com a recipients per a almagasenar menjar.[lower-alpha 2]

El 6 de juliol de 2019, el ben «Llocs de tinajas megalítiques de Xieng Khuang – Pla de les Tinajas» va ser inscrit com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO,<[1] que ho descriu aixina:

El nom d'este pla, situat en un replanell del centre de Laos, es deu a les 2.100 tinajas megalítiques de forma tubular, disseminades pel seu territori, que daten de l'Edat del Ferro en este país (sigles V a.C. – V d.C.) i estaven destinades a l'eixecució de diverses pràctiques funeràries. Este ben cultural en série consta de 15 elements que, ademés de contar en eixes grans tinajas de pedra tallada, posseïxen també discs de pedra, sepultures accessòries, làpides sepulcrales, objectes funeraris i pedreres. El Pla de les Tinajas és el testimoni més important de les construccions i pràctiques culturals humanes de la civilisació de l'Edat del Ferro en Laos.
UNESCO[2]

Orige llegendari

[editar | editar còdic]

Les llegendes locals parlen d'una raça de jagantes el rei de les quals, Khun Cheung, va anar un gran guerrer que despuix d'un singular combat va conseguir guanyar una important batalla, i per a commemorar-ho va manar fer mils d'enormes tinajas de pedra per a guardar grans cantitats de lao lao (licor d'arròs típic de Laos), en el que convidar als seus vassalls en els interminables festins. Pero, pel moment es desconeix l'us de les vasijas. La primera europea en estudiar-les va ser l'arqueòloga francesa Madeleine Colani que les va descobrir per a Occident en 1930. En el trascurso de les excavacions es varen trobar ossos humans en una cova de l'extens páramo, alguns d'ells calcinats, i cendra; d'ahí la teoria del possible us funerari. Durant la guerra de Vietnam, una bomba nortamericana va danyar la cova, utilisada pel Pathet Lao com a refugi.[lower-alpha 3] Aixina mateix, els ossos, ferramentes de bronze i ferro, i demés tifells descoberts per Colani varen recolzar la tesis de l'arqueòloga sobre el seu us com vasijas d'enterrament o urnes funeràries. Ya en el sigle xxi, l'arqueòlec belga Julie van donen Bergh va treballar en l'àrea entre 2005 i 2010, en l'ajuda de membres del Ministeri d'Informació i Cultura laosiano i d'algunes universitats australianes.

L'páramo de les tinajas

[editar | editar còdic]

S'han trobat més de 400 localisacions a lo llarc de tota la planura laosiana en l'àrea de Xieng Khouang, des dels replanells de Khorat en el nort de Tailàndia, creuant Laos i aplegant fins a les planures de Cachar en el nort de l'Índia,a on s'han trobat enterrament similars. La disposició llineal de les “granges de tinajas” sugerixen a alguns estudiosos que poguera tractar-se d'una ruta de comerç que conectava en una de les ruta de caravanes del nort d'Índia.

Les vasijas estan fetes de roca sedimentaria, per lo general pedra arenisca encara que també les hi ha de granit, conglomerat i coral calcificado. Són angulars o redonejades i algunes tenen discs que podrien ser els seus tapes. Pesen d'1 a 6 tonellades i medixen d'1 a 3 metros d'altura. Apareixen dispostes en arracada. El major d'ells està a 15 km del poble de Phonsovan, conegut com la Zona 1. Cobrix un àrea de 25 hectàrees i en ella hi ha 334 tinajas de distints tamanys.[lower-alpha 4]

Forns

[editar | editar còdic]

Colani també va descobrir una cova natural en doble fumeral en la zona de major concentració de tinajas, similar a un primitiu forn o kiln. L'arqueòloga francesa va barallar llavors la possibilitat de que es tractara d'una espècie de crematori de restants humans, i que despuix de ser incinerats es depositaren en les vasijas. Excavacions més recents han revelat més ossos humans incloent ossos no incinerats. Ya que els cossos trobats han segut datats en distints periodos, és possible que esta zona haja segut usada com a lloc d'enterrament en periodos més recents seguint una pauta ancestral pero en procediments d'enterrament més actuals.

Páramo de les tinajas (zona 1)

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Karen J. Coates: Plain of Jars (Archaeology magazine July/August 2005)
  • Bounmy Thepsimuong. The Plain of Jars. A Guide book. Vientiane 2004.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Seven cultural sites inscribed on UNESCO's World Heritage List».
  2. ↑ «Megalithic Jar Sites in Xiengkhuang – Plain of Jars». Consultat el 3 de setembre de 2025.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Páramo_de_les_tinajas&oldid=1013741»