Anar al contingut

Palaeochersis talampayensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Palaeochersis talampayensis és una espècie de tortuga terrestre extinta, l'única del gènero monotípic Palaeochersis, ubicat en la família dels australoquélidos. Va habitar durant el Triásico Superior en el centre-oest del Con Sur de Sudamérica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie, i el seu gènero, varen ser descrits originalment en l'any 1995 pels paleontòlecs Guillermo Walter Rougier, Marcelo Saul de la Font i Andrea Beatriz Arcucci. La descripció es va realisar contant en dos esquelets, un d'ells casi complet.[1]

Holotip

L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: UPVLR 68; consistix en un esquelet articulat, complet, llevat la part central de la closca. L'atre eixemplar, catalogat com UPVLR 69, inclou el mòle endocraneal, el peu dret i fragments de la closca i del plastrón. Abdós espècimen varen ser depositats en la Universitat Nacional de la Rioja, ubicada en la ciutat homònima, de l'Argentina.[1]

Etimologia

Etimológicamente, el terme genèric Palaeochersis es construïx del prefix palaeo-, del llatí palaeo-, del grec antic παλαιο- (palaio), forma combinatòria de παλαιός (palaiós) ‘antic’ i chersis, que significa ‘tortuga terrestre’. L'epítet específic talampayensis és un topònim que referix a la regió que va habitar este quelonio, el paisage actualment àrit del parc nacional Talampaya.[1]

Característiques generals

Esta tortuga és un membre de la família Australochelidae, la qual va ser descrita per a ubicar a Australochelys africanus, del Jurásico Inferior de Suràfrica.[1]

Decenes de espècimen de Palaeochersis talampayensis varen quedar enterrats, possiblement arrastrats per una torrentada de fango, en el parage El Cantó, en el centre-oest de la província argentina de La Rioja.

Esta tortuga és la més antiga de les exhumades en Amèrica del Sur i una de les més antigues del món. Era una tortuga sense dents i, per la forma massiça de les seues pates, es va concloure que es tractava d'una tortuga terrestre, de la mateixa manera que lo eren atres tortugues molt antigues, Proganochelys d'Alemània i Chinlechelys de Norteamérica.[2]

Procedència estratigráfica i edat atribuïda

L'estrat portador dels restants d'esta tortuga alberga un heterogéneu conjunt faunístico denominat fauna local del Cantó, el qual constituïx un dels dos nivells fosilíferos (pròxim al top), de la Formació Els Colorats, representant el Noriense Superior.[3][4]

En l'any 2014 la Formació Els Colorats va ser datada entre els 227 i 213 Ma, amprant el registre de zones magnetoestratigráficas i cotejant-les en l'escala temporal astrocronológica de Newark.[5]


La Formació Els Colorats està inclosa en el Grup Aigua de la Penya, els #sediment de la qual triásicos integren a la seua volta el depocentro de la conca Ischigualasto-Vila Unió.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rougier G. W., M. S. de la Font, and A. B. Arcucci (1995). Clapix Triassic turtles from South America. Science 268: 855-858.
  2. Sterli, J., de la Font, M.S. and Rougier, G.W. (2007). Anatomy and relationships of Palaeochersis talampayensis, a Clapix Triassic turtle from Argentina. Palaeontographica Abteilung A 281: 1-61.
  3. Bonaparte, J.F. (1972). Els tetrápodos del sector superior de la Formació Els Colorats, La Rioja, Argentina (Triásico Superior). Opera Lilloana XXII: 1-183.
  4. Arcucci, A.B., Marsicano, C.A. and Caselli, A.T. (2004). Tetrapod association and palaeoenvironment of the Els Colorats Formation (Argentina): a significant sample from Western Gondwana at the end of the Triassic. Geobios 37: 557-568.
  5. Kent, D.V., Santi Malnis, P., Colombi, C.I., Alcober, O.A. and Martínez, R.N. (2014). Age constraints on the dispersal of dinosaurs in the Clapix Triassic from magnetochronology of the Els Colorats Formation (Argentina). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States 111: 7958-7963.
  6. Caselli, A.T., Marsicano, C.A. & Arcucci, A.B. (2001). Sedimentología i paleontologia de la Formació Els Colorats, Triásico Superior (províncies de la Rioja i Sant Joan, Argentina). Revista de l'Associació Geològica Argentina 56: 171-188.