Anar al contingut

PC Card

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore card.

En informàtica, PC Card (originalment PCMCIA) és un perifèric dissenyat per a computadores portàtils. En un principi era usat per a expandir la memòria, pero després es va estendre a diversos usos com disc dur, targeta de ret, targeta sintonizadora de TV, port paralel, port serial, mòdem, port USB, etc.

Moltes computadores portàtils en els 90 venien en dos recalats del Tipo II sense divisió entre elles (permetent l'instalació de dos targetes Tipo II o una Tipo III). Quan es varen eliminar ports obsolets, la majoria dels nous ordenadors portàtils només tenien un únic recalat Tipo II.

L'indústria informàtica d'Estats Units va crear la Personal Computer Memory Card International Association per a competir en el dispositiu japonés JEIDA memory card, oferint un nou estàndart en targetes d'expansió. Els nous estàndarts que varen sorgir varen ser el JEIDA 4.1 i el PCMCIA 2.0 (PC Card) en 1991.

Dos tarjetas PC Card: Xircom RealPort (dalt) Tipo III i 3Com (avall) Tipo II.

PCMCIA és l'abreujament de Personal Computer Memory Card International Association. A pesar de que este acrònim descrivia clarament el treball de l'organisació, era difícil de pronunciar i recordar, per lo que va ser moltes voltes referida humorísticamente com "People Ca't Memorize Computer Industry Acronyms"[1] (La gent no pot memorisar els acrònim de l'indústria informàtica). Per a millorar l'estàndart i ajudar a la difusió i comercialisació del mateix, l'associació va adquirir els drets del simple terme "PC Card" d'IBM i va començar a usar-ho (en lloc de "PCMCIA") a partir de la versió 2 de les seues especificacions.cita requerida

Totes les PC Card usen un idèntic interfaç de 68 pines en doble fila. Medixen 85.6 mm de llarc i 54.0 mm d'ample. L'estàndart va ser fet tant per a les targetes de 5 i 3.3 V. Les de 3.3 V tenen una muesca en un costat per a protegir-les de possibles danys si li les coloca en un recalat que només admeta targetes de 5 V. Algunes targetes i recalats operen en abdós voltages. L'estàndart original va ser construït a partir d'un 'millorat' bus ISA de 16 bit.

Les targetes dissenyades per a l'especificació original (versió 1. x) són del Tipo I i tenen un interfaç de 16 bit i 3.3 mm de gruixa. Les PC Card del Tipo I són usades usualment per a dispositius de memòria com RAM, memòria flash, OTP, i SRAM.

Les PC Card del Tipo II tenen un interfaç tant de 16 i 32 bit, abdós en 5.0 mm de gruixa. Varen introduir soport per a I/S, permetent als dispositius conectar-se entre sí o afegint conectors que la computadora portàtil no posseïa originalment. Per eixemple, mòdems, plaques de ret i capturadoras de TV. Per la seua primea, la majoria de les targetes Tipo II tenen diminuts conectors que són usats per a conectar-se entre sí.

Tipo III

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que les del Tipo II, les PC Card del Tipo III tenen un interfaç tant de 16 i 32 bit, pero tenen 10.5 mm de gruixa, permetent-els adaptar funcions que no entrarien en targetes del Tipo I o II. Per eixemple, discs durs i conectors de gran tamany.

Les PC Cards del Tipo IV, introduïdes per Toshiba, no han segut oficialment estandardisades o sancionades per la PCMCIA. Tenen 16 mm de gruixa.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Clark, Scott H.; Norton, Peter (2002). org/details/peternortonsnewi00pete/page/33 Peter Norton's new inside the PC, Indianapolis: SAMS, pp. org/details/peternortonsnewi00pete/page/33 33. ISBN 0-672-32289-7.

Vore també

[editar | editar còdic]