Superocéano
Un superocéano és generalment tot aquell oceà les aigües del qual banyen les costes d'un supercontinente. La denominació sol atañer a alguna de les grans masses d'aigua arcaiques que rodejaven a l'adop als supercontinentes del passat geològic de la Terra, encara que també pot designar a futures formacions resultat de la deriva continental. Aixina mateix es definix en ocasions com qualsevol massa d'aigua major que l'oceà Pacífic.[1] Alguns dels superocéanos que són coneguts per un nom són Mirovia, que rodejava al supercontinente Rodinia, Pantalasa, que rodejava el supercontinente Pangea, Panafricano que rodejava a Pannotia i Columbia, junt en les masses de terra anterior a Columbia (com Ur), també varen estar rodejats per superocéanos.
Com l'aigua superficial en els superocéanos es devia moure sense obstàculs d'est a oest, tendiria a calfar-se en l'exposició solar per lo que la vora occidental de l'oceà deuria ser més càlit que l'oriental. Ademés, els canvis estacionals en la temperatura, que haurien segut molt més ràpits en l'interior, provablement varen causar monsons poderosos. En general, no obstant, la mecànica d'estes jagantesques masses d'aigua no es coneix be.[2]
Llista de superocéanos
[editar | editar còdic]Alguns dels principals superocéanos que ya han segut nomenats són els següents:
- Mirovia, que rodejava a Rodinia durant l'era mesoproterozoica.
- Oceà Panafricano, que circundaba a Pannotia durant l'Era Neoproterozoica.
- Oceà Pantalásico o Pantalasa, que rodejava a Pangea durant el final del periodo Paleozoico i el principi del periodo Mesozoico;
Ademés, s'ha teorizado en la futura existència d'un atre superocéano per la deriva continental, el qual té dos configuracions opostes:
- Oceà Megapacífico o Pantalasa II, un superocéano del futur que deurà rodejar a Pangea última dins d'uns 200 millons d'anys
- Oceà Megaatlántico, superoceano Atlàntic o oceà Indoatlántico, una futurible massa d'aigua que deuria rodejar a Amasia o Novopangea dins d'uns 200 millons d'anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ McMenamin, Mark A.. The Emergence of Animals, Columbia University Press. ISBN 0-231-06647-3.
- ↑ Martin. «Cycles and Secular Trends», One Long Experiment, Columbia University Press. ISBN 0-231-10905-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Superocéano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.