Panafricanisme en Espanya

El moviment panafricanista en Espanya ha sorgit a partir de varis proyectes afrocéntricos o panafricanistas com el Front Organisat de Joventuts Africanes (FOJA) o el Moviment Panteres Negres.

Va ser influenciat pels disturbis dels Àngeles en 1992, les idees del black power, la proyecció de la película Malcolm X, el naiximent del hip hop i els assessinats racistes com el de Lucrecia Pérez. Els professors Antumi Toasijé, Just Bolekia Boleká, Mbuyi Kabunda Badi i Eugenio Nkogo Ondo representen l'alvertent acadèmic del moviment en Espanya.

Història de la població africana en Espanya

Des de la prehistòria existix població d'orige africà en Espanya. En l'inici de la paleoantropología com a ciència, l'estudi dels restants fòssils pretenia adscriure'ls als tipos racials que en eixe moment es consideraven, identificant com un precedent de la raça negra a alguns d'ells, com el denominat Home de Grimaldi; encara que la moderna paleoantropología no considera que puguen establir-se en tals restants una diferenciació poblacional de tipo racial. A pesar d'això, els autors identificats en el panafricanisme proponen la africanidad d'Espanya en arguments d'eixe tipo.

A mida que les relacions en Àfrica negra varen ser històricament més o menys intenses, la presència de població negra va ser deixant testimonis verificables, sobretot l'Edat Mija i l'Edat Moderna (serà el cas de personages històrics com Juan Llatí o Juan de Parella). No obstant no és fins a finals del XIX que la població africana en les diàspora adquirix consciència d'unitat. En Espanya esta pren de consciència és tardana, principalment a partir dels anys 80 i 90 del XX, en part per la dispersió de la població africana pel territori nacional.

Moviment panafricanista

El moviment panafricanista en Espanya va sorgir durant el franquisme a partir de varis proyectes, experiències i processos vinculats al Moviment Free Mandela que a la seua volta havia segut inspirat pel treball dels moviments polítics per la lliberació i democràcia africana i ecuatoguineana en concret com URNGE, ARND, FRELIFEP, PP o MOLIFUGE des de 1968.

A la mort de Franco, el moviment panafricanista més fort era el MPAIC d'Antonio Cubillo: els negres més coneguts eren artistes com Antonio Machín, Nat King Cole, el campeó de mundial de boxeig José Legrá, les germanes Jiménez que eren actrius de telenovelas o serial, intelectuals com Guillem de Fack, l'escritora Raquel Ilonbé, María Nsué Angüe, Donato Ndongo-Bidyogo, etc. Poc a poc estos grups van transformant-se en organisacions que participen i instrumentalizando el context canviant de la Transició. Els negres creen organisacions socials i culturals, cors, associacions, clubs deportius com Africa Sport creat pel congoleny Bazza o l'associació Riebapua en Barcelona 1977.

L'efervescència de la transició va ser radicalisant als negres les vanguardes dels quals es vincularen ideològicament a la reivindicació i lluita hegemònica en el panafricanisme del moment: la lluita contra el racisme, la lliberació de Nelson Mandela, impulsada per Chris Hani i la consciència negra de Steve Biko.

En esta llínea es produïx la creació en 1971 del Círcul Afro Espanyol, organisació dels negres de Dreta recolzada per Carrero Blanco. Per un atre costat es va crear en Barcelona Riebapua que sorgirà de l'interés de negres com Elena Boriko, Asunción Molo, Plàcida Maho i Irene Jamba de transmetre als seus fills la cultura folklórica dels seus països d'orige. Eixe mateix any es crea la Lliga internacional de refugidados bubis per Weja Chicampo. MALEVA va nàixer en 1978 de l'entorn ecuatoguineano-ndowé vinculat a l'iglésia protestant, també Bia fang naixerà en Barcelona de la mà d'Amaga Nguema, Abaga Ndong i Obam Mico.

En Madrit despuix del colp de llibertat realisat en ajuda de Suárez i el rei Juan Carlos, Obiang realisa la seua primera visita a Espanya en estes movilisacions sorgix la Associació cultural Bubi (l'organisació africana en actiu més longeva). Despuix del mundial de fútbol i el colp de Tejero el Moviment que més va radicalisar el moviment negre va ser FREE MANDELA, liderat per Winnie Mandela. Sent un capítul important la campanya per la llibertat de l'escritor Julius Moloise. En 1986 un grup d'estudiants negres convocats per Maleva i el seu líder Marcelino Bondjale, al que se suma un sector minoritari de PSEUG (organisació estudiantil universitària ecuatoguineana) liderat per Jesús Ndong Abeso i Manuel Nzo ademés del sector intelectual més conscient de la lluita Antipartheid, encapçalat per l'escritora Raquel Ilombe els qui en resposta a l'assessinat del poeta surafricà, Rebuig Moloise per part del règim criminal de Pether Botha, convocarón una assamblea anti-apartheid en Bravo Murillo 221, despaig de l'advocat Narciso Djondjo Muadacucu i de MOLIFUGE.

En aquella assamblea es va acordar entre atres coses una acció contundent. Una semana despuix, per part d'este grup de vanguarda revolucionari es va assaltar l'oficina de turisme del govern del apartheid en plena Gran Via de Madrit. Esta heròica acció va animar i va inspirar a un sector d'estudiants africans procedents de moviments polítics, sindicals o artistes i folklòric, al mateix temps va posar en crisis i va dividir el moviment anti-apartheid espanyol entre dos bandos, un activiste i un atre moderat liderat per IEPALA. Lo que va radicalisar el moviment estudiantil negre, alguns dels líders del qual varen ser expulsats del Colege Major Nostra Senyora d'Àfrica (Universitat Complutense de Madrit), encarcerats i varen perdre les seues beques.

En este mateix clima de pren de consciència en l'auge de l'idees de Steve Biko, sorgiren revistes com Bioko-Muni i Àfrica Negra. La conferència del premi Nobel de lliteratura en Madrit Wole Soyinka impulsarà les lluites pels drets dels treballadors immigrants encapçalats per líders com Reduane Asuik, Associació d'Immigrants Marroquins en Espanya (AEME), el sindicaliste Lamin Sagne funda l'Associació d'Immigrants Senegalesos (AISE), Florentino Ekomo l'Associació per a la Mediació dels Problemes dels Africans en Espanya (AMPAE), sorgiran revistes com Àfrica Negra que s'editava en Madrit i des de Barcelona Lucrecia i Nguema Emaga creen la revista Tam-Tam.

Producte de l'evolució del comité de solidaritat en Bondjale, l'impunitat del terrorisme nazi i a les polítiques de racisme institucional contra la tercera generació va atraure al procés polític a les principals bandes o germandats sorgirà en força el Partit Pantera Negra, els qui des de l'Universitat Laboral i gràcies a la força cultural del hip-hop que aplega a través de la revolució cultural negra des d'EE. UU., sorgiran entre les germandats com Els Bra (Fermín T-7) Els Colours (Fuenlabrada), Simplement Germans (Pablo Ovono), Radical Black Power (Madrit) West Side o MAN (Barcelona Obiang Nsang) Borikua i Front Afro (Saragossa)

Este fenomen de les germandats no eren nou sino que des de 1987 varen ser evolucionant vertiginosamente producte de l'introducció de les idees del Omowale Malcolm X a través de la cultura hip-hop i per un atre costat l'impunitat del terrorisme nazi que en 1992 va assessinar a Lucrecia Pérez i despuix a Guillem Agulló afrocéntricos o panafricanistas.

Esta evolució ideològica, doctrinal, madurea i compromís d'una nova generació de jóvens liderats Abuy Nfubea i Javier Siale, Andeme Tomy, Serafín Ondo i Enrique Okenve els qui despuix de la excarcelación de Mandela i els incidents per l'atac terroriste nazi del restaurant africà "Bar de Mànega" en Móstoles en juny de 1990, creen la secció espanyola del Partit Pantera Negra i ràpidament es varen estendre en ciutats com Barcelona, Alcala, Madrit, Valéncia, Alacant, Saragossa, Gijón, etc.

A partir del programa de 12 punts varen advocar per la lluita armada i l'autodefensa front al fascisme i varen aglutinar entorn a sí els moviments jovenils i estudiantils afros més conscients vinculats al Reggae/HipHop que s'oponien a la mediació intercultural, al terrorisme d'extrema dreta i a les macro ONG blanques de tutelaje. La seua campanya principal va ser El Negre de Banyoles aixina com una defensa encesa del mege haitiano i regidor socialiste del PSC Dr. Alfons Arcelin.

Els Panteres Negres varen ser l'organisació que més va determinar i va influir el panafricanisme a tots els nivells: ajudant a formalisar un llenguage i una dissidència, a organisar la ràbia lo que va crear cohesió i unitat temàtica des de la perspectiva del Poder Negre. I de totes les generacions panafricanistas la que va passar pels Panteres Negres seguix sent la que més ha continuat vinculat majoritàriament, al panafricanisme despuix i això és un bot important a nivell històric. Són molts les persones que han sorgit de Panteres Negres i han continuat militant en atres àmbits de la comunitat i això és frut d'un treball de resultats insòlits.

Mijos d'informació

A principis dels anys noranta del XX, diverses publicacions tindran una importància crucial en la concienciació panafricanista en Espanya. Iran configurant el caràcter del moviment panafricanista en Espanya revistes com Tam-Tam i Gea. Posteriorment, a principis del XXI, sorgixen mijos com Nsibidi, Cultures Africanes, Afrotown, la Veu d'Àfrica Radi, Ewaiso, AEJGE, Wanafrica, etc. Vinculats en major o menor mida a estes publicacions es destaquen líders i organisadors com Ras Babi Babiker, Remei Sipi, Ataye Mbenky, Edmundo Sàpia, Irene Yamba influenciats mútuament per intelectuals com Mbuyi Kabunda Badi, Antumi Toasijé, Donato Ndongo-Bidyogo, Celestino Okenve, Nkogo Ondo i Dj Moula.

La Revista Nsibidi

En 2003 sorgix en l'entorn de l'Universitat de Balears un moviment intelectual vanguardiste de caràcter africà-centrat dirigit pel llavors estudiant Antumi Toasijé i atres intelectuals, que rescata a Cheikh Anta Diop es tracta de l'Associació d'Estudis Africans i Panafricanisme que centra les seues activitats en la publicació de la revista africà-centrada i panafricanista Nsibidi. El treball de Nsibidi serà determinant per a configurar, entorn al bicentenario de la revolució antiesclavista d'Haití, un discurs opost al eurocentrisme.

Vore també

• Panafricanisme