Anar al contingut

Superocéano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El supercontinente Pangea estava rodejat pel superocéano Pantalasa (en gris obscur).

Un superocéano és generalment tot aquell oceà les aigües del qual banyen les costes d'un supercontinente. La denominació sol atañer a alguna de les grans masses d'aigua arcaiques que rodejaven a l'adop als supercontinentes del passat geològic de la Terra, encara que també pot designar a futures formacions resultat de la deriva continental. Aixina mateix es definix en ocasions com qualsevol massa d'aigua major que l'oceà Pacífic.[1] Alguns dels superocéanos que són coneguts per un nom són Mirovia, que rodejava al supercontinente Rodinia, Pantalasa, que rodejava el supercontinente Pangea, Panafricano que rodejava a Pannotia i Columbia, junt en les masses de terra anterior a Columbia (com Ur), també varen estar rodejats per superocéanos.

Com l'aigua superficial en els superocéanos es devia moure sense obstàculs d'est a oest, tendiria a calfar-se en l'exposició solar per lo que la vora occidental de l'oceà deuria ser més càlit que l'oriental. Ademés, els canvis estacionals en la temperatura, que haurien segut molt més ràpits en l'interior, provablement varen causar monsons poderosos. En general, no obstant, la mecànica d'estes jagantesques masses d'aigua no es coneix be.[2]

Llista de superocéanos

[editar | editar còdic]

Alguns dels principals superocéanos que ya han segut nomenats són els següents:

Ademés, s'ha teorizado en la futura existència d'un atre superocéano per la deriva continental, el qual té dos configuracions opostes:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. McMenamin, Mark A.. The Emergence of Animals, Columbia University Press. ISBN 0-231-06647-3.
  2. Martin. «Cycles and Secular Trends», One Long Experiment, Columbia University Press. ISBN 0-231-10905-9.