Palus Putredinis
Palus Putredinis (Pantà de la Podrimenta)[1] és el nom en el que es designa a una regió de la superfície visible de la Lluna, situada entre el Mar de la tranquilitat i els Montes Arquímedes. Esta regió és famosa per ser el primer sol no terrestre alcançat per un objecte humà, ya que el 13 de setembre de 1959, la sonda soviètica Lluna 2 va impactar contra la seua superfície.[2] Posteriorment, el 26 de juliol de 1971, també va aterrisar en esta mateixa regió la nau tripulada nortamericana Apolo 15.[3]
Geologia
[editar | editar còdic]L'àrea definida com Palus Putredinis és una planura formada per un desbordament de lava, originat a raïl de l'impacte d'un gran asteroide en l'actual cràter Autolycus. Esta zona se situa sobre una estructura anular més gran i antiga coneguda com Mare Imbrium.[4]
La planura té una extensió aproximada de 161 km.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Atles fotogràfic de la Lluna». AKAL. Consultat el 7 de maig de 2016.
- ↑ «Lluna - Exploring the Moon» (en anglés). Consultat el 27 de maig de 2010.
- ↑ «Naus tripulades EE.UU. i guanys». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2009. Consultat el 27 de maig de 2010.
- ↑ «A Study about a Llunar Dome in Palus Putredinis» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2015. Consultat el 27 de maig de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palus Putredinis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.