Anar al contingut

Palau ducal de Medinaceli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Palau ducal de Medinaceli

El palau ducal de Medinaceli (Província de Soria, Espanya) ocupa tot un lateral de la Plaça Major. Obra de el XVII, va escomençar a construir-se en 1625 per encàrrec del Duc de Medinaceli. El seu arquitecte va ser Juan Gómez de Mora nebot de Francisco de Mora, en el que havia treballat en el Palau Ducal de Lerma i en el que té un gran semblat.

Història

[editar | editar còdic]

El palau és renaixentiste i va ser construït a lo llarc de el XVII com a sèu de la casa de Medinaceli, els escuts de la qual estan disposts en la frontera. Va caure en desús ya durant el XIX i es va deteriorar fins a la ruïna casi total, estat en el que va estar durant décades fins que varen concloure parcialment els treballs de restauració iniciats a finals dels anys noranta.

En decembre de 2008 es va inaugurar un museu dedicat a exposicions culturals, en dèu sales que ocupen la pràctica totalitat de la planta baixa de l'antic palau.[1] Declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument l'1 de juny de 1979.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Recreació del Palau Ducal en cobertes i chapiteles de pissarra, tal i com va ser ideat.

Es tracta d'un edifici renaixentiste estructurat entorn a un pati interior de dos pisos, i del que resalta el seu elegant i simètrica sobrietat

La seua frontera de dos pisos flanquejada per dos torres es compon per una série de balcons en frontones curvos que ordenen el conjunt i la porta principal en l'escut dels Ducs de Medinaceli, protegit per un rebanc. Les cobertes varen ser pensades com en el palau de Lerma, la Plaça Major i la Casa de la Vila de Madrit per a ser realisades en pissarra. Les torres, eliminades en el XIX i recuperades en una restauració posterior, estarien arrematades en chapiteles, adquirint major altura.

En el seu interior pot visitar-se diversos mosaics romans, com el trobat en la Plaça Major, de el IV, en la Deesa Ceres com a tema central i temes geomètrics i animals enfrontats, o el trobat en el carrer Sant Gil, de el II, de teselas més chicotetes i en motius geomètrics i animals fantàstics.


Referències

[editar | editar còdic]