Anar al contingut

PRISM

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Prism.
Per a l'artícul genèric sobre les activitats de PRISM i els seus programes germans vore Revelacions sobre la ret de vigilància mundial.

Plantilla:Vigilància mundial

Logo del programa PRISM, dissenyat a partir de l'adaptació de manera illegal d'una fotografia d'Adam Hart-Davis
Image filtrada de la presentació de la NSA explicant el programa de vigilància PRISM

PRISM (PRISMA) és el nom que rep un programa clandestí[1] de vigilància electrònica operat per l'Agència de Seguritat Nacional dels Estats Units (NSA) per a la recollida massiva de comunicacions procedents d'a lo manco nou grans companyies nortamericanes d'Internet.[2][3][4] Este programa secret, filtrat a l'opinió pública en 2013, va ser posat en marcha en 2007, en el marc de l'expansió dels servicis d'inteligència d'Estats Units iniciada en 2001 despuix dels atentats de l'11 de setembre i el començ de la «guerra contra el terrorisme». També aplica a Europa, esta ferramenta de monitorisació està implementada en Android i Apple. En el seu us és possible accedir al contingut de teléfons de forma remota, micròfon, cambra i localisació sense necessitat d'instalar res, per eixemple en Android està implementada la porta atrassera en el kernel i el socket d'eixida és el 443.


PRISM és el nom en clau utilisat pel govern nortamericà en el seu esforç per recopilar senyes, conegut oficialment com «SIGAD US-984XN».[5][6] PRISM arreplega i almagasena les comunicacions d'Internet a partir de les demandes que la NSA emet a les empreses d'Internet, com Google, amparant-se en la Llei d'esmenes a FISA de 2008, per a que les companyies entreguen totes les senyes que coincidixquen en els térmens de busca aprovats pel tribunal FISA.[7] La NSA pot utilisar estes solicituts per a fer-se en les comunicacions sifrades durant el seu viage pel backbone d'Internet i aixina centrar-se en les senyes almagasenades que els sistemes de telecomunicacions prèviament han filtrat i descartat,[8][9] i aixina obtindre senyes més fàcils de manejar, entre atres ventages.[10]


PRISM es va iniciar en 2007 gràcies a l'aprovació de la Protect America Act pel govern de George W. Bush.[11][12] El programa és operat baix la supervisió del Tribunal de Vigilància d'Inteligència Estrangera dels Estats Units, conforme a la Llei de Vigilància de l'Inteligència Estrangera (FISA).[13] L'existència de PRISM es va filtrar sis anys més vesprada gràcies a l'antic contractiste de la NSA, Edward Snowden, qui va advertir que l'alcanç de la recopilació massiva de senyes era molt major de lo que la població coneixia, en incloure's en el programa activitats «criminals i perilloses». Les revelacions varen escomençar a ser publicades per The Guardian i The Washington Post el 6 de juny de 2013.[14] Els documents posteriorment publicats varen demostrar els acorts financers que existien entre la Special Source Operations, la divisió de la NSA responsable de PRISM, i les empreses nortamericanes de les que s'extreen senyes, que entregaven les senyes a canvi de millons de dólars.[15]


Els documents indiquen que PRISM és «la font número un de l'inteligència primària utilisada per als informes analítics de la NSA» i a través del com l'agència ha obtingut el 91% del tràfic d'Internet interceptat baix la FISA section 702 authority.[16][17] L'informació filtrada es va publicar un dia en acabant de que es revelara que el Tribunal de FISA havia obligat a una subsidiària de l'empresa de telecomunicacions Verizon a entregar els registres de seguiment de totes les cridades telefòniques dels seus clients a la NSA.[18][19]

Funcionaris del govern d'Estats Units varen posar en dubte alguns aspectes de les històries contades per The Guardian i The Washington Post, i varen defendre el programa, afirmant que es requerix una orde judicial per a espiar objectius nacionals, que ha ajudat a abortar atentats terroristes i que és supervisat per personal independent del govern federal i els poders llegislatiu i judicial.[20][21] El 19 de juny de 2013, el president nortamericà, Barack Obama, durant una visita a Alemània, va dir que les pràctiques de recopilació de senyes de la NSA constituïxen «un sistema restringit destinat a que sigam capaços de protegir al nostre poble».[22]

Primeres respostes de les companyies involucrades

[editar | editar còdic]
Detalls de l'informació recopilada a través de PRISM


Sense negar completament la cooperació en la NSA, varis eixecutius corporatius varen comunicar a The Guardian que no tenien coneiximent del programa PRISM en particular.[23][24] Les declaracions de les companyies senyalades en els documents filtrats varen ser reportades per TechCrunch de la següent forma:[25]

Archiu:Prism slide 5.jpg
Document secret de la NSA a on es mostren les dates en les que una série de grans empreses varen escomençar a colaborar en PRISM
  • Facebook: «Nosatres no proveïm accés directe als servidors de Facebook a cap organisme governamental. Quan a Facebook li són requerits senyes o informació sobre persones específiques, verifiquem cuidadosadament que la petició complixca en les lleis vigents i solament proporcionem informació autorisada per llei».[25]
  • Google: «Google es preocupa molt per la seguritat de les senyes dels seus usuaris. Proporcionem informació al Govern d'acort a la llei i revisem tota petició cuidadosadament. De tant en tant, algunes persones diuen que hem creat una porta atrassera en els nostres sistemes, pero Google no té tal accés per a que el Govern tinga accés a les senyes privades dels nostres usuaris».[25]
  • Apple: «Mai hem sentit parlar de PRISM. Nosatres no proveïm accés directe als nostres servidors a cap agència governamental i tota petició d'informació del client per part de les agències governamentals deu fer-se per mig d'una orde judicial».[26]
  • Microsoft: «Nosatres proveïm senyes dels clients quan rebem una orde judicial o una citació per a fer-ho i mai de forma voluntària. Adicionalment, solament complim en peticions sobre contes o identificadors específics. Si el Govern té un programa nacional de seguritat per a recopilar senyes de clients voluntàriament, nosatres no participem en ell».[25]
  • Yahoo!: «Per a Yahoo!, la privacitat dels usuaris és un assunt sério. Nosatres no proveïm al govern en accessos directes als nostres servidors, sistemes o rets».[25]
  • Dropbox: «Hem vist informes de que Dropbox va poder haver segut requerit per a prendre part en un programa governamental cridat PRISM. Nosatres no som part de tal programa i seguim compromesos a protegir la privacitat dels usuaris».[25]


En resposta a les negacions de les companyies tecnològiques sobre l'accés directe de les agències governamentals als seus servidors, el New York Claves va reportar que les seues fonts han dit que la NSA estava recopilant l'informació des de les companyies usant atres mijos tècnics en resposta a les órdens judicials emeses per a blocs específics d'informació.[27] El Washington Post va sugerir que «és possible que el conflicte entre la presentació de PRISM i els portaveus de les companyies siga el resultat de l'imprecisió de l'autor de l'archiu de la NSA. En un atre reporte classificat obtingut per The Post, la distribució de l'informació en el mateix és descrita com a permissiva per a que els administradors recopiladores (collection managers) “envien informació a través d'equips instalats directament en llocs controlats per les companyies” en lloc d'acodir directament als seus servidors».[28]

El 28 de maig de 2013, Google va rebre una orde judicial per part de la juge de districte Susan Illston, dels Estats Units, per a complir en els mandats de seguritat nacional emesos per el FBI per a proveir-li de senyes d'usuaris sense necessitat d'una orde judicial.[29] Kurt Opsahl, un advocat de l'Electronic Frontier Foundation, va dir en una entrevista que «realment aprecie que Google haja publicat un reporte de transparència, pero sembla ser que la transparència no incloïa este assunt. En veritat que no em sorprendria que estigueren subjectes a un secret de sumari».[30]

Atres països i programes involucrats

[editar | editar còdic]

Països

[editar | editar còdic]

En el Regne Unit, el Quarter General de Comunicacions del Govern (GCHQ, per les seues sigles en anglés) va tindre accés al sistema PRISM des de, a lo manco, juny de 2010.[31][32] Regne Unit va ser el principal colaborador en Estats Units, encara que també ho varen fer atres països com Itàlia, Països Baixos, Espanya, Suïssa, Suècia, Alemània, França o Noruega.[33][34][35][36][37][38][39][40]

Sistemes

[editar | editar còdic]
  • MUSCULAR: un atre programa de vigilància utilisat per la NSA és MUSCULAR. El programa 'puncha' els cables entre els centres de senyes de Google, Yahoo o Hotmail per a accedir a l'informació dels correus electrònics.[41]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]», USA Today. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  2. ↑ «[2]», The Washington Post. Consultat el 16 de decembre de 2015 (en anglés).
  3. ↑ «[3]», The Guardian. Consultat el 16 de decembre de 2015 (en anglés).
  4. ↑ «[4]», The Big Story. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  5. ↑ «NSA Reportedly Mines Servers Of U.S. Internet Firms For Data». NPR.org. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  6. ↑ «PRISM: Here's how the NSA wiretapped the Internet | ZDNet». ZDNet. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  7. ↑ «[5]». Consultat el 16 de decembre de 2015 (en en-US).
  8. ↑ «[6]». Consultat el 16 de decembre de 2015.
  9. ↑ «[7]». Consultat el 16 de decembre de 2015.
  10. ↑ «[8]». Consultat el 16 de decembre de 2015.
  11. ↑ «Bush Defends Internet Spying». The Huffington Post. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  12. ↑ «[9]». Consultat el 16 de decembre de 2015 (en en-US).
  13. ↑ «Facts on the Collection of Intelligence Pursuant to Section 702 of the Foreign Intelligence Surveillance Act» (en anglés). Office of the Director of National Intelligence. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  14. ↑ «NSA Whistleblower Edward Snowden: Washington Snoopers llaure Criminals». International Business Claves UK. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  15. ↑ «NSA paid millions to cover Prism compliance costs for tech companies». the Guardian. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  16. ↑ «NSA slides explain the PRISM data-collection program». The Washington Post. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  17. ↑ John D. Bats. «FISC opinion unconstitutional surveillance (p. 71)» (en anglés). Consultat el 16 de decembre de 2015.
  18. ↑ «NSA collecting phone records of millions of Verizon customers daily». the Guardian. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  19. ↑ «[10]». Consultat el 16 de decembre de 2015.
  20. ↑ «Intelligence chief blasts NSA leaks, declassifies some details about phone program limits». Yahoo News. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  21. ↑ «[11]». Consultat el 16 de decembre de 2015.
  22. ↑ «Obama defends "narrow" surveillance programs». www.cbsnews.com. Consultat el 16 de decembre de 2015.
  23. ↑ «[12]», The Guardian. Consultat el 6 de juny de 2013.
  24. ↑ «New leak shows feds ca access user accounts for Google, Facebook and more». Ars Technica. Consultat el 7 de juny de 2013.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 «Google, Facebook, Dropbox, Yahoo, Microsoft And Apple Deny Participation In NSA PRISM Surveillance Program». Tech Crunch. Consultat el 6 de juny de 2013.
  26. ↑ «Google, Apple and Facebook Outright Deny They're Helping the NSA Mine Data». AllThingsD. Consultat el 6 de juny de 2013.
  27. ↑ «[13]».
  28. ↑ «U.S. intelligence mining data from nine U.S. Internet companies in broad secret program». The Washington Post. Consultat el 6 de juny de 2013.
  29. ↑ «Judge orders Google to turn over data to FBI». Consultat el 6 de juliol de 2013.
  30. ↑ «Google tried to resist FBI requests for data, but the FBI took it anyway». Consultat el 6 de juliol de 2013.
  31. ↑ «[14]». Consultat el 7 de juny de 2013.
  32. ↑ Morris, Nigel; Sengupta, Kim; Burrell, Ian. «[15]», Independent. Consultat el 6 de juliol de 2013.
  33. ↑ Glenn Greenwald, Laura Poitras and Ewen MacAskill. «[16]». Consultat el 14 de setembre de 2013.
  34. ↑ Tim Leslie & Mark Corcoran. Australian Broadcasting Corporation (ed.): «Explained: Austràlia's involvement with the NSA, the US spy agency at heart of global scandal». Consultat el 18 de decembre de 2013.
  35. ↑ The Guardian (ed.): «GCHQ and European spy agencies worked together on mass surveillance». Consultat el 18 de decembre de 2013.
  36. ↑ Greg Weston, Glenn Greenwald, Ryan Gallagher. Canadian Broadcasting Corporation (ed.): «Snowden document shows Canada set up spy posts for NSA». Consultat el 13 de decembre de 2013.
  37. ↑ The Copenhagen Post (ed.): «Denmark is one of the NSA's '9-Eyes'». Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2013. Consultat el 18 de decembre de 2013.
  38. ↑ Le Monde (ed.): «La France, précieux partenaire de l'espionnage de la NSA» (en francés). Consultat el 18 de decembre de 2013.
  39. ↑ Christian Fuchs, John Goetz & Frederik Obermaier. Süddeutsche Zeitung (ed.): «Verfassungsschutz beliefert NSA» (en alemà). Consultat el 18 de decembre de 2013.
  40. ↑ Kjetil Malkenes Hovland. The Wall Street Journal (ed.): «Norway Monitored Phone Traffic and Shared Data With NSA». Consultat el 18 de decembre de 2013.
  41. ↑ teua-gmail/ Aixina accedix la NSA a la teua gmail Públic (Espanya), 7 de novembre de 2013


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=PRISM&oldid=835827»