Paleobiología de la conservació
La paleobiología de la conservació (o conservació a partir de la paleobiología) és un camp d'investigació bàsica i aplicada de la paleontologia, que busca usar el coneiximent del registre geològic a la conservació i restauració de la biodiversitat i els servicis d'ecosistema.[1] Va ser nomenada com a tal en 2002 pel científic nortamericà Karl Flessa, i impulsada per Flessa i Gregory Dietl durant la primera década de el XXI.[2][3] La disciplina utilisa senyes paleontológicos i geològics per a desenrollar i provar models de cóm les biotas varen respondre a canvis en el clima, aixina com a atres canvis ambientals, tant naturals com d'orige antrópico, i en eixa informació, millorar els proyectes de conservació.[4][5]
Descripció de la disciplina
[editar | editar còdic]La paleobiología de la conservació sorgix a partir dels estudis de tafonomía actualista.[6] La seua principal fortalea és la disponibilitat d'informació sobre espècies, comunitats i ecosistemes en una profunditat temporal, que supera l'alcanç de temps de l'experiència humana directa.[4][1] La disciplina té dos enfocaments: curt determini i llarc determini.
Paleobiología de la conservació de curt determini
[editar | editar còdic]L'enfocament de curt determini utilisa el registre fòssil recent (els últims dos millons d'anys, encara que normalment pocs mils d'anys) per a proporcionar un context temporal ampli a la dinàmica dels ecosistemes actuals. És, en molts casos, l'única font d'informació en les condicions anteriors a impactes ambientals humans.[1][4]
Paleobiología de la conservació de llarc determini
[editar | editar còdic]L'enfocament de llarc determini usa eixemples de respostes d'espècies, comunitats i ecosistemes a canvis migambientals en marcs de temps més llarcs (és dir, millons d'anys) i en antiguetats majors a l'anterior, de modo que es tracta d'ecosistemes que no existixen en l'actualitat. Este enfocament utilisa el registre geològic com un archiu experiments naturals, tant ecològics com a evolutius.[1] Esta aproximació proporciona eixemples per a inferir els escenaris possibles en relació en fenomens actuals, tals com el calfament global, l'introducció d'espècies invasoras i la disminució en l'eutrofización cultural.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Conservation paleobiology Workshop 2012. Conservation Paleobiology. Opportunities for the Earth Sciences. Report to the Division of Earth Sciences, National Science Foundation. Paleontological Research Institution, Ithaca, New York.
- ↑ Frontiers in Ecology and Evolution.10
- 1031483.ISSN 2296-701X.doi:10.3389/fevo.2022.1031483.Consultat el 2023-05-16.
- ↑ Conservation Biology.27(1)
- 45–54.doi:10.1111/j.1523-1739.2012.01920.x.Consultat el 2023-05-16.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Dietl, G.P. and Flessa, K.W. 2011. Conservation paleobiology: Putting the dead to work. Trends in Ecology and Evolution 26: 30–37.
- ↑ Bolletí de l'Associació Argentina de Malacologia.Consultat el 22-11-2024.
- ↑ Consultat el 2023-05-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleobiología de la conservación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.