Panels solars en naus espacials
.jpg)
Les naus espacials que operen en el sistema solar interior generalment depenen de l'us de panels solars fotovoltaics per a carregar-se d'electricitat provinent de la llum solar per a utilisar-la com a energia. En el sistema solar exterior, a on la llum del sol és massa dèbil per a produir suficient energia, la font d'energia que utilisen són els generadors termoelèctrics de radioisòtops (RTG).[1]
Història
[editar | editar còdic]La primera nau espacial que va utilisar panels solars va ser el satèlit Vanguard 1, llançat pels Estats Units en 1958. Açò es va deure en gran part a l'influència del Dr. Hans Ziegler, que pot considerar-se el pare de l'energia solar de les naus espacials.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Els panels solars en les naus espacials suministren energia per a dos usos principals:
- energia per a posar en funcionament els sensors, la calefacció activa, la refrigeració i la telemetría.
- energia per a la propulsió de les naus espacials: propulsió elèctrica, a voltes cridada propulsió solar-elèctrica.[3]
Per a abdós usos, una sifra clau del mèrit dels panels solars és la potència específica (vats generats dividits per la massa de la matriu solar), que indica en térmens relatius quanta potència generarà una matriu per a una massa de llançament donada en relació en l'atra. Una atra mètrica clau és l'eficiència del empaque almagasenat (vats desplegats produïts dividits pel volum almagasenat), lo que indica la facilitat en que la matriu cap en un vehícul de llançament. No obstant, una atra mètrica clau és el preu (dólars per vat).[4]
Per a aumentar la potència específica, els panels solars típics de les naus espacials usen rectànguls de celes solars compactes que cobrixen casi el 100 % de l'àrea visible al sol dels panels solars, en lloc dels círculs d'obleas solars que, encara que siguen compactes, cobrixen aproximadament 90 % de l'àrea visible al sol de panels solars típics en la terra. No obstant, alguns panels solars en les naus espacials tenen celes solars que cobrixen solament el 30 % de l'àrea visible al sol.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Per als panels solars en l'Estació Espacial Internacional, vore ISS Solar Arrays o sistema elèctric de l'Estació Espacial Internacional.
- Propulsió per mig de veles solars
- Cèlula fotoeléctrica
- Energia solar espacial
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ NASA JPL Publication: Basics of Space Flight, Chapter 11. Typical Onboard Systems , Electrical Power Supply and Distribution Subsystems, http://www2.jpl.nasa.gov/basics/bsf11-3.html
- Archivat el 18 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Perlin, John. «Clapix 1950s – Saved by the Space Race». SOLAR EVOLUTION – The History of Solar Energy. The Rahus Institute. Consultat el 25 de febrer de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 NASA JPL Publication: Basics of Space Flight, Chapter 11. Typical Onboard Systems, Propulsion Subsystems, http://www2.jpl.nasa.gov/basics/bsf11-4.html#propulsió
- Archivat el 8 de decembre de 2006 archivat en Wayback Machine.
- ↑ “Thin Film Solar Array Parametric Assessment” . AIAA AIAA-2000-2919.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paneles solares en naves espaciales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.