Paleogeografia de la península ibèrica
La paleogeografia tracta de reconstruir la distribució dels continents i oceans a lo llarc de la història geològica de la Terra.
Resum
[editar | editar còdic]Al final del Proterozoico apareix el supercontinente Rodinia (aproximadament fa 600 m.a.). Supon la major crisis climàtica del planeta. Impedix la circulació equatorial dels oceans i de la calor. Durant el Paleozoico es produïx el seu trencament i dispersió. En el Pérmico (295-245 m.a.) es forma el supercontinente Pangea, que està rodejat pel superocéano Panthalasa, que té un entrante, el mar de Tetis, que formarà el mar Mediterrànea. El Mesozoico es caracterisa pel seu trencament i dispersió, que continua hui en dia.
Cada 400-500 millons d'anys totes les masses formen un supercontinente. Es basa en la tectónica de plaques i en la deriva continental. Segons açò, abans de Rodinia va poder haver 3 supercontinentes, i hi haurà més despuix de Pangea.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleogeografía de la península ibérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.