Anar al contingut

Palaeoloxodon antiquus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palaeoloxodon antiquus (Palaeoloxodon antiquus)


Palaeoloxodon antiquus és una espècie extinta de mamífer proboscidio de la família Elephantidae que va viure durant el Pleistoceno, des de fa uns 800 000 fins a fa 30 000 anys.

Va ser una espècie d'un gran tamany que aplegava a alcançar els 4 metros d'altura. Tenia unes pates relativament més llargues que els elefants moderns i uns claus llarcs i rectilíneos acabats en una menuda curva.

Distribució

[editar | editar còdic]

P. antiquus vivia en els ambients càlits i boscosos que hi havia en Europa durant els periodos interglaciares. Els restants més recents s'han trobat en Portugal i tenen uns 30 000 anys. Presumiblement són els antepassats d'alguns dels elefants nanos de vàries illes mediterrànees que es varen extinguir en el Holoceno.

En lo que a Espanya es referix, destaquen els restants trobats en els jaciments de Torralba i Ambrona (#Soria), en les proximitats de Medinaceli.

En #sediment eòlics del Pleistoceno superior del Alentejo Llitoral portugués s'han descrit vàries icnitas de la icnoespecie Proboscipeda panfamilia, atribuïdes a Palaeoloxodon antiquus.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Estos animals podien alcançar els 3,9 m d'alt i un pes estimat de prop de 6000 a 7000 kg. Tenien claus llarcs, llaugerament curvats cap a dalt.[3] Les pates de P. antiquus eren llaugerament més llargues que les dels elefants moderns. Es creu que estos elefants tenien una llengua de 80 cm de llarc que podria ser proyectada a poca distància per a atrapar fulls i herbes.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]
  1. Net de Carvalho, C.(2009).53(4)
    407–414.
  2. Net de Carvalho, C.(2011).98
    99-108.Consultat el 14 de febrer de 2014.
  3. Stuart, A. J. (1999). «Clapix Pleistocene megafaunal extinctions: a european perspective». En: McPhee, R. D. I.; Ross, D. I. i Sues, H.-D. (eds.) Extinctions in Near Clave: Causes, Contexts, and Consequences. Advances in Vertebrate Paleobiology, 2: 257-270 (pág. 262)