Palsa

Archiu:Palsaaerialview.jpg

Un grup de palsas ben desenrollades.

Una palsa és un montícul que descolla d'una turbera en un núcleu de permafrost que comprén turba i ocasionalment rovina. Les palsas es desenrollen típicament en llocs d'alta humitat i en permafrost discontinu, encara que s'han observat palsas en zones de permafrost continu. En l'actualitat existixen palsas en Alaska, Canadà, Islàndia, Fennoscandia i Siberia. Al nort del llac Fagnano, en l'Illa Gran de Terra del Fòc, s'han trobat restants de palsas que varen existir durant l'última glaciació. Vàries palsas poden formar replanells de permafrost si formen estructures coalescentes. La paraula palsa ve de les llengües sami i es referix a montículs en chapulls.

Desenrolle

Les palsas evolucionen de manera dinàmica i a sovint cíclica. Els principals factors que contribuïxen a la formació de palsas són la profunditat de la neu en hivern, la vegetació i hidrologia. Les palsas solen nàixer en tuberas de sphagnum a on la falta d'arbres i arbustos impedix l'acumulació de neu durant el hivern. En tindre una coberta de neu que no és lo suficientment grossa per a aïllar efectivament el sol la fredor penetra fàcilment la turbera aplegant a congelar-se fins a profunditats majors que en els boscs o xares que puguen existir a la seua entorn. Durant l'estiu següent la part superior de la turbera es descongela mentres que més avall permaneix congelada. Aixina les palsas creixen anualment i el permafrost pot aplegar a a el sol mineral o a formar lents de gèl segregat. El creiximent de les palsas termina quan producte de la contínua elevació els verdets que formen la seua coberta es baden. Els clavills permeten que péntols de turba es desprenguen i caiguen com a blocs o s'esgolen llentament costa avall. En elevar-se les palsas també escomencen a actuar com a barreres que acumulen neu darrere i alvance, lo que impedix que la gelada penetre efectivament el sol i ademés pot protegir una vegetació de arbustos. L'aparició de rastreras i arbustos es veu també facilitat pels clavills que proveïxen protecció contra les ventisques d'hivern. Finalment la desestabilisació li les palsas es produïx per la neu acumulada pel seu relleu i els arbustos aparte de la solsida de blocs. Despuix del seu colapse les palsas deixen depressió més o menys circulares.

Vegetació

Verdets del gènero sphagnum estan presents en la majoria de la palsas i poden conviure en atres Bryophytas. També es poden trobar espècies paregudes a pastures, com les del gènero Eriophorum, que sobreviuen molt be en l'ambient fret i àcit de les palsas. En algunes palsas es dona la mora dels pantans (Rubus chamaemorus) i Empetrum nigrum, abdós en bayas comestibles.

En Fennoscandia el arbusto Betula nana sol aparéixer en palsas madures o en decaiguda.